Aquests són moments esperançadors per a Colòmbia, moments en què un ampli alé anima i jalona el tan necessari procés de pau que s’ha posat en marxa.
La Coordinació Valenciana de Solidaritat amb Colòmbia (CVSC) compleix 10 anys i volem celebrar-ho amb totes i tots vosaltres. La tardor de 2005, diverses organitzacions socials que realitzàvem treball de solidaritat amb Colòmbia decidírem coordinar les nostres accions perquè foren més efectives en el nostre suport a la lluita del poble colombià per la defensa dels seus drets i en la cerca d’una solució negociada al conflicte armat, polític i social fonamentada en la veritat, la justícia i la reparació a les víctimes.
Era una època especialment dura. L’arribada a la presidència d’Álvaro Uribe Vélez i la seua política de “seguretat democràtica” començava a donar resultats. Entre 2002 i 2004, 6.000 civils havien sigut assassinats o havien desaparegut, mig milió de persones van ser forçades a abandonar les seues terres i centenars van patir tortures, la majoria a les mans de la força pública o dels seus aliats els paramilitars. Aquest increment de la repressió va provocar el desmantellament de bona part de les organitzacions socials colombianes i el desplaçament o exili de molts líders. Al mateix temps, els nivells de misèria en el país i la despesa en la guerra van créixer paral·lelament: el 64% de la població es va veure sumida en la pobresa mentre que el pressupost per a defensa va aconseguir els 4.000 milions d’euros anuals. Davant aquesta situació, la major part de la comunitat internacional guardava un silenci còmplice o directament encoratjava Uribe en la seua lluita contra el “terrorisme”.
Per això, des del començament, la CVSC es va proposar mostrar davant els ulls de les valencianes i els valencians la Colòmbia real que no apareix en els mitjans de comunicació, a través dels testimoniatges directes dels qui pateixen la violència. Durant aquests anys, companyes i companys de Cedsala, Entre Iguales València, CEAR-PV, col·lectiu Sud Cacarica, CEPS, Intersindical, Amnístia Internacional, Atelier, Sodepau-PV, Ospaaal, Aspaz, Fiadelso i defensores i defensors de drets humans colombians refugiats a València hem organitzat comissions a Colòmbia per verificar en el terreny la situació de la població i elaborem informes per denunciar la sistemàtica violació dels seus drets; vam portar a desenes de víctimes que van explicar en primera persona a la societat valenciana el que passa en les seues comunitats; reaccionem amb desenes de comunicats i crides davant les situacions d’amenaces de mort i agressions contra les i els defensors i contra les comunitats camperoles; realitzem festes solidàries, protestes i actes de dignificació de les víctimes; projectem documentals i pel·lícules i impulsem debats, tallers i conferències; aconseguim fer un buit a Colòmbia en l’agenda dels nostres representants polítics; propiciem la coordinació entre les entitats de l’Estat espanyol que defenem els drets humans de les i els colombians…
El balanç és agredolç. Encara que vam fer el que vam poder, no n’hi va haver prou. Alguns dels nostres companys colombians van ser assassinats, altres van haver de deixar la llar per evitar les bales i les poblacions camperoles segueixen patint l’assetjament dels qui volen despullar-les de les seues terres i acabar amb el seu procés comunitari. I, no obstant això, les organitzacions populars colombianes han resistit i segueixen en peus, obstinades a transformar aquesta terrible realitat. Aquests són moments esperançadors per a Colòmbia, moments en què un ampli alé anima i jalona el tan necessari procés de pau que s’ha posat en marxa. Per això, volem que aquest desé aniversari de la CVSC servisca per a retrobar-nos els qui hem compartit alegries, impotències, assoliments i tristeses, valorant el nostre treball, amb la voluntat de seguir en la lluita conjuminant esforços per a contribuir a aconseguir la pau amb justícia social a Colòmbia.