Notícies

La periodista insurgent amb ulleres violeta

Dimecres 26 de gener vam presentar a la Intersindical Valenciana el llibre d’Esperança Costa ROSA SOLBES. EL PERIODISME INSURGENT.

Un moment de la presentació. Foto de Macu Gimeno.
Un moment de la presentació. Foto de Macu Gimeno.
30 / 01 / 2017 | Dolors Jimeno

En la taula, a banda de l’autora i la biografiada,  ens acompanyà la periodista Amàlia Garrigós la intervenció de la qual resumim més avall.

Rosa Solbes, és LA periodista, no debades Esperança l’agafa com a fil conductor del seu llibre sobre el periodisme valencià.

Esperança Costa ha fet molts treballs d’investiació peridística. Ha escrit en molts mitjans: El País, Levante-emv, ADH… Ella mateixa es presenta així en el seu blog JO TAMBÉ TINC UN BLOG:

De la Toscana vaig portar als meus amics mig quilo de cigrons d’una varietat d’origen etrusc. D’aquells cigrons vam fer, en tres diumenges consecutius, un putxero etrusc amb pilotes, un arròs al forn etrusc i un arròs amb costra estrusca. D’aquesta fàbula sense trellat, estimat lector, naix el bloc d’una llicenciada en Geografia i Màster en Patrimoni Cultural, però, periodista congènita, una malaltia que no es cura mai.

Amàlia Garrigós, Llicenciada en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, va formar part de l’equip de la primera graella de programació de la ràdio pública valenciana on Rosa Solbes fou la directora fundadora.

Des de l’any 1989 ha desenvolupat la seua trajectòria professional a RTVV. Ha sigut una veu emblemàtica de Ràdio Nou on ha tocat totes les franges horàries i tots els registres de la comunicació. Si llegiu les informacions que enviem des d’Intersindical Cultura, sabreu que ha coordinat, durant dos anys, el programa de ràdio El Mural a iniciativa d’Escola Valenciana, entitat amb què Intersindical Cultura col·labora habitualment.

Ací teniu un resum de la intervenció d’Amàlia. El text íntegre el podeu trobar a http://alta-fidelitat.blogspot.com.es/.

Insurgent és un adjectiu que assenyala a qui es subleva, a qui es revolta, a qui s’alça a favor d’una causa. Un mot que sol utilitzar-se com a sinònim de rebel per a fer referència a qui manifesta rebuig a l’autoritat. I això és el que va ocórrer amb un bon grapat de xics i xiques, joves periodistes valencians en la dècada dels 70 i 80 del segle passat que feren una insurrecció pacífica, però combativa, en el món de la informació des d’alguns diaris. Un grup d’informadors insurrectes que feren el que Ryszard Kapuscinski definia com a periodisme: ‘un treball que no consisteix a xafar les paneroles sinó a encendre el llum per tal que la gent veja com corren a amagar-se’. Cal destacar i ressaltar el paper que hi tingueren les dones. La visió de gènere, el feminisme, les reivindicacions d’igualtat que començaven a aflorar estaven interioritzades per joves com Rosa Solbes, Emilia Bolinches o Pilar López. El seu primer cap, el mític J.J Pérez Benlloch, la va enviar a buscar-se la vida quan ella arribà a la redacció de Primera Pàgina amb ‘calcetins blancs’ i va convertir-se en tota una reportera de diaris agosarats. La seua consciència feminista l’ha dut ha escriure diversos treballs amb visió de gènere. El primer fou ‘Dones valencianes entre el poder i el voler’ on analitza la participació femenina en els òrgans de poder i en la política dels primers anys de la democràcia i de l’estatut d’autonomia. El segon, ‘Matilde Salvador. Converses amb una escriptora apassionada’ (Tàndem Edicions) descriu  una dona valenta, capaç de compondre la primera òpera en valencià, l’any 1943, en un ecosistema, el de la música clàssica, molt masculinitzat. 
L’última obra de la qual Rosa Solbes n’és autora, publicada fa uns mesos per la Universitat de València, és ‘Maria Cambrils: el despertar del feminismo socialista. Biografía textos y contextos (1877-1939) en col.laboració amb la historiadora Ana Aguado i l’arxiver municipal de Pego, Joan Miquel Almela.

La biografia ROSA SOLBES. EL PERIODISME INSURGENT consta de dues parts. La primera contextualitza, en format reportatge, un temps de la història política, social i informativa dels 70 i 80 del segle xx a través de la figura, la vida i la trajectòria de Solbes; i la segona mostra un ric ventall dels seus textos, reportatges, columnes d’opinió, documents inèdits i anècdotes que ajuden a comprendre la realitat valenciana dels darrers 40 anys.




Deixa un comentari






  • Aquesta és l'opinió personal de les i dels internautes, no d’Intersindical Valenciana.
  • No està permés fer comentaris o manifestacions que atempten contra el dret a la llibertat d'expressió legalment establit ni que siguen contraris a l'honor, intimitat o dignitat de les persones o organismes.
  • Ens reservem el dret a eliminar els comentaris que considerem que incompleixen el punt anterior o que tracten qüestions alienes a la temàtica dels articles.
  • Els comentaris seran publicats una vegada hagen sigut revisats.
  • No és acceptable la publicitat i serà tractada com a "spam" o correu no desitjat.
  • Està prohibit l'ús de noms o identitats falses. Cas que es detecte aquesta situatió, el comentari serà esborrat. Així mateix, està prohibit incloure en els missatges o comentaris dades de caràcter personal o qualsevol altra informació que revele la identitat de les persones físiques o jurídiques, especialment relatives a menors d'edat.