Solidaritat i pau

Unitat indestructible davant el feixisme

Article d’Alcides Lesmes, exiliat i activista polític colombià per la defensa dels drets humans, membre de la Intersindical Valenciana

29 / 07 / 2019 | Intersindical

L’actual crisi humanitària que està vivint Colòmbia, té moltes formes mediàtiques i de facto, que estan sent utilitzades per ocultar-la tant a l’interior del país com de cara al món, per part dels detentors del poder tant a Colòmbia com de part del seu amo , és a dir, de l’Imperi nord-americà, del qual el govern colombià, sens dubte és el seu principal lacai al continent llatinoamericà i el Carib. Aquestes formes representen els seus moviments tàctics i la implementació dels mateixos devela la seva estratègia, que al contrari de la tàctica, ja no amaga o almenys sembla, que no pretén amagar res. Vull dir, que el cinisme ja no té un graó més alt on trepitjar.

En primer lloc, pel que fa a la tàctica, una de les millors eines amb què compta l’Estat colombià és la matriu d’opinió que manegen els mitjans més influents, pertanyents als emporis de la comunicació com RCN i Caracol. La fal·làcia informativa que s’adreça a través d’aquests dos grups pel que fa a la crisi veneçolana provocada pel govern de Trump és vergonyosa. Però el que indigna és que moltíssima gent que se suposa que és mitjanament informada i que diu ser d’esquerres, no adopta una posició crítica enfront del discurs mediàtic en no atribuir l’origen de la crisi a l’intervencionisme ianqui i els seus criminals sancions i robatori directe de actius (cas de la refinadora Citgo i de milers de milions de dòlars en les seves reserves internacionals en or). És a dir, per resumir, se situen en el mateix costat de l’informe presentat per la senyora Bachelet, que com se sap, és una infàmia pre-elaborada des dels preceptes dictats pel govern nord-americà. En aquest informe brilla per la seva a absència la violència per part de les guarimbas (grups civils assassins de l’extrema dreta veneçolana assessorats per paramilitars colombians) en els fets de febrer a juny del 2014 amb 43 morts i més de 800 lesionats i entre abril i maig de 2017 van cremar vius a altres 23 persones, provocats per la irresponsable crida de Leopoldo López a l’oposició per deslegitimar un govern legítimament elegit, que després va tornar a ser ratificat en les eleccions de maig de 2018, el que ja de fet, va evidenciar davant el món el mandat del poble veneçolà, però que va ser de nou negat i va passar a ser instrumentalitzada aquesta oposició entreguista, per a dur endavant el despropòsit al qual assistim amb l’autoproclamació d’un president, aquest sí inconstitucional per obeir els designis del govern d’USA

Fins aquí, qualsevol desprevingut lector dirà, que en aquesta anàlisi no s’està parlant de Colòmbia, però és que precisament, en analitzar només per sobre, aquesta jugada tàctica de desviar l’atenció dels gravíssims problemes que afronta la nostra població, s’evidencia el que hi ha darrere: l’existència d’un pla estratègic per a res irrellevant, que per contra, és determinant per a la pretensió de l’esclafament del bastió antiimperialista més potent com ho és el govern legítim de la germana República Bolivariana de Veneçuela que amb fermesa extraordinària ha continuat, contra tots els pronòstics, la tasca iniciat pel comandant Hugo Chávez Frías qui va aconseguir crear el més fort bloc de poder contrahegemònic en el continent llatinoamericà i el Carib davant del monstre anglosaxó del Nord. Si la finalitat d’aquest escrit fora sustentar el fonamental del pensament Martiano, hauríem de aprofundir en aquest èpic moviment social i polític deslligat per Chávez per entendre que l’essència del text nostra Amèrica -que al seu torn, és l’essència de l’obra de Martí - es va fer carn en la Història gloriosa recent del nostre Continent i el Carib, on es van aconseguir tants avenços per la nostra sobirania i integració que llastimosament s’han anat desvertebrando per múltiples motius que no podem abastar en aquesta curta intervenció. Però volem deixar constància, que és aquest fita històrica que volen esfondrar, el que presideix tota la força destructora del veritable eix del mal llatinoamericà i caribeny encarnat en l’anomenat “grup de Lima” i el seu patró, el megalòman que s’allotja en la Casa Blanca, que amb la seva desballestament pretén imposar sancions a tothom, com bé ho acaba de ratificar l’importantíssim Trobada de països no Alineats que va reunir la setmana passada a Caracas representants de 120 països, és a dir gairebé les dues terceres parts de els països membres de l’ONU que no només reconeixen plenament a Nicolás Maduro com el president legítim de Veneçuela sinó que denuncien el setge permanent, el bloqueig econòmic, la persecució del govern nord-americà a més de 40 països d’arreu del món. Seria bo llegir detingudament la resolució política d’aquesta trobada per entendre la pertinència d’aquesta introducció que intenta explicar el fons estratègic que persegueix la tàctica de manipulació mediàtica que utilitza el govern colombià i a nivell mundial, l’oligopoli dels mitjans del gran capital. D’antuvi, no ens estendrem més en aquest punt, és a dir, pel que fa al mediàtic.

Continuem amb l’altre element que són “les polítiques de facto”, és a dir, les formes de fet, amb les quals el govern imposa una dictadura invisibilitzada com ho acabem d’argumentar, però que en la pràctica quotidiana deixa la seva empremta innegable. En primer lloc, l’assassinat sistèmic de líders socials (fins al dia d’avui es parla de la inexacta però terrible xifra de més de 700 persones assassinades en els últims dos anys per lluitar pels drets a la terra i el territori, l’aigua i tots els recursos naturals i la biodiversitat, les lluites de gènere i la dels pobles ancestrals; l’eradicació i substitució de cultius il·lícits, tots aquests drets socials representats en els Acords de Pau que estan sent incomplerts en un percentatge que podem considerar com a mínim del 90%. Així mateix, més de 140 ex-combatents de les FARC han estat assassinats en els últims dos anys al costat de 40 dels seus familiars, el que estaria apropant el monstruós nombre de víctimes al miler de persones. L’esforç de les forces uribistes per torpedinar l’Acord de Pau de l’Havana entre la insurgència de les FARC-EP i el govern colombià, ratificat el dia 24 de novembre de l’2016 a al Teatre Cplón de Bogotà es fa evident en el desacatament a la justícia que deixa al descobert la reinstauració de la política del terrorisme d’Estat, ja que no passa una setmana sense que tinguem la fatídica notícia d’una nova víctima que queda en la impunitat i contra el qual el govern de Duque no només no reacciona sinó que amb cinisme descomunal nega davant el món el rastre de sang quotidià que van deixant les seues accions. Hi ha múltiples informes de molt serioses organitzacions de DDHH de Colòmbia i el món que mostren amb rigor que tot això que amb prou feines esbossem aquí, és encara molt més aclaparador, per no dir, dantesc. I mentrestant, segueixen destrossant la Constitució, torpedinant les accions de les Corts, destruint la Sanitat Pública, pujant els impostos, la desocupació i l’economia informal creix, la misèria és cada dia més palpable a les faveles de les grans ciutats, la corrupció amb casos tan greus com el gran oligopoli transnacional de Odebrecht ha mostrat fins a la sacietat que els seus tentacles van penetrar no només els ens oficials on es decideixen les grans obres d’infraestructura sinó que ha estat finançador de campanyes polítiques; l’exfiscal renúncia per no fer front a la seva responsabilitat i fuig; les locomotores mineres i el Pla Nacional de Desenvolupament iniciat amb l’ex president Santos s’aprofundeix en l’actual govern; la promesa de no incórrer en el tecnologia del fracking que va fer Duque en la seva campanya ja és evident que l’està incomplint. A la Guajira, on han mort més de 4500 xiquetes i xiquets per desnutrició i set a causa del criminal espoli per l’explotació del carbó que ha afectat el curs dels rius i ha desertitzat més la zona i afligit a tots els seus pobladors a la contaminació ambiental, aquí , en aquesta regió del Carib colombià, una de les més afectades per aquesta aberració contra natura, començaran molt aviat les exploracions amb aquest comprovat mètode decididament antinatural. Per endavant, demanem disculpes a molts sectors agraris i urbans que per raons de temps no hem nomenat, que estan sent presa de la voracitat del capitalisme i l’espoli més salvatge, encara que totes i tots els que lluiten per l’alliberament del nostre Territori estan sempre presents en el nostre cor i el més important, són l’estímul més important per no aturar les nostres accions, que encara que modest i mínim, comparat a l’heroisme de tot el poble combatiu de Colòmbia que deixa la seva vida cada dia pel seu alliberament, intentem aportar el mínim que podem fer des de l’exili, amb la denúncia permanent de la violació als drets humans per part d’aquest Estat colombià, que cada dia més s’està quedant en evidència davant els pobles del món, que són la veritable “comunitat internacional” i no els governs d’USA i l’OTAN com la s’autoproclamen els “heralds de la mort”, per recordar al gran poeta peruà, el camarada César Vallejo.

En conseqüència, sol·licitem amb caràcter urgent, amb suprema angoixa però al mateix temps amb l’optimisme de la voluntat com diria Gramsci, la solidaritat dels pobles del món amb el poble colombià i la condemna rigorosa al seu govern perquè en aquest 26 juliol de 2019, el món sencer s’assabente que en el nostre país s’està vivint la veritable i pitjor crisi humanitària dels últims temps en el nostre territori i potser en tota la regió i que és el deure de totes i tots denunciar-la per aturar-la, perquè un nou genocidi sistemàtic com el que vam patir els militants de la Unió Patriòtica (UP) amb més de 5000 assassinats i desapareguts, ja està en marxa. Per això, des de l’exili, la nostra crida a Colòmbia és a la unitat de totes les forces democràtiques, progressistes i d’esquerra contra el feixisme i cap al món llançar el nostre crit que estem segurs, tindrà un ressò que vosaltres sabreu amplificar: “ni una sola víctima més del terrorisme d’Estat colombià i els seus aliats”

 




Deixa un comentari






  • Aquesta és l'opinió personal de les i dels internautes, no d’Intersindical Valenciana.
  • No està permés fer comentaris o manifestacions que atempten contra el dret a la llibertat d'expressió legalment establit ni que siguen contraris a l'honor, intimitat o dignitat de les persones o organismes.
  • Ens reservem el dret a eliminar els comentaris que considerem que incompleixen el punt anterior o que tracten qüestions alienes a la temàtica dels articles.
  • Els comentaris seran publicats una vegada hagen sigut revisats.
  • No és acceptable la publicitat i serà tractada com a "spam" o correu no desitjat.
  • Està prohibit l'ús de noms o identitats falses. Cas que es detecte aquesta situatió, el comentari serà esborrat. Així mateix, està prohibit incloure en els missatges o comentaris dades de caràcter personal o qualsevol altra informació que revele la identitat de les persones físiques o jurídiques, especialment relatives a menors d'edat.