Des d’Intersindical Inclusiva realitzarem en aquest article una breu síntesi de dos canvis recents en matèria de diversitat funcional que tenen conseqüències laborals de cara a la jubilació i que entren en vigor en aquest mes.
Per a evitar confusions terminològiques en l’article, utilitzarem el llenguatge que utilitza la normativa. És a dir, parlarem de “discapacitat” o “incapacitat”. El nostre sindicat en els seus documents opta pel terme “diversitat funcional” encara que de cara a la legislació s’accepta el terme internacional “discapacitat”. Estem rotundament en contra d’altres termes més estigmatizants com són “minusvalidesa” o “disminuïts” tal com hem expressat en diferents campanyes.
Des d’Intersindical Inclusiva realitzem en aquest article una breu síntesi de dos canvis recents en matèria de diversitat funcional que tenen conseqüències laborals de cara a la jubilació i que entren en vigor en aquets mes de juliol.
Per tant, dividirem l’article en els canvis en matèria laboral (apartat A) i els canvis en matèria de jubilació (apartat B). Tots dos canvis entren en vigor aquest mes de juliol.
Utilitzarem PREGUNTES SENZILLES i RESPOSTES SENZILLES per a facilitar el contingut d’aquestes normatives complexes.
A) Incapacitat Permanent i Discapacitat.
El passat 28 de febrer va publicar-se al BOE la Llei 3/2023, d’Ocupació, on es regulen, entre d’altres temes, el nou marc laboral de les persones amb “incapacitat” i “discapacitat”.
1. Quina és la diferència entre “discapacitat” i “incapacitat”?
Alguns aclariments previs sobre la terminologia. Anomenem “incapacitat” a la prestació que es rep per part de l’Estat (la Seguretat Social) a causa d’una discapacitat sobrevinguda per malaltia, accident etc. Una persona, doncs, rep una “pensió” de l’Estat i es denomina “pensionista”.
D’altra banda està la “discapacitat” que és avaluada i té un grau. El mínim és un 33%. A més, la “discapacitat” va associada amb el tipus (sensorial, física, intel·lectual) i comporta una “prestació social” que depèn dels Serveis Socials de cada comunitat (que té les competències en assumptes socials).
2. Quina és la novetat legislativa?
Fins ara aquesta DIFERÈNCIA existia. La novetat legislativa actual és que a partir de la nova norma, les “persones amb una incapacitat permanent” seran automàticament considerades “persones amb discapacitat” en un grau 33 mínim i podran obtenir aquest “certificat”. Això suposarà una sèrie de beneficis per a les persones “pensionistes” a nivell laboral, social i fiscal.
El canvi més important a nivell laboral és que les persones amb “incapacitat permanent” podran accedir a les places o llocs de les “persones amb discapacitat”.
3. Quina valoració fem d’això?
Això té una part positiva per als pensionistes però una part negativa per a les persones, per exemple, amb “discapacitat intel·lectual” que hauran de “competir” amb persones sense aquest desavantatge. (Cal dir que com a sindicat, en els casos que hem intervingut, com per exemple en la Universitat de València, s’ha defensat la necessitat que existeixen oposicions “diferenciades” i basades en el principi de la “accessibilitat cognitiva” tal com reflectim en l’Informe que en el seu moment lliuràrem a les i els companys de STEPV-Universitat de València)
Altre exemple, en les empreses amb més de 50 persones treballadores, segons la Llei General dels Drets de les persones amb Discapacitat i la seua Inclusió Social (Reial decret 1/2013 de 31 de novembre) hauran de RESERVAR almenys un 2% de llocs. A partir d’ara les persones amb “incapacitat permanent” podran optar a aquests llocs.
Aquesta Llei modifica, doncs, un article de la Llei General de Discapacitat, quedant de la següent manera:
“A l’efecte del present capítol VI i de l’exercici del dret al treball de les persones amb discapacitat, tindran la consideració de persones amb discapacitat les persones pensionistes de la Seguretat Social que tinguen reconeguda una pensió d’incapacitat permanent en el grau de total, absoluta o gran invalidesa, i les persones pensionistes de classes passives que tinguen reconeguda una pensió de jubilació o de retir per incapacitat permanent per al servei o inutilitat”.
(Modificació de l’article 35, apartat 1.)
Referència concreta:
NOVA LLEI: BOE-A-2023-5365
LLEI GENERAL DISCAPACITAT (modificada):
BOE-A-2013-12632
B) JUBILACIÓ PER DIVERSITAT FUNCIONAL
El Reial decret 370/2023, publicat en el BOE del 17 de maig de 2023, arribava l’esperada reforma de la jubilació per discapacitat del 45% o superior.
1. Què és allò més important d’aquesta reforma?
El més destacat és la reducció del període de cotització exigit amb la “discapacitat” reconeguda, així com la previsió d’augmentar la llista de “patologies” (nom que utilitza el document) que donen lloc a aquesta mena de jubilació.
2. Quins eren els requisits fins ara?
Fins ara, els requisits per a jubilar-se anticipadament als 56 anys per tenir un 45% de discapacitat, o més, eren els següents:
• Acreditar 15 anys cotitzats (treballats) amb la discapacitat reconeguda.
Que almenys una de les malalties que van provocar la discapacitat estiga inclosa en un llistat de “patologies” concretes que no havia canviat des de 2009.
3. Per què aquests requisits són de difícil compliment?
Donada la dificultat de complir aquests requisits el govern les modifica amb la finalitat de facilitar l’accés a la jubilació anticipada a les persones amb un percentatge de discapacitat del 45% o superior.
A més, fa anys no era habitual sol·licitar aquest reconeixement el que evita que els anys s’acumulen.
4. Què canvia i què es manté?
CANVIA: La rectificació més important que arriba amb la nova llei és la reducció de 15 a 5 anys cotitzats amb el 45% de discapacitat reconegut.
ES MANTÉ: Continua sent imprescindible haver acumulat, com a mínim, 15 anys cotitzats en total, tal com fixa la normativa general de la jubilació ordinària.
5. Quin és el problema?
Cal demostrar haver estat afectat durant 15 anys per alguna de les “patologies” del llistat que adjuntem encara que només 5 d’ells hagen estat amb la discapacitat reconeguda.
6. Quines afectacions recull el llistat?
La relació de “patologies” que des de 2009 fins al 16 de maig de 2023 era fixa i estava tancada, a partir d’ara no serà així (veurem el perquè en el següent punt). Conté nou categories:
1. Discapacitat intel·lectual
2. Paràlisi cerebral
3. Anomalies genètiques:
- Síndrome de Down
- Síndrome de Prader Willi
- Síndrome X fràgil
- Osteogènesi imperfecta
- Acondroplasia
- Fibrosi Quística
- Malaltia de Wilson
4. Trastorns de l’espectre autista
5. Anomalies congènites secundàries a Talidomida
6. Seqüeles de pòlio o síndrome postpòlio
7. Dany cerebral (adquirit):
- Traumatisme cranioencefàlic
- Seqüeles de tumors del SNC, infeccions o intoxicacions
8. Malaltia mental:
- Esquizofrènia
- Trastorn bipolar
9. Malaltia neurològica:
- Esclerosi lateral amiotròfica
- Esclerosi múltiple
- Leucodistrofias
- Síndrome de Tourette
- Lesió medul·lar traumàtica
7. Es pot actualitzar aquest llistat?
Llegim en el text de la llei: “es posa en marxa un nou procediment, més àgil i senzill, per a actualitzar el llistat de patologies, de manera que passarà a estar en l’annex de la norma i es podrà modificar mitjançant Ordre Ministerial del Ministeri d’Inclusió”.
Això vol dir que s’obre la possibilitat que el Govern sumi noves afectacions que donen lloc a la jubilació anticipada per discapacitat del 45% o un percentatge superior.
Però això no succeirà, com molt aviat, fins a desembre de 2023. I en la comissió tècnica que s’habilite per a anar triant les noves malalties a incorporar -a mesura que vaga sorgint la necessitat- participaran “mèdics o científics, així com representants de les organitzacions de persones amb patologies generadores de discapacitat”. L’objectiu és que totes les decisions es prenguen amb la màxima objectivitat i baix criteris científics.
8. Quina documentació cal presentar?
5 anys treballant amb discapacitat:
Per a acreditar davant la Seguretat Social els cinc anys que s’ha estat actiu en el mercat laboral tenint una discapacitat del 45% es necessita:
“Certificació de l’Institut de Majors i Serveis Socials o de l’òrgan corresponent de la respectiva comunitat autònoma que hagi rebut la transferència de les funcions i serveis d’aquell, havent d’indicar la data en què s’ha iniciat o s’ha manifestat la discapacitat”.
En conseqüència no serà vàlida la teua targeta de discapacitat, ja que en ella només sol constar la data de caducitat o la condició de discapacitat definitiva.
15 anys de malaltia causant:
Com des d’aquest moment no farà falta corroborar més de 5 anys treballats amb discapacitat reconeguda, però sí 15 anys de patiment de la malaltia que va generar el grau de discapacitat, aquesta segona acreditació es podrà fer mitjançant “un informe mèdic que haurà d’indicar la data en què s’ha iniciat o s’ha manifestat la patologia, ja siga aquesta la data del naixement o una posterior”.
Intersindical Valenciana continuarà defensant l’avanç en drets socials i la necessitat que aquests drets no siguen arrossegats per cap força
política sinó que siguen més bé el fonament d’una idea de justícia social progressista i inclusiva.