Informe: el valencià a l’ensenyament

L’ensenyament en valencià en les poblacions de més de 35.000 habitants

Dels poc menys de 5 milions d’habitants del País Valencià –4.980.689 habitants, segons el padró de 2015–, les poblacions amb més de 35.000 habitants representen el 44,9% –2.239.215 habitants– de la població del país. La importància, per tant, del pes demogràfic d’aquestes ciutats és un índex i un símptoma de les dificultats que troba la llengua per a assentar-se com a vehicle normal del coneixement i la comunicació. A més, els nuclis de població exerceixen un efecte gravitacional de dinàmiques i estratègies socials sobre tot el territori del qual són referent.

21 / 06 / 2016 | Amadeu Sanz

Si considerem les etapes d’infantil i del batxillerat, les etapes que indiquen l’entrada i la sortida en l’ensenyament no universitari, podem fer-nos una idea del trànsit de la llengua a través del sistema educatiu. Segons les dades, de les 17 ciutats valencianes amb més de 35.000 habitants, només 6 tenen més alumnat en valencià que en castellà en infantil: dos a Castelló (Castelló i Vila–real), tres a València (Alzira, Gandia i Mislata) i una a Alacant (Dénia). En batxillerat no n’hi ha cap, i només Vila-real sembla resistir l’embranzida, amb un 46,1%. Hi segueix Sagunt, amb un 30,4%.

Es manté, per tant, el triple desequilibri que s’observa per a tot el sistema

Comparativa d’alumnat en infantil i batxillerat en les ciutats de més de 35.000 h.

Xarxes pública i privada. Curs 2015/2016. Dades: Conselleria d’Educació i padró municipal.

INFANTILBATXILLERAT
ValenciàCastellàValenciàCastellà
HabitantsAlumnat%Alumnat%TotalAlumnat%Alumnat%Total
València786.1893.40018,3415.13481,6618.5341.0019,139.96790,8710.968
Alacant328.648107412,167.75787,848.83100,005.027100,005.027
Elx227.3121.66328,364.20071,645.863953,812.39896,192.493
Castelló171.6693.02366,121.54933,884.57252119,192.19480,812.715
Torrent80.10787235,231.60364,772.47510910,4093989,601.048
Gandia75.5141.19364,4565835,551.851141,5091998,50933
Benidorm69.04556838,6990061,311.46800,00777100,00777
Paterna67.34040923,211.35376,791.76200,00458100,00458
Sagunt64.94431948,7833551,2265415830,4436169,56519
Alcoi59.56759434,061.15065,941.74411313,2873886,72851
S. Vicent del R.56.30237321,211.38678,791.75913915,8074184,20880
Vila-real50.5801.19683,4023816,601.43439746,1646353,84860
Alzira44.55457452,4752047,531.09415024,3946575,61615
Mislata43.32055653,2648846,741.04400,00408100,00408
Dénia41.55360757,4844942,521.05614020,3254979,68689
Burjassot37.54615515,8882184,129765023,0416776,96217
Ontinyent35.62133934,4264665,5898514221,2652678,74668

 

A les ciutats de més de 35.000 habitants la mitjana d’alumnat que estudia en valencià en infantil és del 40,4%. Hi ha 10 poblacions per sota d’aquesta xifra: cinc a València (València, Paterna, Burjassot, Torrent i Ontinyent) i 5 a Alacant (Alacant, Elx, Benidorm, Alcoi i Sant Vicent del Raspeig). En batxillerat, amb un percentatge global del 14%, hi ha 5 poblacions que tenen menys alumnat en valencià respecte a la mitjana del País Valencià (Alcoi, València, Elx, Torrent i Gandia) i 5 més que no en tenen gens (Alacant, Paterna, Benidorm i Mislata).

Xarxa pública: alumnat en infantil i batxillerat en les ciutats de més de 35.000 h.

Per programes lingüístics. Curs 2015/2016. Dades: Conselleria d’Educació i padró municipal.

INFANTILBATXILLERAT
Valencià%Castellà%TotalValencià%Castellà%Total
València2.96839,954.46260,057.4301.0019,139.96790,8710.968
Alacant98620,253.88279,754.86800,003.494100,003.494
Elx166233,293.33066,714.992953,812.39896,192.493
Castelló2.93389,6134010,393.27352119,192.19480,812.715
Torrent71754,2060645,801.32310916,6754583,33654
Gandia76191,25738,75834142,5952797,41541
Benidorm56843,2974456,711.31200,00777100,00777
Paterna40746,7346453,2787100,00194100,00194
Sagunt31479,098320,9139715837,6226262,38420
Alcoi52891,83478,1757511317,5553182,45644
S. Vicent del Raspeig.37323,561.21076,441.58313915,8074184,20880
Vila-real1.062100,0000,00106239753,7234246,28739
Alzira57281,3713118,6370315029,9435170,06501
Mislata55670,4723329,5378900,00288100,00288
Dénia37863,4221836,5859614020,3254979,68689
Burjassot15539,3423960,663945037,598362,41133
Ontinyent33862,3620437,6454214231,0731568,93457
Xarxa privada: alumnat en infantil i batxillerat en les ciutats de més de 35.000 h.

Per programes lingüístics. Curs 2015/2016. Dades: Conselleria d’Educació i padró municipal.

INFANTILBATXILLERAT
Valencià%Castellà%TotalValencià%Castellà%Total
València4323,8910.67296,1111.10400,005.229100,005.229
Alacant882,223.87597,783.96300,001.533100,001.533
Elx00,00870100,0087000,00352100,00352
Castelló906,931.20993,071.29900,00583100,00583
Torrent15513,4599786,551.15200,00394100,00394
Gandia43242,4858557,52101700,00392100,00392
Benidorm00,00156100,0015600,0000,000
Paterna00,00864100,0086400,00264100,00264
Sagunt00,00252100,0025200,0099100,0099
Alcoi665,651.10394,351.16900,001.747100,001.747
S. Vicent del Raspeig00,00176100,0017600,0000,000
Vila-real13436,0223863,9837200,00121100,00121
Alzira00,00389100,0038900,00114100,00114
Mislata00,00255100,0025500,00120100,00120
Dénia22951,2321848,7744700,0000,000
Burjassot00,00528100,0052800,0084100,0084
Ontinyent00,00442100,0044200,00211100,00211


Per titularitat del centre, es constata novament el desequilibri de l’oferta entre la pública i la privada. Mentre que en totes les poblacions sempre hi ha oferta pública en l’etapa d’infantil de grups en valencià, en la privada no. En infantil, hi ha 9 poblacions, de les 17 estudiades, que no ofereixen cap grup en valencià en els centres concertats: sis a València (Sagunt, Paterna, Mislata, Alzira, Burjassot i Ontinyent) i tres a Alacant (Elx, Benidorm i Sant Vicent del Raspeig). És remarcable que en Dénia, Gandia i, en menor mida, Vila-real, la xarxa privada manté un nivell d’escolarització en valencià, en l’etapa d’infantil comparable al de la xarxa pública. I, a vegades, supera el nivell de llocs tan emblemàtics com la Ciutat de València, el Cap i Casal.
En batxillerat, no hi ha cap centre concertat que tinga oferta d’ensenyament en valencià per a les ciutats estudiades. Punt. En un context en què la xarxa concertada reivindica els seus valors front a la xarxa pública, aquestes xifres semblen indicatives del seu grau de compromís amb una societat que les sosté i financia.
L’alumnat escolaritzat en valencià en els centres públics d’aquestes poblacions arriba al 48,4% en infantil i al 11,3% en batxillerat, mentre que en els centres concertats, només al 6,6% i al 0%, respectivament.

Per etapes, també s’observa un augment de l’alumnat en valencià en infantil respecte a l’informe de 2011, el que és indicatiu que hi ha una demanda creixent d’ensenyament en valencià. Aquesta demanda social es va frustrant conforme l’alumnat avança en les diferents etapes del sistema educatiu, conforme ens desplacem del nord al sud, i conforme ens traslladem de la xarxa pública a la privada.
Quant als territoris, a Alacant, l’estudi de les principals ciutats mostra el creixement, però també la desatenció. Les dues ciutats més importants del País Valencià, després de València, estan situades en les comarques del sud: Alacant i Elx. La seua situació es troba sota mínims pel que fa l’ensenyament en valencià.
Es manté, per tant, el triple desequilibri que s’observa per a tot el sistema entre pública i privada, entre territoris i entre etapes.
Les constants de l’anàlisi les podem resumir en:

  • La planificació del creixement de grups no existeix: cada ciutat té el seu propi percentatge. No hi ha un paral·lelisme entre l’ús social del valencià i l’oferta en ensenyament (casos com Alcoi, Ontinyent, Alzira o Dénia, per exemple).
  • La constant, però, mostra que en arribar a les darreres etapes s’ha perdut alumnat en valencià. Això esdevé dramàtic quan arribem al batxillerat.
  • La xarxa privada no assumeix la part que li correspon, llevat de casos excepcionals, sobretot en les grans ciutats.




Deixa un comentari






  • Aquesta és l'opinió personal de les i dels internautes, no d’Intersindical Valenciana.
  • No està permés fer comentaris o manifestacions que atempten contra el dret a la llibertat d'expressió legalment establit ni que siguen contraris a l'honor, intimitat o dignitat de les persones o organismes.
  • Ens reservem el dret a eliminar els comentaris que considerem que incompleixen el punt anterior o que tracten qüestions alienes a la temàtica dels articles.
  • Els comentaris seran publicats una vegada hagen sigut revisats.
  • No és acceptable la publicitat i serà tractada com a "spam" o correu no desitjat.
  • Està prohibit l'ús de noms o identitats falses. Cas que es detecte aquesta situatió, el comentari serà esborrat. Així mateix, està prohibit incloure en els missatges o comentaris dades de caràcter personal o qualsevol altra informació que revele la identitat de les persones físiques o jurídiques, especialment relatives a menors d'edat.