Política social
De la Cultura de la Transició a la mort de la Cultura
Manifest de la Coordinadora de les treballadores i treballadors de l’espectacle
Amb cultura sí que es pot, sense cultura és dictadura
S’ha parlat molt de la Cultura de la Transició. Una expressió que defineix el pacte social, escenificat en els pactes de la Moncloa, sobre el qual s’havia edificar un nou estat del benestar partint de les ruïnes del Franquisme.
La conseqüència d’aquest pacte va ser la desmobilització i una progressiva institucionalització de les principals organitzacions de l’esquerra anti-franquista. Institucionalització que ha anat lligada a un procés d’assimilació a una monarquia parlamentària constitucional, encara que es podria dir liberal abans que constitucional, que, si bé ha cedit certes quotes de poder a aquesta esquerra domesticada, ha mantingut intactes les aspiracions dels que ostentaven el poder durant la dictadura.
Aquesta monarquia parlamentària ha promogut i fomentat una cultura de la corrupció, de la pilotada, i de l’amiguisme i el tràfic d’influències. Cultura que la crisi global ha posat en dubte.
Ara ens diuen que per sortir d’aquesta crisi, cal fomentar una cultura de l’austeritat, del sacrifici i de l’emprenedoria.
Els treballadors i treballadores de l’espectacle, que tenim un paper destacat en la producció dels continguts artístics i culturals que han servit per articular aquesta Cultura de la Transició, no som aliens a les conseqüències d’aquest procés, que estan patint també la resta de treballadors i treballadores i les capes populars en el seu conjunt.
L’art i la cultura es financen amb diners públics, la qual cosa ha de garantir la seva riquesa i pluralitat, la accessible a tota la ciutadania i dotant-la dels valors que requereix una societat democràtica. O així hauria de ser.
En aquest sentit, les polítiques de retallades que han aplicat successius governs han afectat enormement el sector, que està veient minvat el volum de producció amb un augment espectacular de l’atur.
Alhora, les reformes laborals que pretenen ajudar a les empreses a maximitzar els beneficis a costa de les condicions de treball, s’han deteriorat un mercat laboral ja de per si extremadament precari.
Però si parlem de la mort de la cultura no ho fem perquè la cultura vaja a desaparèixer. Es va a seguir produint cultura igual que seguiran existint hospitals i escoles.
El que l’austeritat, el sacrifici i l’emprenedoria amenacen són els valors que ha de promoure la cultura en una societat democràtica. Uns valors que es refereixen a la sanitat com un dret, a l’educació com un dret, a les condicions de treball com un dret, ia la democràcia com una eina fonamental per defensar aquests drets davant els privilegis dels poders econòmics.
Aquesta és la importància de la cultura i la importància de defensar-la com es defensa la sanitat o l’educació, i defensar-la des de la perspectiva dels treballadors i treballadores de la cultura, que tenen la responsabilitat de lluitar per les seves condicions laborals i al mateix temps tenen la capacitat d’edificar una nova cultura basada en la solidaritat, el compromís i la democràcia.
Com diu un dels nostres eslògans: sense cultura, es diu dictadura. A això estem abocats. Per aquest motiu, no ens resignem, i volem contribuir a impulsar una Marea Vermella de la Cultura que mobilitzi la gent del sector per unes demandes bàsiques per a la cultura, que s’emmarquin en un context més ampli de lluita contra l’austeritat i les retallades .
NO A LA REFORMA LABORAL:
Defensa de les condicions de treball dels actors, tècnics, guionistes, enfront dels intents de convertir aquest país en el tot val de la producció.
NO A LES RETALLADES:
Enfortiment de les ajudes a la producció de cinema, teatre, dansa i producció artística, tant en les quanties com en els mètodes de control de l’ús que se’n faci
NO A LA SOCIALITZACIÓ DE DEUTE PRIVAT:
Reducció de l’IVA a la cultura al 4%.
NO A LA PRIVATITZACIÓ DELS SERVEIS PÚBLICS:
Defensa dels centres culturals i dels espais físics de caràcter públic, per a un ús i explotació públics.
PER UNA DEMOCRÀCIA REAL:
Democratització de les decisions i plans culturals del govern. Que els col · lectius de creadors de cultura, especialment els sindicats que agrupen els treballadors i treballadores del sector, participen en els òrgans consultors de la Secretaria de Cultura.
http://marearojaweb.wordpress.com/
Normes d'ús