La mort del valencià?

Sembla ser que això és el que volen el Gens Honorable president Camps, i un dels seus acòlits, el conseller Font de Mora, amb el decret anunciat: la mort del valencià.

06 / 06 / 2011 | Francesc de P. Burguera

Sembla ser que això és el que volen el Gens Honorable president Camps, i un dels seus acòlits, el conseller Font de Mora, amb el decret anunciat: la mort del valencià. «El que es pretén amb el decret és capgirar el model educatiu valencià i fer-ho amb criteris ideològics i no pedagògics, ignorant l´opinió dels experts, situant-se fora del consens que naix de l´aprovació a les Corts de la Llei d´ús i ensenyament del valencià (LUEV) sense cap vot en contra, fent-ho per la via de la imposició i menystenint l´experiència de més d´un quart de segle d´immersió lingüística en valencià». Així s´ha pronunciat Escola Valenciana referint-se al decret. I continua amb aquestes paraules: «Relegar el valencià a l´ensenyament com proposa el nou decret suposarà retrocedir greument en el progrés de la nostra llengua, perquè l´àmbit educatiu sempre ha estat clau en la normalització lingüística del valencià. El nou model arracona la llengua i implica un perill real de desaparició en poques generacions». A la vista de la situació que s´aveïna si aquest decret segueix endavant, Escola Valenciana ha presentat un ´Manifest per l´ensenyament plurilingüe de qualitat: Sí al valencià, en el què afirma que «per totes aquestes raons, ens oposem a l´aprovació del decret del nou model perquè significa un pas enrere en l´ensenyament plurilingüe, s´oposa al criteri dels experts, se situa fora del consens educatiu, hipoteca les capacitats lingüístiques de les noves generacions, arracona el valencià a l´ensenyament i posa en perill la seua supervivència a la societat».
És el que volen el senyor Camps, el senyor Font de Mora i molts dirigents i militants del PP. No té res d´estrany. Hi ha dirigents, militants i no pocs votants del Partit Popular que no tenen cap interés pel valencià. Uns perquè, malgrat que el parlen, no es preocupen pel seu ensenyament. Altres perquè són castellanoparlants i s´interessen ben poc per la nostra llengua. El cas del conseller d´Educació, Font de Mora, és curiós. És valencianoparlant i natural de Vila-real. Malgrat això, el que li agradaria és que l´ensenyament de les llengües fora la del castellà i la de l´anglés. Per a Font de Mora el valencià no val la pena. I amb el nou decret, com deiem abans, s´arracona el valencià i implica un perill real de desaparició en poques generacions.

Però hi ha ciutadans que no estan d´acord amb aquestes maniobres que vol portar a terme el conseller Font de Mora i ha començat a trobar-se amb grups de gent que li piten i demanen la seua dimissió. I això en el seu poble. El divendres passat Font de Mora va ser rebut amb una pitada en Vila-real, després d´inaugurar la biblioteca, encara sense llibres. Xiulits, trompetes, pancartes i crits de dimissió per a rebutjar la situació de l´educació pública i la supressió de la línia en valencià. El conseller havia anat al seu poble a fer algunes inauguracions que porten el seu nom. Una, el col.legi Cervantes, on ell havia estudiat i amb la placa següent: «Fue inaugurado siendo consejero Alejandro Font de Mora, exalumno del Cervantes». Hui dilluns, tornarà a Vila-real per inaugurar el «Centro de Tecnificación Deportiva». No sabem si també amb el seu nom.

Per altra banda tenim que, mentre el conseller Font de Mora vol marejar amb l´ensenyament del valencià, la senyora alcaldessa de València, donya Rita Barberà, no utilitza el valencià per a parlar sinó el castellà. Tampoc el valencià s´utilitza en les sessions de l´Ajuntament. El cas de la senyora alcaldessa resulta curiós, no s´assembla al seu pare, José Barberà Armelles, president que fou de l´Associació de la Premsa Valenciana, director de la Hoja del Lunes i del vespertí Jornada i valencianoparlant. I no sols això. Amic i admirador de Joan Fuster. A Sueca solia vindre de quan en quan a sopar amb Fuster i un grup d´amics que formavem una colla valencianista.

El cas és que a hores d´ara, el valencià no té molt de predicament en l´ajuntament del cap i casal. Els tres regidors electes de la Coalició Compromís tornaren al consistori la documentació que han de complimentar per a la seua inscripció com a edils, perquè l´havien rebuda només en castellà. «Volem recodar les seues obligacions d´una manera tranquila però amb tota fermesa: no es tracta de cap numeret, sols volem complir la llei i les ordenances», explicà Joan Ribó. «Anem a ser sensibles a l´atenció a l´educació i a la normalització lingüística», va corroborar Consol Castillo, regidora també de la Coalició Compromís. Convé que tinguem present aquestes paraules: «A fi que la societat valenciana avance en la seua autoestima i en la consideració i potenciació del valencià com a principal senya d´identitat, cal arribar a formalitzar un gran pacte cívic, polític i social, i convindre que qualsevol element que no contribuïsca a fer del valencià una senya d´identificació comunitària i d´unió entre els valencians, entrebanca la recuperació de la nostra identitat com a poble». Són paraules de l´Acadèmia Valenciana de la Llengua, Secció de Foment de l´Ús del Valencià, del 29 de juny de 2005.

Publicat en Levante-EMV - 06 / 06 / 2011