Informe: el valencià a l’ensenyament

La triple fragmentació del sistema educatiu valencià

---

En 2016, no podem sinó repetir allò que déiem al 2011:

“Una anàlisi de l’aplicació de la LUEV que abaste la totalitat del sistema educatiu, mostra la lentíssima aplicació de la llei i l’escàs creixement de l’alumnat en valencià. Així mateix, es fa evident que les polítiques que ha aplicat el govern valencià des de l’any 1995 han consolidat forts desequilibris entre els trams educatius, entre centres públics i privats, i entre territoris. Resumint: com més cap al sud del territori, menys valencià; com més edat té l’alumnat, menys valencià; com més ensenyament concertat, pagat amb diners públics, menys valencià. A hores d’ara podem concloure que el nostre sistema educatiu és un sistema fragmentat que, per tant, no compleix amb el propòsit d’anivellar desigualtats.”

L’alumnat escolaritzat en programes d’ensenyament en valencià (PEV i PIL, més els nous PPEV), representa un 30,3% del total de l’alumnat, front al 29% en 2011; mentre que l’alumnat escolaritzat en els programes d’incorporació progressiva (PIP) i el programa plurilingüe en castellà (PPEC) representa el 69,7% (el 71% en 2011), un 57,3% en zones de predomini lingüístic valencià, i un 12,4% de les zones de predomini lingüístic castellà, en les quals el valencià només s’imparteix com a assignatura.

• 3 de cada 10 alumnes s’escolaritzen en programes d’ensenyament en valencià.
• Quasi 6 de cada 10 alumnes s’escolaritzen en programes que incorporen alguna assignatura en valencià.
• Poc més d’un alumne de cada 10 només estudia el valencià com a assignatura.

L’administració no només no assegura la continuïtat dels programes d’ensenyament en valencià entre les diferents etapes educatives, sinó que els fa desaparéixer a mesura que l’alumnat avança en la seua escolarització.

Alumnat en els diferents programes educatius

Per xarxa i per programa. Curs 2013/14. Dades: MEC.

Fragmentació entre etapes educatives

Un 36,3% de l’alumnat en infantil s’acull a programes d’ensenyament en valencià, un 37,1% en primària, i un 32,4% continua fent–ho en ESO. En batxillerat un 18,3% tindrà la sort i seguirà l’escolarització en valencià, mentre que només un 1,6% ho podrà fer en formació professional. L’educació especial només atén un 17,8% d’alumnat en valencià, el PQPI un 5,5% i no hi ha cap alumne en batxillerat a distància.
Per destacar un aspecte positiu de l’evolució, observem que l’alumnat que només cursa l’assignatura de valencià, baixa un 4,4% en els darrers cinc anys.
Mentre que en les etapes obligatòries la proporció d’alumnat que pot estudiar en valencià està per damunt de 3 de cada 10, en passar al batxillerat només en quedarà 1 de cada 10, que desapareixerà finalment, i es convertirà en cap si tria cicles formatius. El camí no pot ser més decebedor. Com més edat té l’alumnat, més minven les seues oportunitats d’estudiar en valencià: de 3 a 0.

Comparativa 2011/2016: alumnat per etapes, programes i total

Dades: MEC i Conselleria d’Educació.

La ciutat de València

València ciutat, amb 786.189 habitants segons el padró de 2015, representa quasi un 20% de la població resident en les zones de predomini lingüístic valencià, i és, també, el nucli més important de població escolaritzada. L’anàlisi de les xifres de la capital, que lidera tendències i dinàmiques socials que es projecten a la resta del país, és simptomàtica de l’estat de la qüestió. El que se’n desprén, tot i una lleu millora respecte a 2011, és summament preocupant. València es desvia 15 punts (era un 21% fa cinc anys) de la mitjana per a tot el sistema, que és d’un 30,3%.

• De 10 xiquetes i xiquets que comencen amb 3 anys, se n’escolaritzen en valencià 1,4, que arriben fins els 2 a l’ESO. En passar a batxillerat se’n perd 1; si opta per un cicle formatiu haurà de renunciar a la llengua.
• El percentatge sobre el total de l’alumnat escolaritzat en valencià cau 15 punts per a la capital del País Valencià. Això suposa una millora respecte al 2011, quan la diferència era de quasi 21 punts. Així i tot, el percentatge d’alumnat escolaritzat en valencià al llarg de tots els trams arriba només al 9,8%: això són 17.250 alumnes d’un total de 131.821.

Ciutat de València. Resum per trams educatius

En percentatge. Per etapes. Dades: Ajuntament de València.

Ensenyament en valencià: comparativa entre el total del sistema educatiu i la ciutat de València

En percentatge. Per etapes. Programes PEV, PIL i PPEV. Dades: Ajuntament de València i Conselleria d’Educació.

Alumnat per trams educatius en la ciutat de València

Nombre d’alumnes i percentatge relatiu al total. Dades: Ajuntament de València.

 

Fragmentació entre la xarxa pública i la privada

La doble xarxa pública/privada per a l’ensenyament en valencià està totalment consolidada. Només un 6,5% (6,3% en 2011) de l’alumnat que estudia en valencià ho fa en la xarxa privada, front a un 93,4% (93% en 2011) que ho fa en centres públics. És a dir, no arriba a un de cada deu que ho fa en la xarxa privada.
És un fet palés que la despesa pública destinada a finançar els ensenyaments en centres de titularitat privada a través del règim de concerts ha augmentat considerablement. Segons l’INE, des de l’any 2000 fins al 2013, aquesta despesa ha crescut, de manera constant, al voltant d’un 161% al País Valencià.
Amb el propòsit declarat per l’administració educativa del PP, “d’equilibrar” l’oferta educativa privada i pública, el finançament a la concertada ha tingut un creixement significativament superior al que ha experimentat la despesa pública educativa.
En canvi, el percentatge d’alumnat escolaritzat en valencià en la totalitat de l’ensenyament no universitari augmenta en la pública i disminueix en la concertada. L’any 1998, el percentatge d’alumnat escolaritzat en valencià en la privada concertada era un 7,9%, mentre que en 2014 s’ha quedat en un 6,5%.

Evolució alumnat pública/privada 1995-2015

Total alumnat del sistema educatiu. Règim no universitari. Dades: MEC.

S’ha de tindre en compte que de cada 10 alumnes de tot el sistema educatiu valencià, menys de 7 s’escolaritzen en la xarxa pública i més de 3 ho fan en la privada. Això suposa que una quantitat important d’alumnat queda pràcticament al marge dels programes en valencià. L’alumnat escolaritzat en la xarxa privada concertada se situava en el 33% en el curs 2014–2015, d’un total de 857.411 alumnes. És a dir, la privada concertada, que rep fons públics per escolaritzar 283.689 alumnes, abandona una de les responsabilitats a què la compromet el marc legal del sistema educatiu, com és la de la promoció del valencià com a llengua de l’ensenyament.
De cada 10 dels i les alumnes que s’escolaritzen en la xarxa privada concertada, només mig alumne ho faria en valencià; 7,5 s’escolaritzen en castellà, i 2 alumnes, ubicats en les zones de predomini lingüístic castellà, només estudien el valencià com a assignatura – sense que es conega ni una dada sobre el seguiment i el control social a què està compromesa la xarxa privada pel fet de rebre fons públics–. A més, l’alumnat escolaritzat en valencià per la xarxa privada s’ha reduït a la meitat, quan en el curs 1998 era quasi 1 alumne de cada 10. Podem concloure que el compromís amb el valencià de la xarxa concertada disminueix a mesura que n’augmenta el finançament públic.

Fragmentació entre territoris

La població valenciana es concentra majoritàriament en les demarcacions de València i Alacant i, a una gran distància, se situa la de Castelló. Pel que fa a l’alumnat, la distribució global de tot el sistema, segons dades del curs 2015/16, queda així:

• De cada 10 alumnes escolaritzats en tot el sistema, 5 s’ubiquen en la demarcació de València, quasi 4 en la d’Alacant i només 1 en la de Castelló.
• Dels 5 escolaritzats a València, 2 estudien en valencià, cosa que suposa un 38,88%. del territori. A Alacant, només un 9,31% ho fa en valencià. Castelló, amb una incidència mínima sobre la globalitat de l’alumnat, és la que escolaritza en valencià un major percentatge, un 70%.
• Els i les alumnes escolaritzades a Castelló només són 81.468, mentre que València n’escolaritza 350.946 i Alacant, 231.923. Els 57.388 xiquets i xiquetes de les comarques de Castelló que enguany s’escolaritzen en valencià, si bé representen un percentatge alt, no deixen de ser ben poca cosa davant els 582.869 de la resta de territori.

Alumnat per territoris i per programes educatius

Percentatges sobre el total de la població escolar. Curs 2015/16.

Alumnat per territoris i per programes educatius

Percentatges sobre el total de la població escolar. Curs 2015/16.

En aquests quadres observem, a partir de la distribució de l’alumnat que estudia en valencià o castellà en cada territori, el desequilibri existent entre territoris. Mentre a Castelló un 70,4% de l’alumnat estudia en valencià, a Alacant ho fa només un 26,6%. Tanmateix, aquest alt percentatge d’alumnat escolaritzat en valencià a Castelló es tradueix només en poc més de 57.000 alumnes, un 8,64% de la població escolar del País Valencià.

---

---

Deixa un comentari

Name:

Email:

Per favor, escriu la paraula que hi ha baix:

Comenta

Recorda la meua informació personal.
Notifica'm quan hi haja nous comentaris.

---

Normes d'ús