Solidaritat i pau
Gira per Europa de Carlos García Marulanda, dirigent de Marxa Patriòtica
De positiva i altament reeixida va ser qualificada la primera gira de socialització que va realitzar durant un mes per Europa el dirigent del Moviment Marxa Patriòtica, Carlos García Marulanda.
La gira, la va portar a terme del 6 de maig al 7 de juny i va involucrar-hi huit països (Suïssa, França, Bèlgica, Suècia, Irlanda, Itàlia, Alemanya i Espanya) i catorze ciutats europees molt importants en el treball de la solidaritat amb el poble colombià, (Ginebra, Lausanne, Berna, Zuric, Grenoble, Lyon, París, Brussel·les, Estocolm, Dublín, Milà, Dusseldorf, Sevilla i Madrid.) abans del seu retorn a Colòmbia vam entrevistar el dirigent García Marulanda.
Quin és el balanç d’aquesta primera gira de socialització de Marxa Patriòtica per Europa?
El balanç de la gira per Europa del nou moviment polític i social Marxa Patriòtica és altament positiu, puix que va permetre avançar en un primer moment amb la socialització dels aspectes polítics i de les conclusions emanades de la reunió del consell patriòtic nacional, que va celebrar una reunió el 21 i 22 d’abril amb la participació de més de 4.500 delegats en representació d’organitzacions socials, polítiques i populars del país i de presentació dels principals moments de la multitudinària mobilització del 23 d’abril. Aquesta marxa, en què van participar més de 100.000 persones provinents de diverses regions, en aquest mateix ordre d’idees avancem en diversos espais de trobades a partir de converses amb organitzacions socials i populars europees, partits polítics d’esquerra, parlamentaris europeus, comités de solidaritat amb Colòmbia i contactes amb Colombians en qualitat de refugiats polítics.
La gira realitzada en huit països d’Europa ens va permetre exposar la complexa situació que viu el nostre país en matèria de violació de drets humans i del nivell d’afectació social a partir de la implementació de polítiques de l’actual govern que limiten i coarten drets adquirits, alhora ens possibilite renovar una sèrie de contactes amb organitzacions i persones que tenen una alta sensibilitat envers la problemàtica de Colòmbia, i així es va concretar la conformació d’espais de solidaritat i acompanyament amb les lluites del nostre poble. L’ampli intercanvi a Europa ens va donar la possibilitat de demostrar com ha sigut el procés de conformació i construcció col·lectiva de la Marxa Patriòtica, com a manifestació d’acumulats de lluita i nivells de resistència del poble a partir de l’emergència d’espais de mobilització i protesta del moviment social i popular, que han entés la necessitat d’avançar en escenaris d’unitat local, municipal i departamental en la perspectiva d’una gran convergència nacional i punts de trobada a partir de les seues pròpies realitats, dinàmiques de lluita i identitat política i programàtica expressades en el nou moviment polític i social; aquesta caracterització ens ha permés fer front a les campanyes de persecució, assenyalament i estigmatització que des del govern plana sobre aquesta nova expressió alternativa a Colòmbia.
Quines projeccions per al treball queden per a Marxa Patriòtica a Europa en el futur proper a curt i mitjà termini?
La gira per Europa deixa experiències de contacte amb amplis sectors alternatius i organitzacions d’esquerra, que en les seues intervencions van manifestar el suport decidit a les diverses dinàmiques de la lluita social i van expressar la solidaritat i acompanyament amb la Marxa Patriòtica a partir de tres iniciatives bàsiques: a) Conformar les brigades internacionalistes solidàries (acompanyament permanent de voluntaris d’organitzacions socials europees als dirigents i activistes que registren un risc per la seua activitat política i social). b) Començar amb un procés d’incidència a partir de l’impuls de la diplomàcia política (reunions amb parlamentaris europeus i organitzacions polítiques que han expressat el seu treball solidari). c) Ampliació de la denúncia immediata i oportuna (a partir de la creació d’una base de dades i xarxa internacional de comunicació alternativa que socialitze i reproduïsca les denúncies que des de Colòmbia es projecten en funció de la violació de drets humans). Aquestes iniciatives són, sobretot, l’aportació que des de la comunitat internacional es van arreplegar, i correspon a la junta patriòtica nacional, instància de direcció política de la Marxa Patriòtica, analitzar i avaluar aquestes propostes.
Quina és la tasca a seguir per part dels membres, seguidors i simpatitzants de Marxa Patriòtica a Europa, tant colombians com europeus?
La solidaritat expressada amb la Marxa Patriòtica determina, per part dels integrants i simpatitzants d’aquest nou moviment polític i social a Europa, avançar en la concreció i el desenvolupament de les propostes presentades en les diverses reunions realitzades en la gira, començant amb l’ampliació de contactes i relacions amb processos que fins i tot no hem abordat en la idea de comprometre’ls en la preparació de trobades, actes i reunions en la pròxima gira ha realitzar-se en el mes de setembre de 2012. D’igual manera s’ha expressat l’interés de conformar els consells patriòtics internacionals, com a instància d’articulació del treball de la Marxa Patriòtica a Europa; iniciativa que s’estarà precisant en la mesura que la direcció política de marxa vaja concretant els criteris i les definicions organitzatives en la perspectiva de l’enfortiment a escala internacional.
Quin és balanç de la participació de Colòmbia en el seminari Conflicte i pau a Irlanda i quines tasques concretes segueixen en aquest punt de recerca de la pau a Colòmbia, que es puga aportar des d’Europa?
La participació en el Seminari Internacional sobre Conflicte i Pau, realitzat a Irlanda el passat 24 i 25 de maig, possibilite conéixer i intercanviar experiències sobre els diversos plantejaments avançades per les organitzacions socials de Colòmbia, Sri Lanka i el Kurdistan enfront de les iniciatives populars en la recerca de la solució política i la concreció de la pau sobre la base de la superació de les causes estructurals que van originar els conflictes en aquests països, tenint en compte les particularitats i especificitats de cada procés. Per al cas colombià l’assistència a aquest esdeveniment va permetre socialitzar les diverses etapes del conflicte social i armat que viu el nostre país a partir de la caracterització dels diversos governs que s’han succeït amb l’aplicació de polítiques i mesures antipopulars que col·loquen en el centre del debat el tema de la veritable voluntat de pau, igual que l’anàlisi enfront del paper dels actors armats en la perspectiva de l’inici de converses que afavorisquen un ambient favorable a la pau, que sent les bases de la solució política com a únic escenari possible que pose fi a més de 60 anys de confrontació i guerra, haver compartit amb el ministre de Relacions Exteriors irlandés Joe Costello i molts europarlamentaris; considerem de summa importància la resolució adoptada sobre la situació colombiana i la crida a la recerca de la solució política com una de les conclusions del seminari internacional i la perspectiva de deixar oberts espais de debat i reflexió d’aquesta problemàtica a partir de la realització d’una nova trobada internacional sobre la pau a Colòmbia com a aportació decidida de les organitzacions i els sectors polítics europeus.
Normes d'ús