Solidaritat i pau
La resistència segueix!!
Testimoni d’una dona colombiana
Sóc una colombiana més que intenta reconstruir una vida fora de la meua estimada terra. Quan em van parlar sobre aquesta xicoteta intervenció, em vaig posar en la tasca d’indagar més a fons sobre el que ha ocorregut i està passant al meu país. D’una banda, vaig llegir, vaig investigar dades i vaig analitzar xifres i vaig traure la meua pròpia conclusió. D’altra banda, vaig escoltar la gent, els meus compatriotes i especialment la gent que està a Colòmbia (parle de la meua família, amigues, amics, mares i avis). D’ells vaig escoltar les seues històries de vida, el seu dia a dia a Colòmbia, les seues experiències, els seus sofriments, les seues lluites. Tant les xifres com els relats de la gent, em mostren un país submergit en una gran crisi social acompanyada d’indignació, resistència, dolor i repressió per part de l’Estat que vessa “més Sang innocent”.
Llavors, hui vinc a parlar-los del que passa a Colòmbia i d’eixe poble que es va cansar de patir i que hui és als carrers exigint garanties per a la vida. Sí, jo parle sobre la sang innocent que està corrent pels carrers, pels rius, pels cafetals, pel camp, per les escoles, fins i tot per aquells llocs que estan molt aïllats, però on la violència arribà fa molts anys.
Però també vinc a parlar-vos d’una part de la població que segueix submergida en el desconeixement i encara no es mobilitza. Jo pense que tota persona té una veritat absoluta i una veritat relativa, depenent de l’àmbit on es desenvolupe, de l’angle des del qual observe la situació. Però sí que hi ha alguna cosa en comú:Totes les persones que m’han brindat la seua confiança i m’han exposat els seus dolors de l’ànima, i m’incloc com a víctima de la violència a Colòmbia, estem cansades de patir, de la violència i d’un govern corrupte i pervers que obeeix a estratègies econòmiques sobre la vida mateixa de les persones colombianes. Però ens fa mal ser atacades per un sector de la població que segueix enganyat pels discursos d’un govern que vol perpetuar-se en el poder i continuar fent de les seues. Es tracta d’un govern que està assegut donant discursos, signant actes, negant propostes, guanyant molts diners, etc. I al qual una part de la població creu.
La violència del nostre país està present des de fa dècades, i no sols a càrrec d’organitzacions al marge de la llei. A Colòmbia les investigacions han evidenciat que hem tingut un narcoestat, que els nostres representants han estat implicats en grans escàndols de corrupció i, fins i tot, que molts governants, acompanyats de grans empresaris, han finançat els grups paramilitars que han actuat de la mà de les Forces Militars colombianes. Sí. Això sempre ho hem sabut, ho han evidenciat investigacions, però mai hi ha hagut justícia sobre aquest tema. És per això que gran part del poble es va cansar i va esclatar.
Però també és cert que hi ha una altra part de la població a la qual no li interessa aquesta indignació social o simplement es queixa des del seu sofà per la difícil situació que viu la seua família, però no es mobilitza i no es preocupa per saber per què estem com estem a Colòmbia. Jo l’anomene “la generació de vidre”, que se sent al·ludida per tot, que no escolta, només sent el que els convé i s’obstina a atacar als altres. De vegades amb la ridícula frase: `”Vosté no sap qui sóc jo!” Aquest sector de la població ha de prendre consciència i reflexionar sobre el seu paper com a colombians i colombianes.
Podria asseure’m a donar-los xifres de quantes hectàrees de terres van ser arrabassades als llauradors i llauradores, a les persones afrodescendents i indígenes. O de les xifres del desplaçament forçat a Colòmbia que té la xifra més alta en el món des de fa molts anys i que és causant dels famosos cordons de misèria a les ciutats. O les xifres que evidencien per què tenim un dels assentaments de pobresa i misèria més grans de Llatinoamèrica. Crec que molts colombians i colombianes viuen aliens a això. Però sé que ni tan sols aquestes xifres faran fora del sofà a la “generació de vidre”. Per què? Perquè viure a Colòmbia s’ha convertit en una cosa monòtona, on l’únic somni que tenen alguns és poder eixir del país, treballar durament, comprar la casa dels somnis i donar estudi als fills i filles, viatjar o gaudir d’allò estalviat i poc més. Però, açò és vida? Què passa amb el benestar social? Volem continuar veient com el país es dessagna per culpa d’uns pocs?
Sí, això va ser el que el nostre govern, i molts altres, van sembrar en nosaltres. Ells tenien i tenen cada paraula clara, cada acció planejada, ells saben com dominar el poble i és llevant-nos l’educació, la salut, les oportunitats. Això és una cosa simple de dir, però difícil d’entendre per a molts. Tot un treball de psicologia de masses que llastimosament els ha funcionat.
Però, a les persones que ens hem eixit de l’estàndard que ells han volgut formar, ens diuen vàndals o rebels, i sent crits esquinçadors de molta gent que lluita per un poble, crits per a intentar despertar un poble submergit en una doctrina que els consumeix dia a dia, el que ha vingut passant històricament des de fa més de 70 anys. Torne i repetisc, podria parar-me a parlar d’història i xifres, però és esgotador parlar d’això, quan nosaltres com a éssers humans i colombians i colombianes, TOTES I TOTS, hem de sacsejar-nos una mica i deixar-nos de tant de prejudici i unir-nos com a família en una sola veu.
VOLEM MÉS SANG INNOCENT? COM NO VEIEM L’EVIDENT?
Eixa sang que taca hui la nostra terra, és d’aquells joves que no volen ser una generació covarda, una generació de vidre, volen ser la generació de la lluita pels somnis, volen tindre oportunitats i el més trist és que estan lluitant perquè els qui han sigut covards tinguen un país digne per a quan arribe el moment de retornar.
JO VULL TORNAR, JO VULL LLUITAR I JO M’ALCE HUI A ACTUAR I ELS MEUS PARES, ELS MEUS FILLS I ELS MEUS COMPANYS DEL COL·LECTIU RESISTÈNCIA COLOMBOANDALÚS, SABEN QUE SI ARRIBE A CAURE DE GENOLLS ÉS PER A DONAR GRÀCIES A DÉU PER LA LLIBERTAT DEL NOSTRE POBLE I, SI HE DE VESSAR LA MEUA SANG, HO FARIA AMB EL PLAER AMB QUÈ LLUITE FINS A l’ÚLTIM DIA PELS XIQUETS, PER LES PERSONES LLAURADORES, PELS LÍDERS I LIDERESES SOCIALS I PER VOSTÉS.
ANA MARIA LESMES HAINAUT
COL·LECTIU RESISTÈNCIA COLOMBOANDALÚS
Normes d'ús