Notícies
Intersincial Cultura defensa que “després de la crisi sanitària”, la cultura no pague les conseqüències
La cultura, en aquests temps de crisis de salut pel coronavirus, ha tancat les seues portes: llibreries, teatres, cinemes, sales de concert, etc. Des de la nostra humilitat, el Sindicat s’ha vist també en l’obligació d’ajornar les activitats culturals però, en aquest cas, nosaltres, les nostres propostes poden esperar. El que no pot ajornar-se són les ajudes als projectes culturals més xicotets i així mateix també més vulnerables com ara les sales de teatre alternatives, els locals culturals subvencionats que realitzen una llabor social, els festivals solidaris que encara no estaven consolidats, les ajudes a la creació que tenien en compte les artistes menys conegudes i coneguts.
Totes aquestes propostes no sols corren el risc de perdre les ajudes actuals sinó de ser part d’unes futures retallades que realitzen una divisió dualista i neoliberal discutible entre allò que és prescincindible i d’allò que no ho és.
Des d’Intersindical Cultura defensem que:
- Les futures ajudes econòmiques als projectes culturals comunitaris en els quals estan implicats altres actors socials vulnerables i que realitzen una funció social no han d’estar en perill de desaparició.
- Les ajudes econòmiques als projectes minoritaris d’ajuda a persones creadores, artistes o associacions culturals de barri que estan prestant les seues instal•lacions perquè els més vulnerables tinguen accés als béns culturals han de mantenir-se pel bé de les societats i la seua cohesió.
Temps hi haurà de decidir els qui han d’arrimar el muscle, d’aportar perquè les xifres macroeconòmiques quadren, perquè els dèficits públics no es disparen, perquè el deute no siga infinit però, des del Sindicat insistim, amb contundència i amb determinació, defensarem sempre que són els més poderosos els que han de ser més corresponsables en el futur i que els marges de benefici poden no pujar tant però la societat en el seu conjunt i amb ella les activitats més senzilles o xicotetes com aquests actes culturals deuen, després de la crisi, tornar per a recordar-nos que el pensament crític, l’art, la lectura o el teatre són també una part d’una idea de democràcia participativa i inclusiva que faça costat als més febles i exigisca futura solidaritat i corresponsabilitat als més forts.
Existeixen moltes coses prescindibles en la nostra societat. La decisió d’aquesta línia divisòria entre l’un i l’altre l’han de prendre els nostres responsables polítics, votats democràticament, no les èlits econòmiques (i a vegades culturals). I els nostres polítics, igual que ara han sacrificat els comptes públics, han de tindre criteri ètic, social i cultural per saber destriar entre allò important i allò urgent. I atés que el més urgent serà tornar a posar en marxa el país, allò important serà que ningú es quede en la cuneta. Les ajudes actuals a la cultura són necessàries però el més important, en un futur immediat, serà saber que els nostres polítics vetlaran pels valors culturals com una part important de les nostres societats democràtiques.
Normes d'ús