Moviments socials
Marxa pels nostres drets des del Parc Alcosa fins la Generalitat Valenciana
Diversos col·lectius socials convoquen una marxa per defensar els drets de totes les persones
Intersindical Valenciana dona suport a la marxa
Manifest de la convocatòria.
Persones empobrides sense subsidis ni prestacions que no poden pagar la llum i l’aigua. Persones que després d’una vida de treball i cotitzacions i amb les seves pensions reduïdes han de ser de nou el suport de tota la seva descendència i pagar els medicaments. Persones que moren per desesperació o per no ser ateses. Persones que van venir de països llunyans, fugint de la fam i les guerres, a les que van usar com a mà d’obra barata i ara llancen al no-res. AIXÒ ÉS EL QUE SOM. Persones amb diversitat funcional i dependents abandonades a la seva sort que es juguen la seva pròpia vida per exigir dignitat i respecte. Persones llançades de casa i abandonades als carrers per voltors disfressades de lleis sagnants que només emparen els banquers. Persones que van néixer en barris anomenats exclusió, i que arrosseguen el seu propi taüt, perquè perquè els enterren en vida s’enterren ells. Gent que s’han anat unint a col·lectius, plataformes, al voltant de projectes, en els seus centres per evitar que les convertesquen en morts vivents.
La crisi actual té a l’esquena massa cadàvers de persones i grups socials. La responsabilitat d’aquesta gran crisi - a les que molts anomenem la gran estafa-és de l’enorme avarícia dels bancs, les asseguradores, els fons d’inversió, les SICAV o els grans centres comercials i les empreses transnacionals. És a dir, tota aquesta fauna salvatge que constitueixen els mercats. En aquesta crisi, no menys responsabilitat que els poders econòmics és la que tenen les elits polítiques que governen Europa, Espanya o el País Valencià.
L’ocupació és cada vegada més difícil i precari, La reforma laboral és un ERO continuat, les retallades de les pensions i la pujada de l’edat de jubilació, privatitzacions en sanitat, retallades en ensenyament i prestacions socials, són les mesures d’ajust que adopta el govern per solucionar la crisi i que preses a l’empara d’aquesta pretenen lliurar al gran capital tot allò que ens pertany per dret, mesures que constitueixen una agressió que no respecta els drets humans que pretén doblegar la dignitat de les persones per fer-nos submisos i esclaus.
Ara des de les institucions i els seus mitjans de comunicació se’ns exigeix que ens unim tots junts per sortir-ne. Se’ns demana implicació i sacrificis, però quan molts col·lectius, a més d’exigir impagaments o quantitats degudes estan exigint espais de negociació on puguen participar tots els sectors socials a nivell de barris, de municipis per buscar solucions a això que ells anomenen crisi, el govern de torn les institucions intenten limitar aquestes lluites a qüestions d’impagaments.
És en aquest incomparable marc de prostitució dels drets humans, de la democràcia, de la participació ciutadana en la gestió dels assumptes públics i en el disseny de les polítiques socials, és on emergeixen experiències de resistència que parteixen de sectors afectats per la crisi.
Hi ha oposició i rebel·lia social. Hi ha milers de mobilitzacions ciutadanes, des de fa temps, per intentar parar tota aquesta ofensiva dels mercats i els seus governs, contra la majoria de la població. L’enterrament en vida i posterior estada indefinida a la plaça de l’ajuntament d’Alfafar contra els impagaments de les administracions a la coordinadora de col·lectius del Parc Alkosa, i pel dret a decidir. L’encadenament durant tres dies i dues nits de tres persones dependents a la porta de la Generalitat mobilitzacions i lluites que van confluir el passat dia 24 Nit de Nadal en una única trinxera a la Plaça de la Mare de Déu, desnonats discapacitats, dependents i gent del Park… vam fer visible la situació d’injustícia social i de violació de drets humans que patim aquests col·lectius i l’exigència del dret a decidir com a única via possible de d’aturar aquest holocaust social i humà al qual ens estan portant.
Però hi ha moltes lluites més com les de centres de dia de menors, tancaments de Cies, col·legis que no poden atendre els serveis més bàsics dels seus alumnes com l’alimentació, emigrants abandonats a la seva sort.
A tots us convoquem amb torxes i espelmes a la Marxa des del Parc fins la Generalitat Valenciana per nostres drets.
Dijous 24 de gener:
-14,00 h: Dinar col·lectiu a la Plaça dels somnis del Parc
-17,00 h: sortida de la marxa
-17,30 h: Ajuntament d’Alfafar
-18,00 h: rebuda Creu Coberta. Sant Marcel·lí
-19,30 h: rebuda Plaça Sant Agustí
-20,00 h: Plaça de la Trinxera, davant de la Generalitat Valenciana
Normes d'ús