Solidaritat i pau
Conclusions Trobada territorial per la pau a Colòmbia
S’acorda convocar concentracions el dia 9 d’abril en suport del procés de pau.
La Trobada Territorial per la Pau a Colòmbia, celebrat a València el 23 de març, saluda l’esperançador procés de pau que està vivint Colòmbia ara mateix, amb l’obertura de diàlegs entre el Govern Colombià i les FARC-EP, a l’espera que s’estenguen a la resta de la insurgència, i la gran mobilització popular que s’està desenvolupant a tot el país, encarnada en diferents iniciatives de participació, que acompanyen i alimenten amb les seves propostes les converses per aconseguir una solució política negociada al conflicte social i armat, que asseguri la Pau amb Justícia Social a Colòmbia.
Ens hem reunit per treballar conjuntament en l’elaboració de propostes que aporten en el camí de la Pau i aquestes són les nostres conclusions:
1. - L’emigració i l’exili colombià com a subjecte polític en la construcció de la Pau. En el procés de pau, ha de ser inclosa la veu de les persones migrants, exiliades i refugiades. Cal visibilitzar i incloure en les diferents agendes la veu de les dones, les quals proclamen l’exigència de justícia política i social a Colòmbia. Exigim que es reconega la persona emigrant com a subjecte polític i no com a mercaderia o força de treball disponible, tal com ho han estat fent les diferents polítiques migratòries. Defensem uns programes de retorn que s’han de constituir com una política d’Estat, per a això ha d’haver una major implicació de les institucions (SENA, entitats financeres, universitats, consolats), així com una assignació pressupostari suficient. Els plans i projectes han de ser accessibles perquè atenguen les necessitats i particularitats dels emigrats. Un primer pas és la posada en marxa del Sistema Nacional de Migracions, per això proposem que es constituesquen Cases del Emigrant, com espais d’acollida de les colombianes i els colombians retornats en les que s’oferesquen els següents serveis: suport psicològic, orientació laboral, suport per a la reconstrucció de xarxes. Una de les condicions essencials per a la tornada és que es dugui a terme un procés seriós de justícia, pau i reparació per a les víctimes del conflicte armat i es creïn les bases per a una pau duradora, les quals s’edifiquen sobre la reforma agrària i la sobirania popular. Cal construir una memòria històrica del fenomen migratori colombià que reculla les causes i sistematitze les diferents experiències, per això s’ha de fer un cens urgent de la diàspora colombiana, que done a conèixer quants som i on som.
El Govern Colombià ha de recollir aquelles propostes que s’estan construint a Colòmbia amb les que s’està impulsant un model de desenvolupament humà i sostenible a Colòmbia, autònom, endogen i aliè al etnocentrisme. En aquesta tasca les colombianes i colombians emigrats poden i han d’aportar la seva experiència, per proposar alternatives al model de desenvolupament vigent que és clarament insostenible des d’un punt de vista social, polític i ecològic. Exigim la participació de la societat civil en el procés de pau, visibilitzant la lluita de les persones refugiades, especialment la de les dones. És fonamental defensar els acumulats de les organitzacions i els colombians i colombianes a l’exterior. Per aconseguir-ho, poden generar fòrums amplis de participació o sumar als ja existents, de manera que es done continuïtat amb la construcció política i la consolidació de processos de participació ciutadana. En aquest procés de consolidació organitzativa és important seguir treballant perquè les diferents plataformes que treballen per la pau a Colòmbia arriben a acords i es generen dinàmiques de coordinació a nivell local, nacional i internacional.
Hem de promoure i donar suport sistemàticament la participació dels ciutadans i ciutadanes emigrats, en un procés de doble via entre organitzacions i l’Estat, complint una tasca de veedoria i control dels diferents programes, de manera que realment es duguin a terme i compleixin els seus objectius.
L’exigència de garanties per al retorn és un element central del nostre treball. Per això, ens comprometem a generar espais per l’articulació de les diferents dinàmiques organitzatives dels colombians i colombianes a l’exterior, només mitjançant la unitat en l’acció aconseguirem que es tinguin en compte les nostres exigències i propostes.
2. - Mecanismes, garanties i estratègies de participació política. Reconeixem el dinamisme i la presència del moviment social colombià, que ha desenvolupat una estratègia de resistència de les organitzacions populars, constituïda en si mateixa en proposta política, que inclou accions transformadores. És fonamental que la proposta comprenga la construcció de Poder que legitime al moviment social enfront de la societat i l’Estat. Aquest és un treball que s’ha de fer des de la base de les organitzacions. Considerem important que es protegesquen les experiències populars existents i, per això, ha d’enfortir el moviment social. Destaquem les següents iniciatives com essencials per a aquest fi: canalitzar el ressentiment, la ràbia i la impotència que manté la societat; superar estereotips culturals que persisteixen en l’imaginari social, que ens marquen i impedeixen generar confiances dins de les pròpies organitzacions socials; generar processos educatius per superar la por i aconseguir legitimació davant la societat; aconseguir una situació de cessament al foc real, el que afavoriria un ambient de participació; treballar per la unitat en el moviment social, sumar les diferents inconformitats, identificar i treballar sobre el comú per elaborar propostes i metodologies comuns. Amb això avançaríem en la legitimació i la construcció de poder; desenvolupar les estratègies de protecció de les i els integrants dels moviments socials, dels nostres líders, de les nostres organitzacions.
Exigim a l’Estat les següents garanties: compliment de la legalitat, especialment pel que fa a la defensa de la vida, dels drets humans, la redistribució de la riquesa i el repartiment de la terra; el reconeixement i protecció dels moviments socials com a actors polítics de ple dret; el cessament de la repressió dels moviments socials. Denunciem, en aquest sentit, la contradicció existent entre el desenvolupament dels diàlegs de l’Havana, com aposta pel procés de pau, i l’augment de les agressions contra les defensores i defensors dels drets humans a Colòmbia.
Exigim, així mateix, el desmantellament del paramilitarisme, que com a estratègia terrorista de l’Estat Colombià constitueix un greu obstacle al procés de Pau. L’Estat ha de vetllar perquè els mitjans de comunicació transmetin un discurs plural. No ha de permetre que les empreses transnacionals dicten les polítiques i fins i tot decideixin sobre la participació popular. Ha de facilitar la participació política dels sectors més desfavorits de la societat, tradicionalment exclosos. Especialment, ha d’implementar fórmules per a la participació social i política de les colombianes i colombians en l’exterior. Ha de garantir el dret a la veritat, la justícia i la reparació de les víctimes de crims d’Estat. L’Estat no ha d’assumir la representativitat de la societat civil en el procés de pau, per contra ha de garantir la participació en les converses dels sectors populars colombians. Considerem que les regles de joc actuals no garanteixen una participació efectiva de manera que cal canviar-les, incrementant la capacitat d’incidència política dels moviments socials. Exigim, per això, a l’Estat la creació d’espais segurs que permetin la participació política de les opcions que pretenen canviar l’actual model excloent
3. - Paper de la comunitat internacional i de la solidaritat internacionalista en el Procés de Pau. Creiem que la comunitat internacional ha de jugar un paper fonamental d’acompanyament i facilitació del procés, així com de suport decidit per complir els eventuals acords a què s’arribi. En aquest sentit, exigim una implicació més activa del Govern espanyol i de la Unió Europea, els quals fins al moment han mantingut una posició distanciada. El Govern espanyol i la Unió Europea han d’incidir políticament en les parts en conflicte a favor del respecte als drets humans i al Dret Internacional Humanitari, així com en la consecució d’una Pau amb Justícia Social. Es fa així imprescindible que la insurgència colombiana sigui exclosa de la llista d’organitzacions considerades terroristes per la Unió Europea.
El Congrés dels Diputats i els parlaments autonòmics haurien de posicionar clarament a favor de la Pau amb Justícia Social a Colòmbia, sol · licitant una major implicació del Govern Espanyol. Proposem la creació d’un grup de treball conjunt per Colòmbia compost per representants dels diferents parlaments. Creiem que, en termes més amplis, ha d’haver un increment de la pressió política internacional per part d’organitzacions socials, partits polítics i institucions, a favor de la Pau amb Justícia Social a Colòmbia. Exigim la no ratificació del Tractat de Lliure Comerç entre la Unió Europea i Colòmbia, ja que imposa un model econòmic i comercial perjudicial per a les classes populars colombianes i dificulta la consecució d’un acord negociat de superació del conflicte social i armat. Considerem imprescindible que es facen públics els interessos econòmics dels diferents grups empresarials estrangers a Colòmbia, especialment dels espanyols. Exigim el control efectiu del comerç internacional d’armes, que perpetua els conflictes i causa emigració. Des de la Solidaritat Internacionalista hem de defensar que la Pau a Colòmbia només serà possible si s’actua sobre les causes estructurals del conflicte. Creiem que cal construir la Pau amb Justícia Social. Apostem per la renovació del compromís i per l’enfortiment dels tradicionals vincles de la Solidaritat Internacionalista amb els moviments socials, les organitzacions populars i les comunitats colombianes, que ens han permès un acompanyament més eficaç, basat en un coneixement real de la situació del país. Considerem com una tasca fonamental de la Solidaritat Internacionalista el suport a les víctimes del conflicte social i armat que pateix Colòmbia. Creiem essencial el suport de la Solidaritat Internacionalista a les organitzacions colombianes de dones i el seu enfocament de gènere per a la sortida al conflicte social i armat.
La Solidaritat Internacionalista ha de seguir denunciant la greu crisi de Drets Humans que viu Colòmbia, especialment en aquests moments, quan les organitzacions populars i els defensors de drets humans pateixen una greu escomesa d’amenaces, agressions i repressió. Destaquem la importància de la coordinació en el treball de solidaritat amb Colòmbia, realitzada des d’una perspectiva territorial o sectorial. Considerem que aquesta coordinació té la seva millor expressió en la Plataforma per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia (Estat Espanyol). El treball coordinat, sobre la base de decisions consensuades, ens permetrà una major incidència tant a nivell nacional com internacional. Des de la Solidaritat Internacionalista hem de seguir treballant en la pressió a les autoritats dels nostres països, tant a nivell europeu, estatal, com autonòmic, perquè adoptin un paper més proactiu en l’exigència del respecte als drets humans a Colòmbia i en la tasca de la consecució de la Pau amb Justícia Social. En aquest sentit, creiem important animar la realització de missions de verificació amb polítics de tot l’Estat, així com l’adopció d’iniciatives legislatives en els diferents parlaments.
Denunciem les dificultats que hem trobat en el Govern espanyol i, en el nostre cas, en el Partit Popular valencià, que està bloquejant qualsevol iniciativa parlamentària en aquest sentit, així com negant-se a qualsevol exigència dirigida al Govern Colombià, amb el qual ha mantingut bones relacions i desestimant tota proposta de suport institucional o de cooperació a les organitzacions de drets humans colombianes. Creiem que és molt important millorar la nostra capacitat d’accés als mitjans de comunicació, per contrarestar la imatge distorsionada que ofereixen de la realitat colombiana, generalment vinculada al discurs oficial i als interessos dels grans grups econòmics. Per això, hem de renovar el nostre discurs, fent-lo més accessible a l’opinió pública i, en especial, més atractiu per als joves, dels quals necessitem urgentment la seva participació. Pensem que seria també beneficiós per a aquest propòsit crear un mecanisme coordinat de difusió, per la incidència pública i l’anàlisi de la situació colombiana i el procés de Pau. Creiem que aquesta tasca d’incidència pública s’ha de realitzar de forma gradual, gota a gota, acudint als barris, als pobles, activant col · lectius d’influència (associacions, moviments, universitat, església). No obstant això, en moments d’urgència, com l’actual, potser seria convenient desenvolupar de forma unitària actes públics, campanyes (amb la participació de personatges famosos).
Proposem per al 9 d’abril la realització simultània, a diferents ciutats de l’Estat, d’actes públics en suport a la gran marxa per la Pau que es celebrarà aquest dia a Bogotà. Proposem també, ja per al segon semestre de l’any (preferiblement en conjunció amb alguna convocatòria àmplia a Colòmbia), la realització d’un acte central i ben planificat, acompanyat d’activitats preparatòries descentralitzades, impulsat per la Plataforma per la Pau i els Drets Humans ( Estat Espanyol).
Normes d'ús