No cal treballar a l´ensenyament per saber que el govern valencià del PP pretén extirpar les línies en valencià, així com eliminar grups dels centres públics (per augmentar-los als de l´Església), retallar hores de reforç, recursos i professorat, apujar el nombre d´alumnes per aula i la jornada laboral, abaixar salaris d´educadors i aportacions als centres, etc.
No cal treballar a l’ensenyament per saber que el govern valencià del PP pretén extirpar les línies en valencià, així com eliminar grups dels centres públics (per augmentar-los als de l’Església), retallar hores de reforç, recursos i professorat, apujar el nombre d’alumnes per aula i la jornada laboral, abaixar salaris d’educadors i aportacions als centres, etc. Intenten camuflar tot això sota el rètol «modelo único plurilingüe», però no s’ho creuen ni ells. De sempre, les nostres classes dirigents han odiat el valencià i ara per fi han vist l’ocasió d’eliminar-lo, carregant-se la faena de 30 anys d’ensenyament públic en valencià
Ells ho veuen instintivament, i tenen raó: una ciutadania instruïda i il·lustrada no permetria la impunitat de què gaudeixen. Aquesta és la seua lògica sociolingüística: la promoció del valencià els posa en evidència perquè destapa la seua coentor i defecció lingüística, minant el seu poder. Per això els cal eliminar-lo com a llengua culta i vehicle educatiu. Necessiten una educació confessional, retrògrada i castellanista per mantindre la seua hegemonia, però ara potser se´ls ha anat la maneta: no compten amb la força del món educatiu ni amb l´emergència del 15-M. Si confluïren aquests dos factors els podríem obligar a fer marxa arrere en les últimes agressions i en les que preparen.
Perquè ara tots ens preguntem: Què farem? Tornarem a caure en els mateixos errors de sempre? Tornarem a confiar en els líders que al final sempre acaben traïcionant-nos i desfent les mobilitzacions que tantes energies costen? Permetrem que decidisquen per nosaltres? Doncs no, companys, aquesta volta no. Tinguem present l´última i no tornem a espifiar-la. Recordeu? Només fa dos cursos: 2008/09. El 29 de novembre hi hagué a València una macro-manifestació històrica (desenes de milers de persones), que culminava mesos de mobilitzacions com no s´havien vist ací en dècades. La gent se sentia eufòrica, invencible, però poc després, els líders de la Plataforma (o la seua majoria), sense consultar ningú i satisfets amb la retirada de la «Citizenship», claudiquen i desfan el moviment, firmant la pau amb Font de Mora. Quina vergonya!
Afortunadament, ara estem en una altra fase i no ens deixarem segrestar per cap cúpula. Ara tenim, gràcies al Moviment 15-M, una societat civil en ebullició i connexió creixent, per això ara les mobilitzacions no seran tan fàcils de segrestar. Sindicats, FAPA, Escola Valenciana, partits, associacions i entitats seran benvinguts, però alerta: res de líders que negocien en nom nostre i que s´atribuïsquen poder de decisió. Necessitem connectar les lluites educatives (suprimir les línies és la punta d´una immensa retallada que pretén pegar-li el colp de gràcia a l´ensenyament públic), i el 15-M pot ser-ne el mitjà, el referent i l´espurna: hem d´aprofitar-lo i aprendre´n. Preparem ja tancaments i acampades als centres contra aquest atac brutal. Posem en peu de nou el món educatiu, i ara sense delegar en cap líder, amb representants rotatoris i sense claudicar ni tan sols amb la dimissió de Font de Mora, que és ja un cadàver polític. L´onada mobilitzadora que ara comença només hauria de parar quan tinguem garanties fiables d´una altra política educativa i així ho decidisquen les assemblees sobiranes. Ara o mai.
Cap d´Estudis de l´institut Lluís Vives de València