Moviments socials
Informe del viatge de cooperació a Guatemala Juny-Juliol 2013
A manera de crònica relatem els nostres dies de treball per diferents Departaments de Guatemala i amb diverses organitzacions:
Biblioteques d’aula per a centres escolars de Guatemala
Durant l’estada a Guatemala de representants d’Ensenyants Solidaris, STEI - Intersindical i STEPV es va desenvolupar una reunió amb el Director General de Centreamèrica Nord de l’editorial Santillana. Després de la reunió van arribar a l’acord de dotació de biblioteques d’aula, per a les escoles de dotze comunitats, així com el transport del material a les respectives escoles. En l’acord també es va concretar la realització d’un curs de formació per als docents d’aquestes escoles a fi que puguen treure el màxim profit del material lliurat. Aquest acord s’ha concretat en la donació per part de la Fundació Santillana de 11.000 llibres.
També es va parlar de la possibilitat d’instal·lació d’un punt de trobada de formació a distància. En ell s’instal·larien tres o quatre ordinadors amb connexió a internet perquè el professorat pogués descarregar el material dels cursos que impartirien de forma gratuïta Ensenyans Solidaris, STEI Intersindical i STEPV. Una vegada que hem tornat hem tingut la confirmació del compromís i que ja estava preparat el material, sol·licitant-nos les adreces per al seu lliurament.
En una altra reunió mantinguda amb la responsable de formació contínua de la Universitat de Sant Carles (USAC), es va arribar a un principi d’acord perquè els cursos impartits per Ensenyants Solidaris, STEI i STEPV siguen homologats per la Universitat. Uns dias abans del retorn, en reunió amb el Sec General de la USAC es va arribar a l’acord de la signatura d’una carta de relacions pel que seran validats els nostres diplomes de formació, així com altres formes de col·laboració que conjuntament vegem profitoses per ámbas Institucions.
Finalment, continuant amb el tema formatiu, es va tenir una reunió amb el Doctor Carlos Aldana, responsable de formació de la Fundació Rigoberta Menchú per veure la forma de col·laboració.
Reunions amb moviments populars i sindicals
La representació de STEI, Ensenyants Solidaris i STEPV han continuat mantenint contactes i reunions de treball amb organitzacions i persones de Guatemala. Entre aquestes cal destacar la reunió amb María Canil Grave, de la junta directiva de CONAVIGUA, Coordinadora Nacional de Vídues de Guatemala que va servir per intercanviar informació sobre la situació que travessa el país, el treball de l’organització i els seus plans de per al futur o el judici a Rios Montt que va ser condemnat per genocidi.
A més d’aquest contacte també es va celebrar una altra reunió amb la Junta directiva de CONAVIGUA (Coordinadora Nacional de Vidues de Guatemala). Aquesta ha estat treballant per donar suport a les dones que han patit pèrdues en el conflicte armat intern. Ara mateix, juguen un paper important per portar els tribunals els responsables del genocidi.
Una de les seues preocupacions és l’atac al territori per part del govern i de les multinacionals. Aquest suposa el desplaçament de moltes comunitats, a més de la destrucció dels recursos naturals i del paisatge. Un exemple és un projecte de l’empresa Hidroelèctrica Entrevías que afecta a sis comunitats i a un riu sagrat. La lluita de les dones contra aquest és força important. La situació està generant problemes en assenyalar-se els liders i sometre-los a molta pressió i atacs. Les comunitats reivindiquen el seu drets col·lectius a decidir sobre els assumptes que els hi afecten.
Altre dels problemes actuals és la reducció de les partides destinades a cooperació per al desenvolupament. Moltes agències i ONGDs estant tancant les seues oficines a Guatemala i abandonant el país degut a la crisi, però també a les pressions del govern guatemalenc que veu la cooperació com una intromissió en la política interna. Curiosament fa aquesta valoració d’una part de la cooperació però no d’aquella que ve de determinats països o confesions religioses que impedeixen l’organització i la lluita de les comunitats contra l’espoli i l’explotació.
Sobre la situació política i social, des de CONAVIGUA es considera com molt complexa pel control i la repressió que es fa des del govern de qualsevol lluita i per la presència al país del narcotràfic, les màfies i les mares que s’estan aprofitant per obtindre beneficis per als seus “negocis”.
Guatemala pateix una pobresa extrema, desocupació de dones, treball i desnutrició infantil, mala situació de la sanitat o l’educació... Una situació força difícil que s’està encarant, des de CONAVIGUA i altres organitzacions populars, amb l’impuls de processos i projectes d’autoorganització de les dones. També els feminicidis els hi preocupa. Aquest és una de la xacres de la societat guatemalenca. Des del seu punt de vista no existeix una preocupació social no governamental per posar en marxa els mecanismes necessaris per resoldre la situació. A més, la justícia no resol, la magistratura és molt racista i conservadora i els agressors queden impunes.
Malgrat tot, n’hi ha un element d’optimisme per la sentència que condemna a Rios Montt per genocida. Una sentència històrica malgrat estar suspesa. Una sentència esperada des de fa 500 anys. Ara bé, queda molt de camí per reconèixer les víctimes i a les vidues del conflicte armat intern.
CONAVIGUA es marca quatre línies estratègiques: aprofundir en els processos organitzatius; formació política; defensa del territori i justícia transicional.
A hores d’ara, estant tenint problemes per dur-les endavant per la pressió del govern i, com hem assenyalat, per la situació de la cooperació per al desenvolupament. A més, consideren que cal superar la situació de segmentació i fragmentació organitzativa per fer efectives les lluites socials i populars. Cal, doncs, unificar les lluites de les organitzacions populars per avançar en els drets col·lectius dels pobles i per assolir els objectius marcats.
STEI, Ensenyants Solidaris i STEPV vam informar sobre la situació de l’estat espanyol, les retallades dels governs espanyol i autonòmics en recursos per la cooperació i vam manifestar la voluntat de continuar treballant conjuntament per donar suport a les iniciatives i lluites de CONAVIGUA.
També es va mantindre una reunió amb UNAMG, Unió Nacional de Dones de Guatemala, en la que és va abordar la situació de la dona al país, la violència de gènere, la situació de la cooperació internacional en el moment de crisi a Europa i, especialment a l’Estat Espanyol, i les vies de col·laboració entre les entitats. En aquest sentit, eixe mateix matí, Ensenyants Solidaris i UNAMG van signar un conveni de cooperació del projecte: “Enfortiment de la formació política de dones per el exercici de la ciutadania”. .
En la reunió van participar la presidenta d’UNAMG la directora Maya Alvarado i Sandra Sánchez coordinadora del projecte. També es va abordar la possibilitat d’establir noves vies de col·laboració a través de nous projectes de formació en diversos assumptes (llenguatge sexista, violència de gènere, formació comunitària….) i campanyes de sensibilització i suport mutu davant de la situació que travessen les dones i el conjunt de la població a Guatemala, especialment a les zones rurals i empobrides.
Una altra reunió va tindre lloc amb Carlos Fuentes, del STEG, Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament de Guatemala. Aquesta va servir per aprofundir en la reforma educativa impulsada pel govern guatemalenc; la desaparició de les Escoles Normals i les mobilitzacions dels estudiants contra aquesta; la situació del professorat; els projectes de formació i la carrera professional, així com sobre el full de ruta que s’ha marcat l’STEG en el procés de diàleg i negociació amb l’anterior i l’actual govern del país.
STEI, Ensenyants Solidaris i STEPV es van reunir amb una delegació del FNL, Frente Nacional de Lucha, encapçalada pel seu Secretari General, Luis Lara. La reunió està emmarcada en els contactes periòdics que tant STEI com Intersindical Valenciana mantenen, des de fa anys, amb aquesta organització guatemalenca. El FNL va mostrar la seua preocupació per la repressió que pateixen els seus dirigents i afiliats. Guatemala és un dels països del més perillosos per l’activitat sindical o l’activisme social. 9 persones del FNL ha estat assassinades en els darrers temps. Dirigents del FNL han estat a Ginebra per requerir una intervenció més contundent dels organismes internacionals com ara la OIT o la Confederació Sindical Internacional per pressionar el govern en l’esclariment dels assassinant i per acabar amb aquesta xacra.
Per altra part, segons informa el FNL les polítiques neoliberals estan espoliant el país, la classe treballadora i els sectors socials més desfavorits. Les multinacionals, amb el beneplàcit del govern, estan fent el que volen en el terreny laboral i social. També amb el territori amb megaprojectes com el “corredor tecnològic” que és un canal que comunicarà els dos oceans travessant comunitats indigenes i paratges de gran valor ecològic. El corredor serà una via alternativa al Canal de Panamà que facilitarà el trànsit de mercaderies entre la costa Est i Oest dels EEUU i Asia.
Una de les característiques del FNL és la seua activitat sociopolítica. En eixe sentit, una de les batalles que està duent a terme és contra les empreses elèctriques que estan imposant taxes abusives a les comunitats. Ara mateix, s’està en un procés d’insubmissió i sabotatge a aquestes companyes que explica la repressió i els atemptats contra la dirigència del FNL.
Un dels aspectes més interessants dels treball del sidnciat FNL són els Col·lectius d’Acció Social (CAS) per organitzat tot allò organitzat a les comunitats. Aquest col·lectius pretenen dinarmitzar les comunitats i impulsar els processos organitzatius per avançar en la construcció d’una alternativa social i política transformadora que siga capaç de prendre el poder.
STEI, Ensenyants Solidaris i STEPV valoren positivament tots els contactes, així com les linies de treball establides, especialment el suport, la solidaritat i el treball polític conjunt per donar conèixer més enllà de Guatemala la seua realitat que pateix la població i la situació de repressió a les organitzacions populars i combatives.
Amb l’Associació de Educadors Noroccidentals de l’Ixcán se varen mantenir diferents encontres aprofitant la presencia de part de la Junta Directiva en el Seminari Internacional i la trobada de socis locals de STEI i ONGD Ensenyants Solidaris a la capital de Guatemala. Es varen analitzar el desenvolupament dels projectes de Horts Familiars finalitzat a finals de l’any 2012 i el projecte que es manté per aquest any 2013 amb el suport de les escoles de les Illes per donar suport a 13 escoles de l’Ixcán amb Horts Escolars. També se va analitzar el desenvolupament del projecte que es té amb l’Ajuntament de Palma, que dona suport al “Diplomat en educació amb sentit crític”.
La Puya, una població en lluita per la seva dignitat
La Puya és el nom que té el lloc on estan acampant des de fa mesos grups de persones de diversos pobles dels municipis de Sant Pere Ayampuc i Sant Josep El Golf, per torns han anat convivint de dia i de nit, pacíficament, en resistència a un gran projecte d’extracció d’or i plata que l’empresa Exmigua va iniciar a esquena dels poblsdores, amb suport d’autoritats corruptes i d’empresaris sense escrúpols.
La resistència pacifica de la Puya ensenya el camí d’una nova forma de lluita contra la mineria a Guatemala que trenca amb la lògica de la violència que mobilitza centenars de policies per acovardir i violentar la dignitat de tot un poble que ha dit no al projecte extractiu miner. La policia que va anar a desallotjar es va trobar amb dotzenes de dones que es van llançar a terra per aturar l’avanç dels intimidadors antimanifestacions.
Una de les líders de la lluita, Yolanda Oqueli, va ser atacada, en juny de l’any passat, per sicaris quan anava cap a casa. Ha trigat quatre mesos per recuperar-se de l’atac. També hi ha continus actes provocadors per part de sicaris al servei de les empreses. Durant la tarda del 24 de juny, una delegació d’Ensenyants Solidaris, l’STEI - Intersindical de les Illes Balears i de la STEPV vam estar presents a la Puya per mostrar la nostra solidaritat i suport. La visita va coincidir amb diverses actuacions i intervencions de solidaritat amb la lluita de moltes comunitats guatemalenques. També es va celebrar una assemblea per decidir la línia de treball en la Mesa de Diàleg que el Govern guatemalenc s’ha vist obligat a convocar. Per les persones dels dos sindicats i de Ensenyants Solidaris ha estat una experiència molt interessant on hem tingut l’ocasió de conèixer de primera mà aquesta lluita; intercanviar opinions amb els i les líders de la lluita; mostrar el nostre suport actiu a les seves reivindicacions i aprendre molt de les maneres de treballar i de decidir de les comunitats afectades i de les diverses organitzacions que els donen suport. Ha estat tot un exercici de debat i decisió comunal i de resistència pacífica amb la participació protagonista de les dones i del conjunt de les persones dels dos municipis afectats directament. Les persones congregades es van mostrar molt satisfetes per la nostra presència i ens van demanar que els ajudem a difondre la seva lluita més enllà de Guatemala. Nosaltres els vam agrair la seva amabilitat i ens hem compromès a traslladar, a tots els àmbits on tenim incidència, la seva resistència pacífica.
La nostra dolor i sorpresa són enormes, ja que en arribar a Palma i València ens informen que després de la manifestació de suport als participants de la Mesa de Diàleg i de tornada a casa, dos homes muntats en una motocicleta van assassinar per l’esquena al Santos Fidel Ajau Suret de 54 anys amb qui compartim opinions i moments d’emoció pel lloable de les seves lluites. Hores més tard van cosir a trets la casa de la líder Yolanda Oqueli, qui ens va informar de tot el procés de lluita ja que, a part de la contaminació mediambiental, els han deixat sense aigua perquè els pous perforats per a la mina, els han deixat secs els de diversos pobles.
Ens van mostrar informes d’irregularitats de la concessió, informes diferents de l’empresa als que a ells els van lliurar les autoritats, consultes realitzades a la població, necessàries per a la concessió, i que les poblacions neguen davant notari. En resum, aquesta és la forma de desenvolupament que es defensa: riquesa per a uns pocs i misèria per a molts. Vaja per davant la nostra solidaritat una vegada més i el nostre homenatge a la persona assassinada així com per a tots els habitants que estan defensant la seva dignitat, els seus drets i les dels seus fills i filles, així com el manteniment d’aquestes terres tan meravelloses que formen la República de Guatemala.
Viatge a diverses poblacions guatemalenques
Una de les activitats durant la visita a Guatemala ha estat la visita a Chimatenango per participar en un taller de doners víctimes del conflicte armat intern. Algunes d’elles són vidues de la guerra, van perdre familiars o van patir agressions sexuals per part de l’exèrcit o dels grups paramilitars. Les dones guatemalenques van patir, especialment el conflicte armat, algunes d’elles van ser abandonades per les seues parelles o per la pròpia comunitat després de les agressions sexuals en consederar-les culpables de les mateixes. Una paradoxa díficil d’entendre. Han passat molts anys des dels acords de pau però moltes d’elles continuen patint per aquelles agressions o pèrdues.
La Unió Nacional de Dones Guatemalenques (UNAMG) i el CAP, amb el suport de l’STEI – Intersindical, han organitzat taller per superar la situació que travessen. Un d’aquests és que té lloc a la ciutat de Chimatenango. En aquest es tracta sobre la violència, els tipus de violència contra les dones, la situació de les dones a Guatemala… i les dones reben ajuda per normalitzar la seua vida. A més, els tallers també serveixen per la seua formació feminista i política.
Visita a Nebaj. En aquesta ciutat del Quiché va tindre lloc un Seminari sobre “Formació Docent Crítica”. El seminari va estar oganitzat per l’Associació d’Educadors Noroccidental (AEN), l’associació d’educadores populars reasentats del quiche (AEPREQ), STEI i STEPV. Una trentena de mestres van participar a l’activitat en la que es va tractar sobre: Educació i Globalització, Reformes Educatives o Crisi Econòmica.
Una de les activitats del Seminari va ser la visita al cementeri de la localitat per retre homenatge a les persones assasinades. Una cerimònia per part de l’alcalde maia va tindre lloc davant de la tomba de les dones i homes que van lluitat per l’alliberament social de Guatemala. Va ser un acte molt emotiu en el qual mestres que van lluitar i que van perdre familiars van intervindre per recordar el genocidi que va partir el poble guatemalenc. També vam visitar poblacions com Chajul o Cotzal poblacions del Quiché que van patir de manera especial la repressió i el genocidi durant el conflicte armat intern.
Aquestes poblacions viuen de l’agricultura, el comerç i les fires setmanals. Els efectes de la globalització són força evidents per tot arreu: abandonament del vestits tradicionals; presència als mercats de productes de les multinacionals; sales de videojocs; desenes d’esglèsies per adoctrinar les comunitats que pretenen controlar el malestar social, impedir les respostes socials a les desigualtats existents i contrarestar el treball de les organitzacions populars.
A la ciutat Nahualà vam assistir a la cloenda del projecte d’alfabetització de dones impulsat per STEI, Fons Mallorquí i COINDI (Coordinadora Indigena per al Desenvolupament Integral). 60 dones de totes les edats i de diverses comunitats de la zona van participar en aquest projecte. Va ser un acte lúdic i reivindicatiu al mateix temps. Molt emotiu escoltar les seues intervencions on revindicaven el fet de ser dones indigenes i els drets de les seues comunitats i l’augment de la seua autoestima en haver iniciat el camí de l’aprenentatge a llegir i escriure i, fins i tot, a escriure el seu nom.
A més de l’activitat de Nahualà, a Sololà va tindre una reunió de treball amb COINDI. Aquesta va servir per enllestir el treball de les persones voluntàries de l’STEI que anaven a desplaçar-se a la localitat al mes de juliol per participar en divesers activitats formatives, analitzar els processos i projectes de cooperació per al futur i fer un repàs a la situació del país. Totes les organitzacions van coincidir en la necessitat d’enfortir les relacions per impulsar processos de transformació social i política a Guatemala.
La reunió amb ADEHGUA (Associació pels Drets Humans a Guatemala) va tindre lloc a la seua seu de Mazatenango. ADEHGUA treballa en més de 25 comunitats, donant suport a processos de formació en quatre eixos temàtics: Formació Social, Política i Productiva de la dona (Drets Humans, gènere i desenvolupament, violència domèstica, organització i participació de la dona, instal·lació i utlització de microcrèdits); Salut Preventiva; Formació i actualització pedagògica i lideratge social.
El seu treball està centrat en quatre grups de treball: dones; liders i lidereses comunitàries; mestres i xiquets i xiquetes de les escoles de les comunitats de la Bocacosta i la Costa.. La relació entre l’associació pels drets humans a Guatemala, ADEHGUA, i les comunitats, comença directament des de l’any 2000 amb el suport de mestres integrants del STEI-i i l’ONGD Ensenyants Solidaris, encara que el personal de l’Associació a través d’altres activitats, havia entrat en contacte amb les mateixes des de temps enrere, durant el seu assentament.
En la reunió es va valorar la marxa del projecte de microcrèdits impulsat per Ensenyants Solidaris amb la col·laboració de diferents entitats. Uns projectes que han servit per posar en marxa horts familiars que han garantit una millora en la nutrició de les famílies i l’entrada d’ingressos per la venda o intercanvi dels excedents produïts. També per iniciar algunes xicotetes activitats comercials de dones de diverses comunitats.
Visita INEBACOMA de Mazatenango. STEI va finançar la construcció de l’Institut Educació Bàsica de Mazatenango per garantir l’escolarització de l’alumnat que no hi tenia accés a aquesta etapa educativa. Ara, malgrat que la localitat ja conta amb centres públics que escolaritzen l’alumnat, el centre continua servint per als objectius pels quals va ser construït. En la visita es va mantindre una reunió amb una part de l’equip docent i de gestió del centre que va servir per intercanviar informació sobre: el treball, el seu finançament i els plans pedagògics i educatius del centre.
A la ciutat de Retalhuleu van tindre lloc diverses activitats amb el Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament de Guatemala (STEG) del departament. La primera va ser una activitat formativa per als mestres sobre: educació i globalització, situació econòmica i polítiques neoliberals i les reformes educatives. Seguidament vam visitar el solar per construir les instal·lacions per a mestres que el sindicat del departament té previst fer en la localitat. Més tard una reunió de treball amb la dirigència del STEG departamental i, finalment, una reunió amb la directora d’educació del departament per informar-li dels projectes actuals i futurs de formació del professorat iniciats per STEI i STEG.
La cooperació al desenvolupament
La jornada La Cooperació al Desenvolupament va servir per reflexionar i analitzar amb persones i els socis locals de Guatemala, El Salvador i Hondures sobre els 20 anys de treball de l’STEI i Ensenyants Solidaris a aquests països.
Un centenar de persones d’organitzacions com: CONAVIGUA, ADEHGUA, COINDI, STEG, AEN, SEFCA, Fundació Rigoberta Menchú, UNAMG…
L’acte va tindre tres parts: una primera sobre la crisi de la cooperació al desenvolupament i una valoració del treball fet per STEI; una roda d’intervencions de les persones i entitats assistents i, finalment, una dedicada a les conclusions i les alternatives.
Un dels temes recurrents va ser la necessitat de canviar el model davant la crisi que pateix Europa que ha suposat la minoració o la desaparició de les partides destinades a la cooperació al desenvolupament. Per tant, cal repensar com continuar la tasca a partir de la nova realitat sense que aquesta afecte als objectius que es pretenen aconseguir ni plegar-se als interessos guvernamentals o multinacionals. En eixe sentit, es van aportar noves propostes i idees per fer-ho.
Altre dels elements que es va valorar va ser el total i absolut respecte per part de STEI a l’autonomia dels socis locals. Un aspecte força important ja que la cooperació s’ha basat en la total confiança econòmica i política i en el tractament d’igual a igual i no com passa amb altres entitats que tutelen i condicionen els projectes sense repectar les contraparts locals. És a dir, algunes agències i ONGDs treballen com si es tractés d’una neocolonització a través de les aportacions de recursos.
També es va ser crític amb l’excesiva burocratizació de la cooperació i d’algunes entitats que han malbaratat els recursos destinats a la cooperació, sense que aquests serviren per generar canvis al país sinó per subordinar les seues accions als interessos del govern de torn o de l’agenda internacional.
Finalment, la totalitat de les organitzacions van valorar positivament el treball de cooperació fet pel sindicat i Ensenyants Solidaris. Un treball que ha contemplat, no només els projectes de cooperació sinó també: l’enfortiment de les organitzacions; el suport i la solidaritat activa a les lluites locals; la sensibilització a tot arreu sobre aquests processos o el treball per la transformació social.
Semininari Internacional “La Formació Docent”
El Seminari Internacional “La Formació Docent” va tindre lloc els dies 5 i 6 de juliol a Prodesa. Aquest s’emmarca dintre del Diplomat “Formació d’Educadors amb sentit crític” que ha tingut lloc durant els darrers mesos amb la participació de 150 companyes i companys de l’Associació d’Educadors Noroccidentals (AEN) del Departament Ixcán.
En aquest van paticipar diverses persones guatemalenques que intervingueren sobre temes com ara: Reflexions sobre la Formació Docent a Guatemala (Carlos Aldana Mendoza); Programa Educació Continua USAC (Blanca Luz Fuentes); Anàlisi del Programa Acadèmic de desenvolupament docent PADPD (Carlos Fuentes); Violència de gènere i Femenicidi a Guatemala (Maya Alvarado); La metodología de la educación popular (Héctor Reyes); Aproximació a la legislació laboral en Guatemala (Walter Paxtor).
Carlos Mauricio López (Hondures) i Arnoldo Vaquerano (El Salvador) que ho feren sobre la formació docent i la situació educatica als seus països. Taltres temes que es van tractar van ser: Educació i Globalització (Pere Polo); Les finances de l’empobriment (Juan Rodríguez Recio); La importancia de l’organització escolar (Manuela Martínez); La igualtat de gènere a la pràctica docent (Bernat Lladó); Les reformes neoliberals: el cas espanyol (Vicent Maurí).
En el Seminari van tindre lloc dues taules redones: Educar amb sentit crític i Treball docent i sindicalisme. A més, es va dedicar un temps a una activitat cultural de les quals cal destacar les relacionades amb el folclore guatemalenc.
L’acte de cloenda va servir per valorar tant el Diplomat com el Seminari i per lliurar els diplomes de participació. Els assistens els van valorar positivament i van proposar donar-li continuïtat en el futur ja que ha estat una eina important per la seua formació col·lectiva, millorar la pràctica docent i construir un discurs crític davant la situació de l’educació al país i de les condicions socials i econòmiques que pateix la població guatemalenca. En eixe sentit, una frase d’una persona participant que va cridar l’atenció va ser “les autoritats educatives temen el diplomat”. És clar que un diplomat i un seminari que serveix per empoderar el professorat i per formar-lo en la pedagogia crítica molesta als dirigents educatius i a tots aquells que hi col·laboren. Eixe és una dels aspectes de la cooperació que s’ha de treballar: la formació política, ideològica i pedagògica del professorat i l’enfortiment de les organitzacions populars i sindicats.
El Seminari va ser força interessant, molt participatiu i crític amb les reformes educatives i els plans de formació del govern guatemalenc presidit per Oto Pérez Molina.
Reunió Rigoberta Menchú
STEi, ONG Ensenyants Solidaris i STEPV ens vam reunir amb la premi Nobel de la Pau i lideressa del moviment maia per a tractar sobre la situació de Guatemala. STEi i Ensenyats Solidaris tenen una relació molt antiga amb Rigoberta i han realitzat conjuntament moltes activitats.
En la reunió s’ha tractat sobre la situació guatemalenca, els processos judicials contra el genocidi, l’estat de la cooperació, la creació i l’impuls del partit WINAQ, la situacio del moviment indigena… I també la situació social i econòmica a Europa.
La reunió de Rigoberta Menchú amb STEPV, STEi i Ensenyats Solidaris ha servit per aprofundir en els processos de solidaritat, suport i cooperació d’aquestes entitats amb la Fundacio Rigoberta Menchú, Guatemala plural i WINAQ. Aquesta que es concretarà en les properes setmanes té com finalitat avançar en la transformacio i l’alliberament del poble guatemalenc i de les comunitats indígenes.
Epíleg
La visita a Guatemala de representats de STEI, Ensenyants Solidaris i STEPV ha estat positiva. Aquesta ha servit per aprofundir en el coneixement de la realitat complexa del país. Una realitat salsejada per la recent sentència que reconeix que ha existit un genocidi contra la població indigena i que ha condemnat a Rios Montt. Està clar que aquesta està suspesa però això no lleva que sols el fet que un tribunal guatemalenc l’haja dictada és un canvi important en la tradició de la justícia guatemalenca.
En totes les poblacions visitades i en totes les reunions mantingudes s’ha posat de relleu la necessitat de continuar treballant conjuntament per avançar en els processos de transformació social i de reconeixement dels drets col·lectius dels pobles indigenes i de les classes populars del país. Una lluita no exempta de problemes per l’excesiva fragmentació de les organitzacions, després de la signatura dels acords de pau, la seua burocratització i allunyament de les bases en determinats casos, la manca d’una agenda comuna dels moviments populars i sindicals o per la coptació de dirigents per part del poder.
Sobre els acords de pau, cal assenyalar que existeix un corrent molt crític ja que poques coses han canviat i molts de compromisos signats s’han quedat als papers. En eixe sentit una frase molt encertada és la referència als “records de pau”. Un records ja que la situació en que viu la majoria de la població és la mateixa que fa vint anys. Moltes de les il·lusions que es van viure a la dècada dels noranta s’han transformat en desencant i desmobilització. També és cert, que n’hi ha motius per un cert optimisme per les lluites que s’estan vivint en els darrers temps: la mobilització estudiantil contra la reforma magisterial, la lluita de les comunitats contra les mineres, els avanços, petits, però avanços en la lluita de les dones per la igualtat… Per tant, estem en un moment contradictori peró esperançador per avançar en el procés de convergència de les lluites i dels moviments per aconseguir canviar el país i que la gent millore les seues condicions de vida.
Quant al treball fet per STEI i Ensenyants Solidaris cal destacar l’alta valoració que té per part de les entitats locals i de les persones amb les que s’ha treballat. Una valoració positiva de la feina feta i dels enormes esforços que s’han destinat, no només pels projectes sinó també per l’acompanyament en els processos socials, sindicals i polítics i per l’esforç personal de totes dues organitzacions. En els darrers vint anys més de 350 persones han viatjat a Guatemala com voluntàries a participar en processos de formació amb diverses organitzacions, de forma especial amb l’STEG.
Per a STEPV, l’experiència ha estat força positiva, és la primera volta que s’ha fet directament un treball de camp a Guatemala, i es considera que cal mantindre aquesta linia en el futur. Un treball que ha d’anar de la mà de l’STEI i Ensenyants Solidaris.
Finalment, l’estada a Guatemala ha servit, i molt, per estretar els llaços d’amitats, suport i solidaritat amb organitzacions i persones i per trobar nous escenaris de treball i col·laboració per al futur. Un treball enriquidor per totes les parts i les persones que hi participen en els projectes i processos de cooperació i lluita per aconseguir l’alliberament social i enfrontar-nos a les polítiques neoliberals.
Pere Polo, Juan Rodríguez Recio i Vicent Maurí
Normes d'ús