Aprofitant la Diada de Catalunya, el Secretariat de la FOLC reunit ha aprovat el nou manifest de la campanya per a la reciprocitat de l’audiovisual en català que fem públic tot seguit:
NOU MANIFEST PER LA RECIPROCITAT PLENA I L’ESPAI DE COMUNICACIÓ EN CATALÀ
La reivindicació de la reciprocitat televisiva té una llarga tradició. S’ha reclamat des del 1985 i ha continuat amb insistència al llarg dels darrers 35 anys. Recordem molt breument les campanyes d’ACPV «Televisió sense fronteres», la de la xarxa d’entitats «Enllaçats per la Llengua» amb l’eslògan «una llengua amb senyal» i la de la Plataforma per la Llengua amb «El català sense fronteres» i l’acte organitzat per la FOLC el 2017 «Per la reciprocitat plena i la creació del Consell Audiovisual Català», amb representants de les tres corporacions audiovisuals de Catalunya, el País Valencià i les Illes i una representació institucional de la Catalunya Nord.
La situació actual és la següent: En la darrera dècada s’han signat acords institucionals per a la reciprocitat dels senyals televisius (entre els governs català i balear el 2009 i entre els governs valencià i català el 2016). Amb moltes limitacions tècniques, la reciprocitat televisiva només existeix –a les Illes Balears i al Principat- per als senyals televisius de la CCMA i d’IB3. A més, l’any 2018 van començar les emissions del canal (només per internet) «Bon Dia TV», elaborat conjuntament per TV3 i IB3. Som, per tant, molt lluny de la reciprocitat plena que es reclama.
No podem ni volem esperar més, tenint en compte que la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries (CELRoM), signada i ratificada per l’Estat espanyol, preveu el dret de la ciutadania europea a rebre les emissions de les ràdios i televisions públiques de tot l’àmbit territorial. I, sobretot, perquè una llengua que vulgui ser viva i útil el segle XXI ha de tenir totes les eines audiovisuals de què pugui disposar.
La FOLC va presentar la tardor del 2019 la campanya per reivindicar la reciprocitat plena i l’espai de comunicació en català que va començar amb la difusió en vídeos individuals de les opinions favorables a aquests objectius de personalitats de l’àmbit audiovisual i cultural: comunicadors i comunicadores, experts i expertes en comunicació, actors i actrius, cantants, etc. La FOLC agraeix, aquests testimonis imprescindibles. En aquesta reivindicació s’hi han anat sumant tant els professionals de la comunicació i l’audiovisual, com les seves empreses i corporacions i societat civil i institucions . Novament, l’adhesió a aquest manifest està oberta a tothom.
Hem de reivindicar que els tres territoris puguin recuperar un segon MUX públic, que faciliti la reciprocitat de les emissions de les tres corporacions públiques de ràdio i televisió en català. Cal introduir aquesta reivindicació a la reforma de la Llei General de l’Audiovisual que ha d’aprovar el Congrés espanyol per incorporar-hi la nova Directiva Europea de Serveis de Comunicació Audiovisual. Una Directiva que suposa un pas ambiciós pel que fa a la promoció i la garantia del pluralisme cultural i lingüístic de l’oferta audiovisual europea. Juntament amb la reforma legislativa que haurà d’aprovar les Corts espanyoles, també els parlaments de les Illes, de Catalunya i del País Valencià han de fer possible, dins les seves actuals competències, per dotar-nos d’unes normatives que garanteixin la presència del català a les plataformes digitals, als canals de la TDT i al conjunt de l’oferta audiovisual.
Hem d’anar més enllà de l’estricta reciprocitat televisiva. Les tres corporacions públiques audiovisuals abans citades (sense oblidar d’altres com RTVA o les emissions en català de France 3) haurien d’anar més enllà de les actuals col·laboracions i intercanvis, per treballar en projectes comuns que enforteixen l’espai de comunicació en català, pensant especialment en les noves generacions (públic infantil i juvenil).
La FOLC mantindrà reunions amb representants de les corporacions i els governs de les Illes Balears, del País Valencià i de Catalunya, així com als grups parlamentaris de les Corts espanyoles i les cambres legislatives d’aquets tres territoris, amb la finalitat de concretar un calendari d’aplicació dels objectius de la campanya.
Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC)
Palma, València i Barcelona, setembre del 2020
Formen la FOLC els tres sindicats d’ensenyants USTEC, STEPV i STEI, Escola Valenciana, l’Associació Llengua Nacional, El Tempir d’Elx, Amics de la Bressola, La Bressola, Federació d’Entitats de Defensa de la Llengua a Catalunya Nord, Intersindical-CSC i Institut d’Estudis Eivissencs, entre altres entitats.