Des de fa uns mesos a Alacant, hem observat un augment en la repressió de la mobilització social. En concret, alguns col · lectius que han desenvolupat una mobilització continuada han comprovat com accions, que amb anterioritat realitzaven sense que hi hagués cap tipus de sanció, començaven a ser sancionades, i les pròpies forces policials advertien que la “situació havia canviat” , i que les multes arribarien. L’advertència d’aquest canvi d’actitud per part de la Subdelegació de Govern, i per tant, de les ” forces de l’ ordre”, ha estat reiterad , i s’ha esgrimit, de forma evident, per acovardir i desmobilitzar.
D’altra banda, la mobilització contra l’AVE ha suposat un punt d’inflexió que ha acabat d’aclarir els dubtes que podria haver-hi sobre aquesta tendència cap a cotes més altes de repressió a la ciutat d’Alacant. A part de la reprovable actuació d’alguns policies, clarament descontrolada, desproporcionada i violenta, fins i tot, en algun cas, fora de formació, en els dies successius van tenir lloc una sèrie de successos veritablement vergonyosos, més propis de règims dictatorials que d’un Estat de Dret.
Després de la mobilització de l’AVE, algunes persones que hi van participar van ser objecte d’assetjament i intimidació policial abans de ser detingudes. I, posteriorment, durant la seva detenció van ser sotmeses a tractes vexatoris: insults, amenaces i agressions, que sense infligir danys greus a nivell físic (van ser objecte de manotades, clatellades, torsió d’articulacions, estirades de unes manilles extremadament estretes , .. ), si ho van infligir a nivell psicològic.
Un dels detinguts va ser forçat a desplaçar-se de genolls amb les manilles a l’esquena ( tirant d’elles cap amunt ) i amb els pantalons caiguts a l’alçada dels turmells, fins que va arribar a un furgó a què va haver de pujar pels seus propis mitjans. Una altra persona, que no ha estat inculpada de cap càrrec, ja que només era la parella d’un dels imputats, va ser retinguda i obligada a conduir el seu propi cotxe fins on es trobava la seva parella.
Arran d’aquests esdeveniments, un nombre important de col · lectius i organitzacions que articulen la mobilització social a Alacant, hem decidit unir les nostres forces per poder defensar-nos contra la repressió i l’abús policial. Amb aquest objectiu, per poder donar una resposta solidària i conjunta davant la repressió, defensant els drets de la gent que es mobilitza, s’ha creat el FRONT antirrepressiu.
L’objectiu final, a part de la defensa concreta dels afectats per la repressió, és EVITAR QUE coarte LA RESPOSTA SOCIAL, imprescindible davant els innombrables atacs que està patint la població, i especialment la classe treballadora, com a conseqüència de les mesures polítiques adoptades. En aquest sentit el FRONT antirrepressiu intentarà neutralitzar el sentiment d’indefensió i de solitud que infon l’actuació repressiva, i ho farà fent palès que CAP PERSONA QUE ES MOBILITZA CONTRA LA INJUSTÍCIA I LA OPRESSIÓ VA A ESTAR SOLA; I QUE SI ENS TOQUEN A UNA ENS TOQUEN A TOTES .
Una de les funcions que emprendrà el FRONT antirrepressiu, serà la investigació i l’aclariment dels fets que puguin ser constitutius de repressió o abús policial, o que permeten desenvolupar la defensa de les persones imputades de càrrecs relacionats amb la mobilització social, fent ús tant de testimonis com de les proves materials disponibles ( fotos, vídeos , enregistraments d’àudio , ... ). De trobar evidències d’una actuació policial inadequada o il · legal, es faran públics els testimonis i les proves trobades, per tots els mitjans al nostre abast. Així mateix, s’incoaran les demandes judicials pertinents .
Finalment, volem deixar clar que l’objectiu del FRONT antirepressiu se cenyeix a la defensa contra la repressió, i que ni es justificarà ni encoratjarà l’ús de la violència en la mobilització social.
Tenint en compte això últim, la defensa de les persones imputades per la seva actuació directa en una mobilització, es durà endavant o no, previ estudi del cas.
http://frenteantirrepresivoalicante.wordpress.com/