El IMV (Ingrés Mínim Vital), una prestació econòmica nova sorgida arran de la pandèmia del COVID-19 l’any passat, navega en el caos mentre acudim aquesta setmana a un altre entrebanc més en la seva implementació. A meitat setmana s’ha publicat un nou Reial Decret Llei que modifica el Reial Decret 20/2020 de 29 de maig on es desenvolupava aquesta iniciativa legislativa a fi d’agilitzar i, sobretot, ampliar la justícia distributiva d’un recurs públic que va nàixer amb la bonica idea de reduir les galopants taxes de desigualtat i que està desembocant en un farragós procés administratiu que resulta en alguns casos dissuasiu.
Des d’Intersindical Valenciana ens fem algunes preguntes que ens conviden a pensar i sobretot reflexionem sobre algunes demandes bàsiques que millorarien el recurs.
A quantes persones ha arribat fins ara?
Si l’objectiu del govern era que arribara a 850.000 al desembre, el mateix govern, al no publicar les dades disgregades, es fa paranys a si mateix reconeixent que estem lluny d’aquest objectiu. Parlem, segons els mitjans, d’un 10, 15%? 160.000 famílies fins ara solament?. Disgreguen vostès les dades i mostren a la ciutadania, amb transparència, les seues pròpies insuficiències.
Quines quantitats estan percebent els demandants?
Algunes persones estan rebent quantitats menors de 100 euros i amb aquestes quantitats encara que es perceben altres prestacions és impossible sortir de les situacions de pobresa. Si existeixen 500 milions destinats a l’any 2020 i 3.500 milions per a l’any 2021, on es justifica que aquests diners s’hagen utilitzat per a la prestació?
Per què les resolucions són tan arbitràries?
Cobrar aquesta prestació s’ha tornat una qüestió gairebé màgica. Hi ha persones que ho han sol·licitat al mes de juny i encara no els ha arribat la resolució, positiva o negativa. I altres que ho han sol·licitat fa poc, i ja tenen resposta. Les persones reben una quantitat sense saber molt bé per què o se’ls denega sense saber la causa. Un obscurantisme, doncs, gairebé màgic. Un exemple, existeixen persones que han rebut el IMV i alhora se’ls ha descomptat una altra prestació com tenir un fill a càrrec. És això només un error administratiu o la mateixa prestació podria derivar en injustícies manifestes?, tanta propaganda estatal per a caminar així amb les engrunes de la misèria?. El Reial Decret de maig 2020 deixava clar que el recurs era complementari i que no es restaven d’altres prestacions ja establertes per altres causes. Més aviat, la filosofia de la prestació era poder exercir una ajuda solidària en funció de les situacions de pobresa que es generarien arran de la pandèmia. Tenir diverses ajudes mínimes no implica aprofitament o picaresca sinó justícia social.
Atès que és una competència estatal, les pròpies comunitats autònomes no poden disposar d’informació sobre el recurs, açò implica una major descoordinació. No seria més lògic, com passa a Navarra i País Basc, que el recurs fora descentralitzat?
Quina novetat aporta la modificació actual, el nou Reial Decret de 3 de febrer 2021?
Per a ampliar els beneficiaris (evitant així les denegacions injustes, fins a 60.000, segons dades del ministre Escrivá) s’amplia el concepte de DOMICILI o unitat de convivència. Si una persona no té domicili fix o bé perquè viuen diverses persones en aquest, o bé perquè és itinerant o bé perquè no té sostre o bé perquè s’ha separat etc, els serveis socials o associacions col·laboradores amb el govern poden justificar la situació i tornar a sol·licitar la prestació.
Des de la Intersindical Valenciana demandem que:
- El IMV i la RVI (Renda Valenciana d’Inclusió) siguen complementàries i es gestionen des del País Valencià.
- Que, per a futures modificacions, es relacione també amb el nivell de renda per a poder arribar a persones que, encara tenint altres ingressos, estan en els límits de la pobresa o de la pobresa severa.
- El IMV no estiga associat a una prestació no contributiva més sinó que s’associe amb un nou dret humà fonamental com és la necessitat que totes les persones accedeixen a una RBI, Renda Bàsica Incondicional i Universal com es reflecteix en els nostres documents.
Per a més informació sobre el Real Decreto-Ley 3/2021 de 2 de febrer:
https://www.boe.es/boe/dias/2021/02/03/