Amb el pretext de mantenir l’ordre públic i la seguretat nacional, conceptes imprecisos i no ben definits, el Govern en funcions, va aprovar un decret llei, que ha estat ratificat per la Diputació Permanent del Congrés, que suposa la retallada al dret a la informació i difusió de continguts digitals sense la mediació del poder judicial.
La limitació d’un dret fonamental, com és la llibertat d’expressió i el dret a la intimitat, no pot estar regulada per un Reial Decret, sinó per una llei orgànica, que posteriorment s’ha d’aprovar per una majoria absoluta a les Corts Generals.
La llei mordassa digital deixa la porta oberta a la retallada de llibertats. La història ens ha mostrat repetidament que es comença aprovant legislació excepcional per a casos excepcionals i cada vegada es va ampliant el seu àmbit d’actuació, fins a convertir l’excepcional en habitual.
Un Decret Llei que amaga la intenció de controlar qualsevol dissidència mitjançant la introducció del concepte ordre públic: “L’ordre públic té una reminiscència clarament franquista i ens porta a recordar gairebé la Llei Corcuera per convertir l’excepcional en habitual. Només un jutge pot interceptar comunicacions i ordenar el segrest de publicacions, com és el tancament d’una web (Llei de Telecomunicacions 34/2002 de l’11 de juliol), segons l’article 18, referent a la intimitat, i l’article 20, al cas de la llibertat d’expressió.
En el decret apareix nou vegades el concepte d’ordre públic, sempre lligat a la seguretat nacional (concepte que es repeteix en 17 ocasions) i seguretat pública (41 mencions). El text justifica els canvis introduïts en la llei d’Estratègia de Seguretat Nacional, aprovada l’1 de desembre 2017 i en aquest cas se salta la garantia elemental de separació de poders.
Amb aquesta veritable mordassa digital es deixa la porta oberta al fet que el Govern tanque de forma provisional pàgines web, ara, també, per prevenir desordres públics. Una nova excepció jurídica que vulnera els drets fonamentals.
El poder executiu s’arroga la possibilitat de tancar pàgines web quan hi hagen riscos, que es cometen desordres públics i siga necessari intervenir per preservar o restablir l’ordre públic. I tot això sense ordre judicial i, per tant, trencant el principi de separació de poders.
Els desordres públics són potser un dels tipus penals més complexos que existeixen en el nostre Codi Penal, així com un dels que més habitualment s’imputa a activistes després de la celebració d’una manifestació. I és que el concepte de desordres serveix recurrentment per sancionar qualsevol actuació que s’allunye de la norma, gràcies al fet que en cap racó de tot el nostre ordenament jurídic es defineix què s’entén per ordre públic. El més greu que suposa aquest Reial decret llei és el risc que corren els nostres drets fonamentals, particularment el dret a la llibertat d’expressió i el dret de reunió o manifestació.
Per això la Intersindical Valenciana rebutja i denuncia aquesta nova retallada de llibertats que trenca principis constitucionals, la separació de poders i suposa un atac a les llibertats fonamentals, que pot ser usada sota els conceptes imprecisos d’ordre públic i seguretat nacional per eliminar qualsevol legitima dissidència política o sindical.
Rebutgem l’ús de l’excepcionalitat per legislar en retallades de llibertats, perquè ens acosten i alimenten als que defensen règims totalitaris i autoritaris i enforteixen a el feixisme.