Quan parlem d’equilibrar a tots ens sona molt bé i ens ve la imatge d’una balança en equilibri, el símbol de la justícia, cada plat de la balança està compensat.
Quan parlem d’equilibrar a tots ens sona molt bé i ens ve la imatge d’una balança en equilibri, el símbol de la justícia, cada plat de la balança està compensat. Tanmateix, les llengües no es poden mesurar com si foren objectes en una balança, és molt més qualitatiu, les llengües no s’aprenen enviant-les a compartiments separats sense cap relació entre elles ni, molt menys, podem parlar d’equilibri lingüístic acceptant la formula plantejada pel govern valencià en l’esborrany de Decret sobre plurilingüisme on planteja a la comunitat educativa la proposta equilibradora de repartir el temps curricular en un 33% en cada llengua d’aprenentatge: valencià, castellà i anglès, deixant l’1% restant supose que probablement al xinès. La situació plantejada ens porta, una vegada més, i ja en són moltes, a una gran indignació contra els que gestionen la política educativa del nostre país, i una vegada més haurem de dir ja ni ha prou, amb la força de les paraules i de la raó, amb els arguments necessaris que sé seran incapaços de contestar i d’argumentar.
Amb la proposta plantejada, la Conselleria d´Educació peca d´irresponsable alarmant a les famílies, l´alumnat i el professorat amb una altra ocurrència que desacredita a l´educació valenciana, intenta manipular a la comunitat educativa presentant un projecte equilibrador de llengües sense cap rigor científic ni pedagògic, altra vegada el conseller d´Educació i els seus tècnics copien formules forànies, en aquest cas gallegues, per vendre´ns un model que s´ha demostrat que no funciona i que té en contra a tota la comunitat educativa gallega.
Al País Valencià ja tenim els programes contrastats que sabem que funcionen, malgrat els entrebancs que ha anat posant la pròpia Administració educativa. Els Programes d´Ensenyament en Valencià i d´Immersió Lingüística funcionen garantint l´equilibri entre el valencià i el castellà. Després vindrà una llengua estrangera i per això tenim aquests programes enriquits. Només ens falta una cosa, que els que ens governen s´ho creguen i posen els mitjans necessaris per la seua correcta aplicació, invertint en la formació del professorat no només en anglès, també en valencià però per damunt de tot en pedagogia, recursos materials i personals. Les famílies cada any augmenten les sol·licituds per matricular-se en els programes d´ensenyament en valencià i d´immersió lingüística enriquits, i per això el govern valencià, que no està pel valencià, suprimeix línies i desvia la matrícula als programes d´Incorporació Progressiva que no garanteixen, com està demostrat, aquest aprenentatge.
Siguem positius, reconeguem el que tenim i sabem que funciona, valorem lo propi, consolidem plantejaments rigorosos i contrastats que ens han funcionat els darrers vint-i-cinc anys, respectem el valor de la nostra paraula, dels nostres mots.