Els propers dies 3, 4 i 5 de febrer es celebra a Sevilla la 37a Conferència Europea (EUCOCO) de solidaritat i suport al poble Sahrauí.
Intersindical Valenciana, a través de la Confederació Intersindical, participarà en aquesta trobada per mostrar, de forma explícita, el nostre suport a la justa causa del Poble Sahrauí, la nostra exigència del compliment de les resolucions de Nacions Unides i el reconeixement de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD).
L'Estat Espanyol és responsable jurídica i històricament del procés inconclús de descolonització
El passat 14 de novembre es van complir 36 anys des de la signatura a Madrid de l’Acord Tripartit de 1975, mitjançant el qual el Govern espanyol va abandonar el Sàhara Occidental lliurant-lo a Marroc i a Mauritània. Els acords internacionals estableixen que el responsable directe de dur a terme un procés de descolonització és el país ocupant, en aquest cas ho era Espanya. L’Estat Espanyol és, per tant, responsable jurídica i històricament d’aquest procés inconclús de descolonització que va deixar abandonat al Poble Sahrauí en mans d’un altre ocupant, el regne del Marroc, al qual cap legislació internacional reconeix sobirania sobre el territori sahrauí que ocupa.
En els territoris ocupats pel Marroc no es respecten els Drets Humans i es manté una brutal repressió contra la població sahrauí: detencions arbitràries, tortures, presó, morts i desapareguts. Marroc té desplegats milers de militars i policies en les ciutats, barris sahrauís, escoles, instituts, controla els carrers, aplanen habitatges, i imposen un clima de terror i de por. Servesca com a exemple la desaparició de 542 sahrauís des de 1975, per la qual l’Audiència Nacional espanyola està investigant a alts càrrecs marroquins per delictes de genocidi i tortures després de la querella presentada per associacions de defensa dels Drets Humans i familiars de presos i desapareguts sahrauís.
El Sàhara Occidental segueix militarment ocupat per les forces marroquines i un mur de 2.720 km., en el qual estan concentrats més de 160.000 soldats, centenars de tancs, bateries antiaèries, milions de mines, filats, així com altres obstacles militars, amb una despesa diària superior a 1,5 milions d’euros. El mur divideix la població sahrauí entre els territoris ocupats pel Marroc, els territoris alliberats i controlats pel Front Polisario i els Campaments de Refugiats situats en el desert algerià, on es van refugiar els supervivents de la persecució de l’exèrcit marroquí i en què romanen suportant unes condicions de vida extremadament dures.
Tot això davant l’actitud hipòcrita que ha demostrat tots els Govern espanyols des de 1975. Tot i les Resolucions de Nacions Unides i del Consell de Seguretat de l’ONU que reconeixen el dret del Poble Sahrauí a la lliure determinació mitjançant referèndum, els diferents governs de l’estat espanyol han col · laborat amb el Regne del Marroc, rearmat al seu exèrcit, venent- , entre altre tipus de material bèl · lic, vehicles blindats, camions militars o patrulleres per a vigilància de costes. Així mateix, ha donat suport acords de la Unió Europea amb el Marroc basats en l’explotació de recursos naturals que no li pertanyen (com els acords agrícoles o pesquers) i que han estat espoliats pel Regne del Marroc als seus legítims propietaris: el Poble Sahrauí.
L’Assemblea General de l’ONU ha aprovat ja mig centenar de Resolucions reafirmant el dret del Poble Sahrauí a la seva autodeterminació, però 8 secretaris generals de l’ONU han passat ja sense ser capaços d’imposar aquestes resolucions. I totes les negociacions entre el Marroc i el Front Polisario han fracassat fins ara, davant la negativa del regne alauita a respectar el dret a l’autodeterminació del Poble Sahrauí reconegut per les Resolucions de Nacions Unides.
La celebració de EUCOCO 2012 és un nou motiu per reiterar l’exigència del cessament de la repressió i el respecte als Drets Humans per part del Regne del Marroc i sumar-se a les veus de les diferents entitats socials, solidàries i polítiques que donen suport al Poble Sahrauí denunciant l’actitud hipòcrita dels diferents governs, exigint l’immediat compliment de les resolucions de Nacions Unides i el reconeixement-com han fet ja altres 85 països-de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD).