Un any més, Intersindical Valenciana denuncia la discriminació salarial entre dones i homes.
En el Dia Europeu per la Igualtat Salarial entre Dones i Homes, Intersindical recorda que malgrat que la discriminació salarial directa –a igual treball, menys salari– és més difícil que es done gràcies a les legislacions, tant estatal com europea, la indirecta és molt més complexa i fa més gran la bretxa de discriminació entre dones i homes: a igual valor, el treball de les dones es menysprea.
Els sectors feminitzats són precisament els menys valorats i pitjor remunerats
Moltes són les causes d’aquesta discriminació indirecta, una de les quals és la segregació del mercat laboral. Els sectors feminitzats són precisament els menys valorats i pitjor remunerats. Una altra és que els llocs millor remunerats, els de major responsabilitat estan ocupats quasi en exclusiva per homes.
Els estereotips culturals, la falta de coresponsabilitat en els treballs domèstics i en la cura i criança, també agreugen aquesta discriminació, ja que són les dones les que pateixen més la precarietat laboral i han de reduir les jornades de treball per a poder conciliar la vida familiar amb la laboral, amb contractes a temps parcial o abandonant el mercat de treball.
Segons l’Enquesta d’Estructura Salarial, al País Valencià, les dones perceben unes retribucions un 24,5 % a Alacant, un 28 % a València, i un 33,1% a Castelló, per davall de les que perceben els homes. Amb la crisi aquestes diferències salarials han disminuït tan sols perquè els salaris dels homes han baixat.
La discriminació salarial incideix en les prestacions per atur i les futures pensions, que al País Valencià són com a mitjana un 28,2 % més baixes que les dels homes. El risc més alt de pobresa el pateixen les dones majors que viuen soles i les famílies monomarentals. Una de cada quatre dones majors viu en el llindar de la pobresa.
Les polítiques neoliberals i les retallades en serveis públics i en polítiques d’igualtat que estan adoptant els governs no fan, sinó, agreujar les discriminacions. En l’àmbit laboral, les promeses de plans d’igualtat –eina per a treballar la discriminació salarial– han quedat en paper mullat perquè no s’hi destinen recursos o senzillament no s’han elaborat encara.
Intersindical denuncia el desinterés dels governs, tant de l’Estat com el govern valencià, per a aconseguir la igualtat real i efectiva entre dones i homes, i manifesta que cal implicació i compromís, polítiques públiques que permeten a les dones prendre part activa en el món laboral i que posen fi a la divisió sexual del treball, que els permeten accedir a l’ocupació de qualitat en igualtat de condicions que els homes.
Cal que la coresponsabilitat en les faenes domèstiques i la criança i cura de les persones no siga una utopia, per això demanem permisos iguals, intransferibles i remunerats al cent per cent per a mares i pares i critiquem l’ajornament de l’ampliació del permís de paternitat i la falta d’una xarxa pública d’escoletes i centres de dia perquè la conciliació de la vida personal, laboral i familiar siga possible per a dones i homes.
Volem posar fi a la divisió sexual del treball perquè és l’origen de la discriminació, volem que la maternitat deixe de ser un impediment per a la contractació o promoció de les dones en el mercat de treball, volem tindre els mateixos drets i les mateixes retribucions, fer desaparéixer la discriminació salarial.
No ens conformem amb falses excuses amb motiu de la crisi, perquè les dones continuem sent les més afectades, ja que patim més taxa d’inactivitat, treballem en precari, ens fem càrrec de les faenes domèstiques i de cura i rebem salaris més baixos pel mateix treball.