Estimats amics i col·legues acadèmics: més d´una dècada després de la creació de l´Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i a cinc anys del dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l´entitat del valencià, crec que seria el moment oportú d´aturar-vos un moment al camí i fer una reflexió sobre què està aconseguint la vostra política.
Estimats amics i col·legues acadèmics: més d´una dècada després de la creació de l´Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i a cinc anys del dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l´entitat del valencià, crec que seria el moment oportú d´aturar-vos un moment al camí i fer una reflexió sobre què està aconseguint la vostra política.
No sóc jo, precisament, un radical essencialista en termes de llengua —ni en termes de res, substancialment. Sí que em considere, però, com tants valencians ben nascuts, fondament preocupat per la situació del valencià i, sobretot, pel seu futur. En el vostre ja famós dictamen vau exposar clarament que «valencià i català són dos denominacions de la mateixa llengua», i ho vau publicar, per primera vegada, al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. Tanmateix s´ha instal·lat, a nivell oficial, a la nostra societat, el costum de considerar valencià i català dos idiomes —a la pràctica— diferents. No empíricament, és clar (cosa impossible per indemostrable), sinó com un trist i ineluctable fet consumat. I amb el vostre silenci.
Vos en posaré alguns exemples trobats molt fàcilment en la vida diària. La factura d´Iberdrola, sense anar més lluny, ofereix la possibilitat de ser emesa en valencià o en català, entre altres «llengües». En el primer cas trobem «Apunte´s a la factura electrònica d´Iberdrola i gaudisca, a més, d´altres avantatges», i en el segon «Apunti´s a la factura electrònica d´Iberdrola i gaudeixi, a més, d´altres avantatges». Per evitar les subjectivitats inherents al subjuntiu (valga la redundància), els millors gramàtics de la nostra «llengua compartida» hi havien considerat sempre preferible l´ús de l´imperatiu: «Apunteu-vos a la factura electrònica i gaudiu, a més, d´altres avantatges». On és la veu autoritzada de l´AVL aconsellant a empreses sotmeses (cal suposar) a l´imperi de la llei una redacció comuna per al català-valencià (i no dues, una per cada cantó)?
La cosa, que en el cas d´Iberdrola és penosa, voreja el patetisme en altres exemples recents, com el de Correus. L´organisme postal té a la venda elements de paqueteria —Caixa Verda i Sobre Verd— on trobem aquest text en català: «Al comprar aquesta caixa col·laboreu amb dos cèntims d´euro per a la plantació d´arbres». Però en valencià —agafeu-vos!— va com segueix: «Amb la compra d´esta caixa col·laboreu amb dos cèntims d´euro per a la plantació d´arbres». Ara ja sabem, doncs, que «al comprar» és català i «amb la compra» és valencià...
Tot això, naturalment, es podria solucionar amb bona voluntat i una orientació positiva i activa —que és el que trobe a faltar— per part de l´AVL. Ja em disculpareu, amics i col·legues acadèmics, però potser quan eixiu del vostre son senatorial serà massa tard. No creieu oportú començar a treballar-hi des d´ara mateix? No vindria malament que vos féreu aquest bon propòsit per a l´any nou.