Per enèsima vegada, Camps s´ha pronunciat en defensa de la nostra identitat. I, per enèsima vegada, cal dir-li amb paraules de Mario Moreno, Cantinflas: «No me defiendas, compadre».
Per enèsima vegada, Camps s´ha pronunciat en defensa de la nostra identitat. I, per enèsima vegada, cal dir-li amb paraules de Mario Moreno, Cantinflas: «No me defiendas, compadre». Puix, la mateixa setmana que el president unfla pit identitari en Aiora, Levante-EMV publica un estudi de la Conselleria d´Educació segons el qual tan sols el 48´5% dels valencians parlen la llengua pròpia. Xifra que revela que l´ús del valencià recula any rere any. Així doncs, si Camps defensa la llengua —«nuestra más importante seña de identidad», acostuma a dir— amb resultats tan deplorables, més cal que s´abstinga de fer-ne cap defensa, seguint la dita de la terra dels mariatxis.
Em pose les mans al cap només de pensar en el futur del valencià si el PP continua governant uns anys més; puix, com veiem, a la política lingüística que desplega li sobra retòrica i li falten resultats. Si aquests no són bons, vol dir que alguna cosa s´està fent mal. O no? Per tant, és de cretins seguir les mateixes polítiques i esperar resultats diferents. La realitat és la que és, i els resultats són els que validen o invaliden les polítiques que s´apliquen: desligitimades, per cert, davant l´ús minvant de la llengua. Ah, i per si no ho sap, senyor Camps, la defensa de la identitat és com la defensa de la família: es demostra amb fets i sense que calga pregonar-ho.
La identitat minvant dels valencians —conseqüència del número decreixent d´usuaris de la llengua pròpia— és corol·lari de la falta de voluntat política que propicia la substitució lingüística i emmascara «la manera de guanyar-se els vots» —com denunciava ahir i ací mateix Francesc de P. Burguera— carregant contra Catalunya. Vaja, que qualsevol diria que un regiment de Mossos d´Esquadra ocupa el cap i casal saquejant fins les pedres del Micalet. I és que la política del PP té molt de simulació, i com que les coses no són com són, sinó com la gent les percep, doncs… vet ací el drama: valencianisme en quart minvant i espanyolisme en quart creixent.