La Confederació Intersindical, amb la Campanya per un Impost a les Transaccions Financeres.
L’Impost a les Transaccions Financeres, que busca l’assumpció pel sector financer dels costos incorreguts en el seu salvament, és una traveta a l’especulació i un termòmetre de la voluntat governamental.
Vivim en un món globalitzat on l’especulació financera erosiona l’economia real mentre els governs mostren una escassa preocupació per acabar amb la corrupció que significa l’existència consentida dels paradisos fiscals, malgrat múltiples declaracions retòriques fetes al començament de la crisi que havia que suprimir-los i de combatre l’evasió fiscal.
Per frenar l’especulació i reduir, almenys, la utilització dels centres offshore cal aplicar amb urgència mecanismes correctors, mentre es construeixen les aliances internacionals que vagen possibilitant la seua erradicacion. Una de les alternatives que la societat civil ha propulsat, per reforçar l’equitat fiscal, constrènyer l’activitat especulativa i repercutir, en la crisi actual, almenys part dels costos de salvament del sector financer, ha estat la implantacion d’un impost sobre les Transaccions Financeres (ITF) d’àmplia base impositiva. Recentment, des de la Comissió Europea s’ha proposat un ITF per Europa, restringida a certs productes financers i amb un determinat ventall de tipus, que suposaria recaptar 35.000 milions d’euros anuals. Un impost que, si s’implantés, mitigaria l’evasion fiscal i estabilitzaria els mercats financers, i la recaudacion podria destinar-se, entre altres, a desenvolupar programes d’ocupació, de cooperació internacional i a la lluita contra el canvi climàtic. Amb aquests 35.000 milions d’euros anuals es podria compensar parcialment els enormes danys causats a la societat per la indústria financera, principal responsable de la crisi.
Al gener de 2013, superant els escassos avanços en la construcció europea i en la necessària armonizacion fiscal, es va signar un acord entre 11 governs de la Unió Europea, entre ells l’Estat espanyol, per a la implantació d’aquest impost per mitjà de la cooperació reforçada. Mentre s’elabora una legislació consensuada entre els 11 països signants, aquest impost ja s’ha implantat provisionalment a França i Itàlia. Al mateix temps, s’han generat figures fiscals en diferents països de la Unió Europea que graven els depositos i / o passius bancaris.
En el nostre país, fins que no hi haja una llei que regule l’impost, no cap la possibilitat que els seus potencials ingressos siguen registrats en els pressupostos generals de l’Estat (PGE) de 2014, perdent l’oportunitat de millorar la recaptació fiscal fent que les finances contribuisquen a reduir la bretxa entre ingressos i despeses publicos. Però les nostres autoritats, per la forma en què estan actuant, de manera reticent, sense prendre iniciatives i esperant que altres facen propostes, sembla que estan a la contra i sense voluntat de legislar impositivament al sector financer. Fins i tot hi ha hagut declaracions dels ministres Montoro i De Guindos amenaçant amb vetar la proposta de l’ITF en els organismes europeus si no es redueixen els tipus a aplicar i la base de l’impost, el que suposaria desnaturalitzar totalment la proposta original de la CE. La raó esgrimida és el gran dany que aquest impost ocasionaria la indústria financera
Aquesta inacció legislativa es produeix en plena ofensiva per part dels lobbies financers contra l’ITF. És la manifestació d’un sector financer que amb argumentacions interessades gairebé sense base es resisteix a haver de pagar impostos per la seva activitat (no s’aplica cap IVA sobre les transaccions que realitzen), malgrat ser la que va causar la profunda crisi en què estem sumits des de fa cinc anys. En l’Estat espanyol, la tributació mitjana del sector financer en els anys previs a la crisi no superen el 15%, per sota de la tributació que suporta una renda mitjana d’una família espanyola.
Davant d’aquesta situació, les organitzacions integrants de la Campana ITF ja, contra els paradisos fiscals, exigim als 11 governs que s’han compromès a aplicar aquest necessari impost, i específicament al Govern espanyol, que es mantinguen ferms en la seua decisió davant les maniobres del lobby financer i atenguen, en el seu lloc, les reivindicacions d’una ciutadania que demana un ITF amb una àmplia base imposable, que permeta diferenciar les pràctiques d’intermediació financera de les lligades a l’activitat especulativa, reduïnt aquestes i la inestabilitat en el sector financer i recaptar milers de milions d’euros en ingressos que han de permetre ajudar les persones mes afectades per la crisi econòmica.
Per aconseguir que el posicionament del Govern espanol a favor de l’ITF reflecteixi una autèntica voluntat política i pressupostària, exigim que l’acord d’aplicacion en Espanya de l’Impost de Transaccions Financeres (ITF) tinga reflex en els PGE 2014, emplaçant el Govern a que presente, com abans millor, el projecte de llei que reguli el mateix.
Les organitzacions integrants de la Campana ITF ja, contra els paradisos fiscals, seguirem denunciant i cridant a la mobilització a la ciutadania espanyola, majoritàriament a favor de l’impost, si es produeix un nou desistiment de responsabilitats del Govern espanol en aquesta decisiva matèria per al futur de la ciutadania.
Madrid, 1 juliol 2013
Signen aquest escrit:
Augusto Serrano. Secretariat de la Confederacion Intersindical.
Candido Mendez. Secretari General d’UGT
Cayo Lara. Coordinador federal d’IU
Fernando Herrero. Vicepresident d’ADICAE
Ignacio Fernandez Toxo. Secretari General de CC.OO.
Julio Salazar. Secretari General d’USO
Luis Nieto. President de la Plataforma 2015 i més Miguel Gorospe. Aliança Espanyola contra la Pobresa Pedro Montes. President de Socialisme 21
Ricardo Garcia Zaldivar. President d’ATTAC Espanya
Yayo Herrero. Coordinadora General d’Ecologistes en Acció
Més informació en www.itfya.org