Les darreres declaracions del conseller d´Educació de la Generalitat Valenciana, senyor Font de Mora, tornen a posar de manifest quina és la sensibilitat del PP valencià en matèria lingüística, en aquest cas l´argument emprat no és altre que l´econòmic.
Les darreres declaracions del conseller d´Educació de la Generalitat Valenciana, senyor Font de Mora, tornen a posar de manifest quina és la sensibilitat del PP valencià en matèria lingüística, en aquest cas l´argument emprat no és altre que l´econòmic. El sistema lingüístic valencià no es pot sostenir donat el seu cost. No val la pena perdre el temps contra argumentant. De sempre la sensibilitat dels dos partit majoritaris valencians respecte de tema lingüístic ha estat molt tèbia, però hem de reconèixer que amb el pas del temps les coses no han anat a millor, sinó a pitjor. Des de la promulgació de la Llei d´Ús i Ensenyament del Valencià, l´actitud ha estat sempre timorata i de falta de confiança en allò que s´estava legislant. Ja m´ho deien els meus alumnes de Burjassot quan jo m´entestava que parlaren valencià i ells em deien «però si el valencià no el gasta ni el president de la Generalitat (tan se val Lerma, Zaplana o Camps: tots tres en el fons sentien la mateixa consideració per la llengua) ni l´alcaldessa de València, incapaç d´articular un discurs polític en la nostra llengua».
Ells la veien com una llengua per anar per casa i contar acudits. I aquells xavals que ara són metges, bombers, policies, obrers, administratius… que feren l´esforç d´aprendre una llengua que no era seua per tradició familiar, però que van fer seua perquè ells eren valencians de naixement o de vivència i ho eren amb tota la càrrega cultural i històrica que això representava de cara al futur, deuen observar atònits a aquests representants del poble valencià que a poc a poc van actuant en contra de tot allò a què molts valencians tenim dret.
Crearen una Radiotelevisió Valenciana que no tenia altra raó de ser que ser element de transmissió i coneixement de la llengua pròpia dels valencians, i passen els anys i ni uns ni altres, i en determinats moments amb la complicitat d´uns tercers, fan res perquè les coses milloren i assolisquen un nivell de dignitat lingüística mínim.
Signen una llei de funció pública (PP i PSOE) sense demanar com a condició indispensable el requisit lingüístic. Que significarà que el meu fill quan vulga cursar el batxillerat en qualsevol institut de la ciutat de València, trobarà que no tindrà garantit, tot i demanar la línia en valencià, que tots els professors que li donen classes, aquestes siguen impartides en valencià.
I també significarà que jo podré anar a qualsevol dependència autonòmica (el metge, per exemple) o municipal, i estarà en funció de la bona voluntat del funcionari o funcionària, ja no el fet de ser atesa en valencià, sinó el fet que jo no em puga expressar en valencià perquè ells no tenen l´obligació d´entendre´m si jo m´expresse en aquesta llengua.
Per tant, senyor Font de Mora, no es tracta de diners. A vostés, i també al principal partit de l´oposició ací al País Valencià, el tema de la llengua els importa ben poc; és més, els molesta prou, i aquesta situació de crisi els ve de perles per reduir el que s´inverteix en ella.