Informe: el valencià a l’ensenyament
Introducció
Al 2011, STEPV va publicar l’informe De l’entrebanc a la involució sobre l’estat del valencià en l’ensenyament. En aquell informe constatàvem que, a pesar dels anys transcorreguts des de la promulgació de la la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), els avenços cap a la normalització del valencià havien sigut desesperadament lents, malgrat l’existència en la societat d’una creixent demanda.
L’informe, a més, demostrava el desequilibri amb què s’aplica la llei en funció del territori, de la titularitat pública o privada dels centres, i el salt problemàtic entre etapes educatives. El sud del País Valencià, els centres privats i les darreres etapes educatives –ESO, batxillerat i cicles formatius– eren veritables forats negres que trencaven la continuïtat de l’aplicació de la llei.
La LUEV ha sigut un instrument inútil en la normalització del valencià
Ara, en 2016, el Sindicat n’ha volgut actualitzar les conclusions, i no ha trobat bones notícies. En 2011, un 29% de l’alumnat rebia l’ensenyament en valencià. En 2014, segons el MEC, ho feia un 30%. Si formulàrem el modest objectiu d’arribar a un 50%, al ritme actual, amb un avanç del 0,25% anual, hi arribaríem en 2094.
La política d’entrebancs practicada pel govern del PP en els seus darrers anys ha sigut exitosa en el seu propòsit de laminar el valencià en l’ensenyament: el decret de plurilingüisme que desactivava allò que havia tingut un cert èxit en l’època anterior –els programes d’ensenyament en valencià i d’immersió–, el tancament d’unitats en valencià i la no autorització de noves, el nul interés a avançar en els cicles formatius i el batxillerat, i el foment de la xarxa privada –gens compromesa amb la llengua–, les retallades en ajudes a la normalització, o la reducció del nombre d’assessors i assessores han sigut totes accions de govern partidistes contra la llengua dels valencians.
La constitució d’un nou govern progressista arran les eleccions de 2015, compromés amb la causa de revitalitzar el vigor social de la llengua, és una finestra d’oportunitat que, de cap manera, podem desaprofitar. El govern valencià, amb un ampli suport de les organitzacions socials que hi estan implicades, ha d’actuar amb determinació per a generar una dinàmica de redreçament del valencià.
Fa cinc anys, el Sindicat subratllava el caràcter decisiu del moment per al futur de la llengua en l’àmbit educatiu. Ara ens hi juguem el futur de la llengua en tots els àmbits: en els territoris abandonats a la seua sort, en els àmbits de l’ensenyament privat i l’empresa privada –que es resisteixen a assumir la responsabilitat social que els correspon–, i en l’àmbit de la llengua, de la ciència, el coneixement i l’ocupabilitat.
La LUEV ha sigut un instrument inútil en la normalització del valencià i, en alguns casos, ha sigut l’instrument que ha impossibilitat que quasi tres generacions de valencianes i valencians aprengueren el valencià en el seu trànsit pel sistema educatiu. Continua sent dolorosament cert que “amb dificultat trobaríem una persona que s’haja pogut escolaritzar en valencià des dels 3 anys fins a acabar un cicle formatiu o una carrera universitària”, com déiem en 2011. No podem demorar-nos ja més i ja no és temps de dubtes ni d’una prudència que esclerotitze el moviment. La normalització, com anar en bicicleta, suposa avançar constantment. L’alternativa, ja ho sabeu, és caure un bac.
Normes d'ús