Només el 30,3% dels alumnes valencians estudien en la llengua pròpia. L’aprenentatge del català a l’aula continua sent una assignatura pendent. Ara, la conselleria que dirigeix el nacionalista Vicent Marzà ha fet públic el seu model de llengua per a l’escola. El Programa d’Ensenyament Plurilingüe Dinàmic jubila definitivament les línies i utilitza l’esperó de l’obtenció dels certificats en anglès i català per promoure l’idioma propi. Per als uns -la dreta- Marzà promou la immersió lingüística; per als altres -els nacionalistes d’esquerres- resulta un decret descafeïnat.
L a polèmica és a taula. O al pupitre, més ben dit. Al capdavall, era previsible. Cap text legal que aborde la gestió de la qüestió lingüística a les aules no ha estat exempt de debat i discussió. No ho va estar la Llei d’Ús i Ensenyament de València (LUEV) que el Govern de Joan Lerma va aprovar l’any 1983, quan l’autogovern anava encara per les beceroles. Com tampoc no ho va estar el Decret de Plurilingüisme que l’anterior consellera María José Català va impulsar l’any 2012. I el mateix va passar amb les ocurrències sobrevingudes d’Alejandro Font de Mora, si bé allò eren figues d’un altre paner. Siga com siga, tot allò vinculat a l’idioma i les aules és terreny adobat per a la controvèrsia.
No n’hi ha per menys, perquè si bé l’estat de salut d’un idioma ha de mesurar-se en la globalitat de tots els àmbits socials, és als centres educatius, allà on es formen els futurs ciutadans, on la llengua es juga els punts més decisius de la partida. I si bé és potser a les aules on la llengua gaudeix d’una salut millor -sobretot si la comparem amb els escarransits indicadors d’altres àmbits de la vida-, tots els estudis mostren que el català és lluny, molt lluny, d’assolir una situació de normalitat als centres educatius. D’acord amb les dades de la Conselleria, només el 30,3% de l’alumnat està matriculat en allò que s’anomena línia en valencià, un percentatge molt esquifit si es té en compte que ja han passat 33 anys des que va començar a aplicar-se la LUEV.
Les xifres també mostren que, si bé el nombre d’alumnes en la línia s’ha incrementat progressivament (en el curs 1995/96 n’hi havia matriculats en la línia 74.277, per 257.248 del curs 2014/15), els avanços en l’ensenyament privat són inexistents; s’hi registra una gran diferència segons els territori (més català com més al nord, seria la tònica general); i el sistema continua funcionant com un embut, és a dir, la manca d’oferta impedeix progressar en l’itinerari educatiu en la llengua vernacla. “El creixement de l’alumnat ha estat continuat però lentíssim i molt desequilibrat”, resumeix Alícia Martí, responsable de publicacions del sindicat STEPV, que recentment va fer públic l’informe “El valencià en l’ensenyament”, una radiografia molt acurada de l’estat de la qüestió.
Amb l’objectiu declarat de revertir aquestes dinàmiques, la Conselleria d’Educació va presentar el passat dia 19 de setembre l’esborrany del seu model lingüístic per a les aules. L’expectació era gran perquè al capdavall es tractava de la primera volta que una conselleria encapçalada per un polític nacionalista tenia a les mans un material tan inflamable. Un any i dos mesos s’ha hagut d’esperar perquè Vicent Marzà, fill de fundadors del col·lectiu Escola Valenciana i militant del Bloc, desvelara quines són les seues cartes. El Programa d’Ensenyament Plurilingüe Dinàmic (PEPD, que així és com s’anomena l’artefacte) naix amb un esperit conciliador, en la mesura que no obliga sinó que incentiva. “És un punt de partida on cada centre s’ajustarà al nivell que decidisca, sempre tenint en compte la seua realitat sociolingüística i progressivament podrà evolucionar a nivells més avançats de plurilingüisme”, segons va explicar Vicent Marzà aquell dia en la presentació als periodistes.
A grans trets, el PEPD s’articula en tres nivells (bàsic, intermedi i avançat) que alhora es divideixen en subnivells. El model té com a principal novetat que incentiva la tria per part del centre (perquè seran els consells escolars els qui escolliran el nivell al qual volen acollir-se) dels models que primen l’ús del català i de l’anglès a través de l’atorgament de certificacions de coneixements d’idiomes. Aquests són els nivells avançats i alguns dels intermedis.
A la digestió de l’esborrany l’han seguit les reaccions dels col·lectius més implicats en la llengua. Una part de les entitats -com ara Acció Cultural o Escola Valenciana- han saludat l’esperit del decret per bé que critiquen alguns aspectes concrets que formen part de la columna vertebral del model. Altres agents -com ara el sindicat STEPV o el col·lectiu Tempir d’Elx- han estat més bel·ligerants a l’hora de valorar-lo. El primer ha dit des de bon començament que se sent “defraudat”, mentre que, en una nota publicada el passat dilluns, Tempir sancionava que el decret “aprofundeix en un sistema de doble cooficialitat lingüística a doble velocitat”. Entre els sociolingüistes consultats per aquest setmanari predomina la sensació que erra en alguns plantejaments que resulten essencials i que, en tot cas, li manca ambició si és té en compte la situació de minorització que pateix el català al País Valencià.
Aquestes són les qüestions més controvertides que planteja el PEPD.
Si bé la major part dels consultats per EL TEMPS consideren positiu que es respecte l’autonomia dels centres per triar a quin nivell volen accedir, hi ha veus que consideren que és una opció poc decidida. Per a l’expert Ferran Suay, professor de la Universitat de València, “l’administració està fent deixadesa de funcions” perquè “passa la patata calenta als consells escolars”, en la decisió dels quals poden intervenir molts factor externs. En la mateixa línia es manifesta Acció Cultural, a la junta directiva de la qual pertany Suay: “Si cada centre ha de debatre quin dels sis o quatre nivells aplica a cada cas, i decidir-ho per una majoria tan alta com són dos terços, els recursos a la problematització en cada centre de l’ensenyament del valencià que alguns grups polítics i de pressió social tenen com a bandera estan assegurat. I davant un conflicte, la solució normal és el continuisme”.
“Què passarà en un centre que actualment té la doble línia i on el consell escolar opte, en ús de la seua autonomia, per un nivell bàsic, que té menys hores lectives en valencià?”. La pregunta la llança Alícia Martí, de l’STEPV, si bé la inquietud és compartida per molts dels consultats. “Correm el risc de patir una regressió -adverteix Vicent Brotons, professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant, a més de membre de la Unitat d’Ensenyament Multilingüe-. Pot passar que un pare d’Alacant que duia el fill a la línia es trobe que la seua escola tria majoritàriament castellà. No podem demanar als pares que practiquen l’heroisme i duguen els fills a l’altra punta de la ciutat”.
Una de les característiques que des de la Conselleria més s’ha volgut posar en relleu és el fet que per primera volta hi haurà un únic programa per a tot l’alumnat, de manera que es posarà fi al sistema de doble línia, que, segons els experts, provocava problemes de segregació. Tanmateix, la majoria d’experts consultats critiquen que en realitat el PEPD és el paraigua sota el qual s’aixopluguen una sèrie de nivells que, en certa mesura, corresponen als ja existents. “Hi ha una mena de mistificació: es parla de programa únic però no ho és. És un programa de programes en el qual alguns dels nivells s’assemblen als Programes d’Incorporació Progressiva” actualment vigents, es lamenta Vicent Brotons.
Si en una cosa estan d’acord tots els consultats és que, en un model que aposte decididament pel plurilingüisme, els nivells bàsics contemplats en el PEPD haurien d’eliminar-se. “Els nivells bàsic i intermedi haurien de desaparèixer”, segons Josep Escribano, d’El Tempir d’Elx, “perquè no asseguren la competència en una de les llengües cooficials”. Per a Escribano, el disseny del programa provocarà que “els valencianoparlants continuaran sent bilingües i els castellanoparlants seran monolingües i continuaran en la seua comoditat lingüística”.
També des d’Escola Valenciana es critica la migradesa d’ambició dels nivells bàsics i intermedis. “L’ús vehicular del valencià no hauria d’estar mai per davall del 50% en les àrees no lingüístiques”, explica el seu president, Vicent Moreno. “Tots els estudis demostren que els nivells que estiguen per davall d’aquest 50% no poden assolir els objectius del Decret i, per tant, no poden ser plurilingües”.
Per a Ferran Suay, d’Acció Cultural, el decret “planteja un problema conceptual de partida perquè dona per bona la fal·làcia de considerar que castellà i valencià s’han de tractar de manera idèntica a l’hora d’implementar una política lingüística”.
El fet que el decret no elimine ni regule l’exempció a les comarques castellanoparlants és un dels punts que concita més crítiques dels experts. En especial entre els qui viuen a les comarques més septentrionals del país. “Es tracta d’un fals dret anacrònic i ple de contradiccions que només serveix per descohesionar-nos socialment i problematitzar la vida acadèmica i professionals del mestres i professionals”, lamenta Vicent Brotons, de la Universitat d’Alacant, qui en demana la derogació. Més més bel·ligerant i tot és Josep Escribano, d’El Tempir d’Elx. Si bé comprèn que un decret no té el rang legal per derogar una llei, Escribano creu que l’administració no hauria de deixar de regular aquesta qüestió: “Cal regular l’ús de l’exempció perquè els centres educatius de zones històricament valencianoparlants com el Baix Segura no en facen una interpretació esbiaixada o parcial a l’hora d’aplicar-la”. I rebla, amb un punt de desànim: “Havia de ser una qüestió transitòria i puntual i ho han fet vitalici i definitiu”.
El decret utilitza la concessió de certificats de coneixement d’idiomes com un esquer per fer que els consells escolars trien els nivells més avançats. La idea de concedir aquestes acreditacions és majoritàriament benvinguda pels experts. Ara bé, més dubtes genera la progressivitat del sistema, és a dir, la manera com, al marge de l’atorgament de les acreditacions, s’incentivarà que les escoles passen del nivell bàsic i intermedi a l’avançat. “L’esborrany no concreta què farà la Conselleria perquè els centres vagen progressant i assolint nivells de més competència lingüística. Hi ha el risc d’estancar-nos-hi”, diu Alícia Martí, de l’STEPV. Dijous de la setmana passada, en la mesa de negociació del decret, la Conselleria es va comprometre a concretar mecanismes per assegurar la progressió de nivells. Per la seua banda, Vicent Brotons, adverteix que posar en marxa el PEPD i incitar els centres de nivell a bàsic i intermedi a accedir a l’avançat requerirà molts recursos econòmics. “Aplicar bé aquest decret és molt car. Si no es posen diners, no funcionarà”, diu.