Solidaritat i pau
Risc per a la salut de un sindicalista empresonat
Reza Shahabi, sindicalista iranià reclòs a la presó de Evin de Theran, necessita amb urgència atenció mèdica que no pot rebre allí. Reza manté una condemna de sis anys de presó per desenvolupar les seves tasques sindicalistes pacíficament. Reza Shahabi es un presoner de consciència i deu ser alliberat immediatament i sense condicions.
Reza Shahabi (també conegut com Reza Shahabi Zakaria), tresorer del Sindicat de Treballadors de la Empresa de Autobusos de Teherán y als suburbis (Sherkat-e Vahed), va ser dut a l’hospital Imán Jomeini, fora de la presó de Evin, el 19 de octubre de 2013 degut a un fort dolor d’esquena i a l’entumiment de la cama esquera. Reza pateix de un dolor crònic d’esquena des de que va ser operat a maig del 2012, i els funcionaris mèdics de la presó li han administrat injeccions per al dolor, però no li estan tractant la malaltia principal.
Els metges del hospital determinaren que Reza Shahabi devia ser atès fora la presó i que si no rebia més tractament podries patir una paràlisis del costat esquerre del cos. Els metges han escrit a la administració penitenciaria i al fiscal de Teheran per explicar el seu diagnòstic sobre la necessitat de atenció mèdica de Reza Shahabi fora de la presó.
Reza Shahabi s’ha declarat varies voltes en vaga de fam anteriorment com a protesta per el tracte que les autoritats iranianes donaven a altres presos i a ell, en especial per la denegació de un permís mèdic. Va acabar una vaga de fam de 22 dies el 7 de gener de 2013, abans de eixir de la presó amb un permís mèdic que les autoritats iranianes li havien denegat reiteradament. El permís mèdic és un permís temporal a la presó que es sol·licita per rebre tractament mèdic necessari.
Reza Shahabi esta complint una condemna de sis anys de carcel en la secció 350 de la presó de Evin, que li va ser imposta per la secció 15 del tribunal revolucionari de Teheran en abril de 2012 per els càrrecs de “reunió i col·lusió contra la seguretat del estat” i “propaganda contra el sistema”. Se li va imposar també una multa de 70 milions de riales (4.200 euros) i la prohibició de desenvolupar tot tipus de activitat sindical durant els pròxims cinc anys. En juliol de 2012, la secció 36 del tribunal de apel·lació de Teheran va confirmar la seva condemna.
Informació Complementaria:
El 2 de novembre de 2013, diversos presos polítics de la presó de Evin varen iniciar una vaga de fam “humida” (es pren aigua, però no aliments) per a protestar contra les autoritats que negaven la atenció mèdica requerida i els recursos bàsics als malalts. Entre ells figura el advocat Abdolfattah Soltani, cofundador del centre per a la defensa dels drets humans. Amnistia Internacional té entès que la vaga de fam s’ha estès a la presó de Raja’j de Karai, al oest de Teheran.
La Unió (o sindicat) de treballadors de la empresa de Autobusos de Teheran i els suburbis (Sherkat-e Vahed) va ser prohibida després de la revolució islàmica de 1979. Els treballadors varen reanimar les activitats del sindicat en 2004, tot i que encara avui no esta reconegut legalment. El 22 de desembre de 2005, la policia va arrestar 12 dirigents del sindicat a les seves cases, però va deixar enseguida en llibertat a 4 d’ells. També varen ser detinguts altres membres del sindicat tres dies més tard, després de haver-se declarat en vaga per demanar la llibertat dels seus companys encara detinguts. Durant altra vaga convocada en gener de 2006 es va arrestar a centenars més (vore Amnistía Internacional, Irán: Detención arbitraria / posible preso de conciencia / preocupación médica : Mansour Ossanlu (MDE 13/002/2006), http://www.amnesty.org/es/library/info/MDE13/002/2006, i Amnistía Internacional, Irán: Temor de tortura o malos tratos / detención en régimen de incomunicación / posibles presos de conciencia (MDE 13/008/2006), http://www.amnesty.org/es/library/info/MDE13/008/2006).
Reza Shahabi va ser detingut en juny de 2010. Va ser sotmès a règim d’incomunicació durant unes setmanes, posteriorment es va posar en contacte amb la seva família i els va dir que es trobava retingut en la presó de Evin de Teheran. En setembre de 2010, després de anunciar les autoritats que podia quedar en llibertat baix fiança, la seva família va pagar la sumar requerida, 600 milions de riales (uns 37.200 euros), però les autoritats varen exigir llavors un pagament extra, equivalent a 74.400 euros. Reza Shahabi es va declarar en vaga de fam el 4 de desembre de 2010 per protestar per el fet de continuar detingut. Set dies després va ser hospitalitzat, ja que la seva salut estava empitjorant greument. Com continuava mal de salut , va detenir la seva vaga de fam el dia 19 de desembre de 2010. El 22 de novembre de 2011 va començar una altra vaga de fam que va durar 30 dies. Després de altra hospitalització i fent cas als seus companys i seguidors sindicalistes va decidir parar la vaga.
S’ha detingut o sotmès a fustigació a altres sindicalistes, inclosos altres membres del sindicat de la empresa sucrera de Haft Tapeh, no reconegut tampoc per el govern. Ali Nejati, ex-dirigent del sindicat de la companyia sucrera, va ser detingut el 12 de novembre de 2011 i va ser dut a la presó de Dezful per a complir una condemna de un any de presó que li havia sigut aplicada a causa de les seves activitats sindicals pacífiques. Va quedar en llibertat el 24 de setembre de 2012, després de haver complit els 12 mesos de condemna. El 20 de octubre de 2012 va ser citat per al seu interrogatori per la secció 1 de la fiscalia de Shoush, localitat de la província occidental de Juzestàn. Va ser interrogat per haver pronunciat un discurs en la província Iraniana de Kurdistàn i per haver cantat una cançó popular “provocadora”. El 31 de desembre de 2012 va ser citat novament per el mateix assumpte, aquest cop a la secció 4 de la fiscalia de Sanandaj. La esposa de Ali Nejati, Shahnaz Nejati, membre també de la junta directiva del sindicat de la companya sucrera de Haft Tapeh, va ser detinguda el 27 de novembre de 2011 per agents del ministeri de informació en la província de Juzestán. Va quedar en llibertat després de 24 hores. El 28 de octubre de 2012, la secció 102 del tribunal general de Shoush la va absoldre dels càrrecs de “difondre propaganda contra el sistema”, “publicar mentides” i “crear inquietud en la opinió pública”. En novembre de 2012, Shahnaz Nejati va rebre una altra citació en la que se li ordenava acudir a la secció 2 del tribunal revolucionari de Dezfoul el 15 de desembre de 2012. Amnistia internacional té entès que se li va acusar formalment de “propaganda contra el sistema”, tot i que no es coneix adequadament el resultat del judici.
Rasoul Bodaghi, membre de la associació professional de professors de Teheran, va ser detingut en setembre de 2009. El varen condemnar a sis anys de presó per “propaganda contra el sistema” i “reunió i col·lusió contra la seguretat nacional”. En gener de 2011, un tribunal de apel·lació va confirmar la condemna i va prohibir a Rasoul Bodaghi participar en activitats de la societat civil per un període de cinc anys. Segons els informes, dos funcionaris de les presons el varen colpejar brutalment en maig del 2010.
Normes d'ús