El sistema educatiu valencià s’ha caracteritzat des de la LUEV per l’existència de diferents programes d’educació bilingüe*: el programa d’incorporació progressiva (PIP), el programa d’immersió lingüística (PIL) i el programa d’ensenyament en valencià (PEV). El PIP té com a llengua base d’aprenentatge el castellà i inclou l’àrea de Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural en primària i dues àrees no lingüístiques en l’ESO en valencià. El PIL es caracteritza per tindre el valencià com a llengua vehicular en la major part d’àrees no lingüístiques. El PEV té el valencià com a llengua base d’aprenentatge. Però, a més, al territori de predomini lingüístic castellà l’alumnat pot sol·licitar l’exempció de l’assignatura de Valencià i l’aplicació dels programes d’educació bilingüe parteix de la voluntat prèviament manifestada per les famílies i de les possibilitats organitzatives del centre.
Des de 1998, hi ha hagut també intents, com ara el programa d’educació bilingüe enriquit (PEBE) per a la incorporació primerenca d’una llengua estrangera com a llengua vehicular des del primer cicle de primària.
Ara bé, el 2012 el govern del PP va publicar el Decret 127/2012 pel qual es regula el plurilingüisme en l’ensenyament no universitari, que estableix dos programes nous que substitueixen els anteriors: el programa plurilingüe d’ensenyament en valencià (PPEV), en què la llengua base per a l’ensenyament és el valencià, i el programa plurilingüe d’ensenyament en castellà (PPEC), en què la llengua base per a l’ensenyament és el castellà. Tots dos programes lingüístics es caracteritzen per l’ensenyament de continguts curriculars en valencià, en castellà i en anglés, encara que també poden incorporar altres llengües estrangeres.
Podem avançar ja que la implantació en l’etapa d’infantil d’aquests nous programes no ha tingut cap repercussió positiva per a l’ensenyament en valencià (vegeu Quadre 1.1).
Aquest decret de plurilingüisme atempta contra el valencià: desapareix la immersió lingüística, la possibilitat de cursar íntegrament els estudis en valencià, ja que els dos nous programes exigeixen la presència en el currículum d’àrees, matèries o mòduls impartits en valencià i en castellà, independentment de la llengua base del programa plurilingüe que s’aplique, de manera que almenys, a més de les àrees o matèries lingüístiques, se n’imparteix una més en la llengua que no és la base del programa. Això ha suposat un retrocés en l’ensenyament en valencià, amb l’excusa d’incorporar l’ensenyament en llengua estrangera però, a més, l’administració va plantejar un fals dilema que va obrir una batalla sense sentit: anglés contra valencià, castellà contra valencià. Es retalla i dificulta l’ensenyament en la llengua pròpia del País Valencià.
Total del País Valencià, en percentatge. Curs 2015/16. Dades: MEC i Conselleria d’Educació.