Joan Margarit, poeta, arquitecte i professor d’Universitat, ens ha deixat aquest 16 de febrer del 2021. Nasqué entre bombes i veus silenciades durant la Guerra Civil, i ha mort enmig d’una altra batalla, la de la pandèmia. Durant l’últim any del poeta, ha hagut de resistir els embats d’un càncer que finalment li ha furtat el riure franc de la seua cara, però com ell deia “És com si viure fos creuar caminant en equilibri un pas molt estret damunt d’un precipici: cal fer-ho ràpid i sense mirar cap avall”.
Funàmbul entre la vida i la mort, va escriure els seus últims poemes, una seixantena, que formaran part del llibre Animal de bosc. Malauradament, no ha pogut complir el desig de traure’l quan ell volia: fóra del món malalt que estem vivint. Volia recitar els seus poemes sense màscara i sense que el públic tingués la cara tapada.
Seran altres veus, Joan, altres lectures en silenci les encarregades de transmetre el teu llegat, bastit fins a l’últim alè de la teua veu poètica. Les teues impressions arreplegades en humils llibretes allà on anaves eren l’inici de poemes ordenats, d’estructures fermes, de composicions ben travades, pròpies d’un treball arquitectònic ben ordit i també el millor obsequi per a nosaltres.
Des d’Intersindical Valenciana volem destacar la paraula “llibertat” dels versos de Joan Margarit, amb el convenciment que l’afany del treball per les llibertats ha de guiar-nos en cada passa del nostre trànsit per la vida. D.E.P.
LA LLIBERTAT
La llibertat és la raó de viure,
dèiem, somniadors, d’estudiants.
És la raó dels vells, matisem ara,
la seva única esperança escèptica.
La llibertat és un estrany viatge.
Va començar en les places
de toros amb cadires a la sorra
en les primeres eleccions.
És el perill, de matinada, al metro,
són els diaris al final del dia.
La llibertat és fer l’amor als parcs.
La llibertat és quan comença l’alba
en un dia de vaga general.
És morir lliure. Són les guerres mèdiques.
Les paraules República i Civil.
Un rei sortint en tren cap a l’exili.
La llibertat és una llibreria.
Anar indocumentat.
Les cançons prohibides.
Una forma d’amor, la llibertat.
Del llibre Aiguaforts, 1995