El laberint de la música

Alguna vegada has visitat un laberint de la música? A València, en tenim un, i és, acabat d’estrenar: el Conservatori Superior de Música. Si desitges visitar-lo, el primer problema el tens per a en arribar a l’entrada d’aquest.

05 / 01 / 2011 | Pau Climent Montaner

Alguna vegada has visitat un laberint de la música? A València, en tenim un, i és, acabat d’estrenar: el Conservatori Superior de Música. Si desitges visitar-lo, el primer problema el tens per a en arribar a l’entrada d’aquest. Si utilitzes el transport públic ho tens ben fotut, perquè no hi aplega ni metro ni tramvia; només alguns pocs autobusos. Llavors, si agarres el cotxe i ets alumne, és molt complicat, perquè a la Fonteta de Sant Lluis amb dificultats podràs trobar algun lloc per a deixar el vehicle, ja que l’aparcament del centre és privat i exclusivament reservat al professorat. Una vegada al centre, buscar l’entrada et serà fàcil, sempre que sàpies anglès o castellà. Hi trobaràs un cartell on diu: ENTRADA CONSERVATORIO – CONSERVATORIUM ENTRANCE. És a dir: només per als estrangers; així pareix més important i més internacional.

Una vegada dins, tot depèn del que hi busques. Si estàs cercant horaris, tutories de professors, recursos, o vol simplement matricular-te… ho has encertat! Perquè tot açò, a la pàgina web del conservatori, no ho trobaràs. Tot i això, hi ha qui diu que a Internet està tot; no és de veres. Si continues observant, ja pots buscar i recercar, que no hi trobaràs cap cafeteria, cap copisteria, sala d’informàtica, sala d’estudi,...; en canvi el que sí que trobaràs serà un extraordinari Hall que pot fer al mateix de cafeteria, sala d’estudi… Hi veuràs gent que utilitza diverses tècniques per a menjar en el tupperware damunt les cames, altres s’hi posen el portàtil, uns repassen apunts en els bancs,... et semblarà increïble la creativitat que tenim els músics per a poder fer totes aquestes coses i això en un simple Hall. Abans, en l’anterior centre, al Hall feien fins i tot concerts! I degué ser que, amb tant de concert de percussió, al final el sostre se’ns va vindre al damunt, així com sona. Ara—tot s’ha de dir—ja tenim un distingit auditori on mostrar el resultat dels esforços de tots els alumnes.

És veritat que patim una crisi severa, però, hem d’estalviar, fins i tot, amb la tinta dels accents?

Situat ja a l’entrada, podràs fer un passeig i descobrir tots els enigmes que amaga. Si busques la biblioteca, pot ser que la trobes oberta!, tot depén: uns dies estarà oberta de matí i uns altres de vesprada. Es veu que també és una tasca complicada contractar bibliotecaris! I també ho deu ser el fet de trobar professors substituts, ja que fa mesos que hem començat el curs, però no algunes assignatures. Roda i volta, a pagar-ho sempre els mateixos! Sort que comptem amb uns professors, i amics, excel·lents; però tots patim les carències dels serveis més elementals.

Continuant la ruta, als corredors trobaràs codis no gens fàcil de desxifrar. Jo encara no he aconseguit fer-ho! Els veuràs a les portes d’aules, departaments, sales,... A veure si em podeu ajudar? Hi ha un rètol que diu DEPARTAMENT VENT – METAI – PERCUSSIÓ. Això de metai què és? I, en un altre posa: DEPARTAMENT VENT – MADERA. Madera? nosaltres sempre n’hem dit FUSTA. El castellà és més fi i culte per a tractar aquests termes? També podrem trobar, en el nostre itinerari, altres indicacions que descodificar com ara Magatzen, o Departament polifonics entre d’altres. És veritat que patim una crisi severa, però, hem d’estalviar, fins i tot, amb la tinta dels accents? En fi, es veu que també és molt complex trobar filòlegs que ens puguen escriure correctament aquest críptic llenguatge, encara que crec que amb un trist diccionari, i una mica d’amor a la llengua, en tindríem prou.

Tot açò, i de més grosses, en trobaràs en la política educativa del nostre País Valencià.

Publicat en El Punt - 05 / 01 / 2011