Exposició que podrem veure a l’IVAM, de l’11 de febrer al 14 d’abril de 2013
Art i Espiritualitat proposa un recorregut artístic, un diàleg entre classicisme i contemporaneïtat, sobre l’espiritualitat i recapitula des d’un prisma nou les iconografies d’aquesta temàtica.
El contingut expositiu de “Art i Religiositat” està integrat per una selecció dels fons que integren la col·lecció permanent de l’IVAM, dels Museus de Belles Arts, del Nacional de Ceràmica González Martí, del Catedralici i de l‘Església del Temple. També hi ha obres que van participar en el projecte ‘Segle XXI: Art en la Catedral de Burgos’, que modificava l’habitual escenografia sacra en recerca “d’un punt d’enteniment entre el patrimoni històric i l’art contemporani”. L’itinerari de l’exposició comprén tres espais.
El senyal de la Creu
L’exposició s’inicia en la galeria 4 amb la visió artística cap a la imatgeria religiosa que desprenen les creus d’artistes d’avantguarda que assumeixen la força del grafisme tradicional. La componen tres obres d’art contemporani: Amor a mort i Gran díptic roig i negre, d’Antoni Tàpies, i l’escultura de Martín Chirino L’arbre de la creu, realitzada en ferro forjat.
Crucifixions i martiris
A la segona sala podem contemplar el diàleg entre art modern i clàssic entorn del ‘Sacrifici’ en pintura, escultura i fotografia. En aquest espai s’exposen dues obres del grup d’avantguarda ‘El Pas’: Quadre 163 de Manuel Miralles, Gran crucifixió d’Antonio Saura i l’obra de Fontana. Així mateix, hi figuren les tauletes de l’Ecce homo i la Dolorosa, del pintor Nicolau Falcó, amb elements del gòtic i influències del renaixement; un Calvari sobre taula del pintor renaixentista Miquel del Prado; els llenços dels pintors barrocs Gregori Bausà, Enterrament de Crist, i Pablo Pontons, deixeble de Palomino, Martiri de Sant Joan Evangelista. També veurem el Martiri de Sant Bertomeu, obra anònima del segle XVI, i un Crist crucificat realitzat per un seguidor de Ribalta. En l’apartat d’escultura s’exhibeix Memento Mori de Ramón de Soto, realitzada en acer oxidat. Completen la sala dos panells ceràmics, Crist en la creu amb la Dolorosa, i Crist crucificat, tots dos datats al segle XIX. Acabem la relació amb una obra de Paul Strand, pertanyent al moviment ‘fotografia directa’, un fotogravat sobre paper, envernissat i tenyit a mà, datat en 1933, la instantània Crist, Oaxaca, de la sèrie “Photographs of Mexico”.
El bé i el mal
El cel i l’ infern, o el purgatori, constitueixen un joc de contrastos present en l’art de tots els temps.
Infern
Aquest espai, alberga un projecte multimèdia, compost per: Visió I, Visió II, tots dos realitzats en 2007, Sense títol format per tres infografies, i, finalment tres vídeos monacals d’un minut de durada cadascun amb el títol Àngel caigut (2, 3, 5) de 2008.
Cel
El període entre els segles XVII i XVIII va deixar a la ciutat de València una gran producció mural del barroc ple, realitzada al fresc. Les voltes de creueria gòtiques i les cúpules nervades renaixentistes van ser cobertes per voltes de canó o cúpules peraltades, sobre les quals es van realitzar magnes composicions pictòriques, com a potents obertures per les quals contemplar el “cel glorificat”.
Les obres d’Antonio Palomino a l’Església dels Sant Joan del Mercat del Mercat i a la Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats són una magnífica mostra d’això. Va acabar de realitzar-les en 1702. La primera va ser molt danyada el 1936. Entre 1993 i 2003 un equip interdisciplinari de la UPV, dirigit per la catedràtica Pilar Roig, va realitzar la restauració d’aquests frescs per retornar-los el seu cromatisme original. A la sala es podrà contemplar i conèixer, a través de tres vídeo-projeccions, el procés de restauració seguit en una i altra, especialment la difícil i innovadora de Sant Joan del Mercat. Les amigues i els amics d’Intersindical Cultura ja vau tenir l’oportunitat d’escoltar les explicacions en la conferència de la doctora Roig i la investigadora Pilar Bosch a la nostra seu.
Arquitectura religiosa.-
Aquest espai mostra vidrieres de Gerardo Rueda, amb el títol Perfils, Siluetes i Límits I, II, III i IV; les obres de l’artista conceptual i transformador d’espais Juan Garaizabal: West Gate of the Bohemian Church, Understanding Wandering Church, Bethelunskirche i Planning the Wandering Church; les del fotògraf d’arquitectures José Manuel Ballester, premi Nacional de Fotografia en 2010: Escala daurada I. Els Condestables II. Nau central III i Els Condestables I, del 2007; les fotografies d’arquitectures de Juan Antonio Vicent, i finalment, La pica baptismal d’Alberto Corazón, que interpreta des del concepte de modernitat un objecte litúrgic.
Les Campanes i Misteris del Rosari.
En aquesta estança veurem sis gojos de la Verge que van formar part d’un conjunt de dotze teles per protegir l’orgue de la catedral de València, obra de Nicolau Falcó, (1513-1515) que mostra la influència del ‘quattrocento italià’.
Dels misteris del rosari veurem, pels dolorosos, el Sant Enterrament, d’un seguidor de Josep de Ribera i l’Ecce Homo, una còpia de Joan de Joanes de principis del segle XIX, de Salvador Maella; pels gojosos, l’Anunciació, de Luis Antonio Planes i la Nativitat d’Evaristo Muñoz; i pels gloriosos, l’Assumpció de la Verge, llenç d’Esteban March. També veurem la Transfiguració, una taula del Segle XV atribuïda al Mestre de Bonastre, que alguns consideren de Jacomart.
Hi ha una instal•lació exposada en la Catedral de Burgos en 2009, formada per campanes de vidre negre, titulada Lamentacions, de Javier Pérez, i una proposta escultòrica de Lidó Rico que presenta una visió del rosari, realitzada en polièster transparent.
Sants i ascetes
Sant Antonio de Pàdua, de Nicolau Falcó, és una representació del renaixement; el clarobscur barroc del segle XVII i la contrareforma es veuen en artistes com Josep Orient, Vicent Salvador, Jeroni Espinosa i Antonio Palomino; avancem en el temps amb artistes vuitcentistes com Vicente Gómez, amb el seu San Ignacio de Loyola, Josep Benlliure amb l’obra Anacoreta o Cecili Pla amb el seu llenç Estudio d’una monja. Les obres contemporànies són El pati de les temptacions, de l’Equip Crònica, una obra figurativa dins del moviment de Pop Art, i el Sant Bru de Manuel Boix, realitzat a principis dels setanta. També, un panell ceràmic del segle XVIII, la Fundació de la Basílica de Sant Joan de Letrán, una temàtica inèdita fins llavors en la ceràmica valenciana.
Maria
Al llarg de la història trobem un repertori nombrós de representacions de maternitats, sagrades però també profanes, que endinsen les seues arrels en la iconografia cristiana amb un esperit renovador i diferent. En la col•lecció de l’IVAM trobem les tradicionals imatges de María convertida en objecte quotidià, com la Madonna de Katharina Fritsch, les impregnades de classicisme noucentista com les de Pinazo i González realitzades a principis del segle XX; les de línies més esquemàtiques dels anys trenta del propi González i les posteriors de Pérez Contel i el mite ancestral de la fertilitat de Manolo Gil; els fotomuntatges d’Heartfield i dels cartellistes de la guerra civil on les dones i els seus fills es mostren en situacions dramàtiques. En la part sacra trobarem la Mare de Déu entronitzada del Mestre de la Porciúncula; la Verge amb el Nen d’un seguidor d’Andrea del Sarto; la Verge de Montesa de José Gambeta, un gravat a burí dels mestres Tolsà, Gimeno i Fabregat que representa el tabernacle de l’Església del Real convent de l’Ordre de Montesa (El Temple); la Mare de Déu dels Desemparats atribuïda a Espinosa i les festes de la seua coronació en 1923, de la mà del cartellista Canet Cabellón i el pintor Salcedo. En ceràmica, figura una Custòdia i una Beneitera del segle XIX, produïdes a Manises i un taulell de la Presentació en el Temple, de mitjan el segle XIX.
El Retaule
Ací trobarem escenes de l’Assumpció, Naixement, Circumcisió i Adoració, fragments del retaule dels Misteris de la Mare de Déu d’Agullent; l’anvers i revers de les portelles d’un altar dedicat a Santa María Magdalena, del Mestre d’Alzira, i dues parts del Retaule de Sant Joan Baptista de Muro d’Alcoi, de l’escola de Ribalta, datades al Segle XVII i amb clara influència italianitzant. Com a representants contemporanis figuren Renau, Badía i Ballester, integrants de l’avantguarda artística valenciana anterior a la Guerra Civil, amb el tríptic realitzat conjuntament, Jo sóc el camí; Miquel Navarro amb l’obra Retaule i Carmen Calvo amb la peça Apostolat, assumeixen el repte de recrear un retaule a la seua mesura, amb el seu propi llenguatge.
El Camí
Diferents itineraris i camins s’entrecreuen en aquesta sala: el camí de Sant Vicent Màrtir, el del Sant Calze del sopar del Senyor i el del Calvari, amb diferents llenguatges artístics. La sala mostra un Sant Vicent Màrtir a la presó, realitzat per l’academicista José Vergara, uns taulells amb la seua flagel•lació, i una reproducció en fusta del Sant Calze, pertanyent a la parròquia de Santo Domingo Sabio i San Expedito Màrtir de València. També hi ha dos vídeo-projeccions, una sèrie de seqüències d’animació tridimensional minimalista que representen el pelegrinatge, martiri i vida nova de Sant Vicent Màrtir, i una altra d’il·lustracions modernes en combinació amb tècniques tradicionals que mostren diferents ambientacions referents al calze de Crist. El camí del Calvari està representat amb obres de Manuel Gil Pérez i Carlos Pascual de Lara.
El tercer espai és la sala de la muralla, on l’artista José Cosme exposa la seua proposta d’art conceptual teològic amb el títol ‘Ser i Petjada’. Espai fàcilment prescindible si ja heu vist la muralla.
Aquest text ha estat possible gràcies a la generositat de Vicent Mateo, un dels amics més fidels d’Intersindical Cultura, molt actiu en El Micalet parla de llibres.