Drets laborals
10N, pels nostres drets laborals i en defensa d’uns serveis públics de qualitat, avancem!
Davant de la convocatòria d’eleccions generals per al proper 10 de novembre de 2019, Intersindical Valenciana aposta per aprofundir en la defensa dels serveis públics, de tot allò que és i ha de ser públic i per la restitució i l’avanç en els drets laborals i socials de les treballadores i treballadors, dels sectors socials més desfavorits, i de la majoria de la població que ha patit els efectes de les polítiques neoliberals i antisocials aplicades amb l’excusa de la crisi.
Davant la convocatòria d’eleccions generals per al 10 de novembre de 2019, Intersindical Valenciana aposta per aprofundir en la defensa del que són i han de ser els serveis públics, i per la restitució i l’avanç en els drets laborals i socials de les treballadores i treballadors dels sectors socials més desfavorits i de la majoria de la població que ha patit els efectes de les polítiques neoliberals i antisocials aplicades amb l’excusa de la crisi. Intersindical Valenciana es va oposar a les polítiques d’austeritat, antisocials i antivalencianes que els diferents governs han aplicat. És per això que en la moció de censura i en les eleccions del 28 d’abril va apostar per un canvi polític a favor de la classe treballadora i del 99% de la societat, per avançar en la construcció d’una societat més justa, lliure i igualitària.
El 10 de novembre totes les persones estem convocades, de nou, a exercir el nostre dret de vot a unes eleccions generals. Es tracta d’un exercici de responsabilitat democràtica que s’insereix en l’esfera personal de decisió, però que també requereix una reflexió col·lectiva, en clau de classe treballadora, per avaluar l’impacte que col·lectivament tindran les propostes dels diferents partits polítics; unes eleccions que són la repetició de les fetes el 28 d’abril, perquè no s’ha obtingut una majoria parlamentària suficient per constituir un govern. Considerem que es tracta d’un fracàs dels partits polítics motivat, sense cap dubte, per les pressions de les elits econòmiques i financeres, que no veuen amb bons ulls un govern que duga endavant polítiques favorables a la majoria de la societat.
Tenint en compte aquestes premisses, Intersindical Valenciana planteja, de forma propositiva i genèrica, el que espera de la legislatura que ve, sense entrar en l’enfarragosa tasca d’esbrinar les competències que corresponen a cada àmbit electoral, ni tampoc de desengrunar els programes de cada partit, ja que entén que, en essència, no canvien substancialment les seues línies programàtiques que tots i totes coneixem. Ho fem, a més, amb la intenció d’obrir el debat des de la perspectiva de classe i, així, contribuir des d’una visió col·lectiva a la configuració de les decisions individuals que, democràticament, amb el vot, atorgaran la responsabilitat de formar els diferents governs cap a una opció política o una altra.
És en aquest sentit que hem volgut fer valdre el lema Avancem: perquè volem que la pròxima legislatura siga la legislatura de la consolidació del camí iniciat els darrers anys, encara que de forma vacil·lant, per la recuperació dels drets socials, laborals i polítics i dels serveis públics. Cal que avancem per aconseguir una societat més justa. I això implica avançar en drets laborals, que es deroguen, sense pal·liatius, les reformes laborals, que es restituïsquen les garanties d’una vertadera negociació col·lectiva, que es millore la qualitat de l’ocupació, els salaris de les treballadores i treballadors i que es lluite contra l’atur, la precarietat i l’exclusió social.
Si parlem, però, d’una societat més justa, tampoc no podem obviar que s’imposa la necessitat d’avançar en els sistemes de protecció social i en els serveis públics, per garantir la igualtat d’oportunitats de totes les persones i, en especial, dels col·lectius més desafavorits i en risc d’exclusió. Persones amb diversitat funcional, dependents, migrants, joves i xiquetes i xiquets es mereixen no sols una societat solidària i acollidora sinó polítiques actives d’integració per part dels poders públics. Igualment, cal l’establiment d’un sistema públic de pensions, garantit constitucionalment, que permeta a les persones grans i a les que ho seran, unes pensions mínimes i dignes que asseguren la qualitat de vida.
En la mateixa línia, avançar en justícia social significa avançar en igualtat de dones, homes i persones LGTB+ i legislar per la protecció d’aquests col·lectius i contra qualsevol mena de discriminació o violència. La bretxa salarial, els sostres de vidre, les elevades taxes de desocupació i qualsevol conducta que relegue les dones a un paper secundari, ha de ser desterrada de l’imaginari col·lectiu i, amb més motiu, la violència, en les seues distintes manifestacions, que ha de ser erradicada amb fets reals i no només amb bones paraules i silenciant la realitat o disfressant-la de “liberal”.
Una societat més justa també és avançar en la protecció constitucional i legal del dret a l’educació, la salut, l’habitatge, la dependència i en la lluita contra la pobresa energètica mitjançant iniciatives públiques que, d’acord amb el principi d’equitat, ajuden més a aquelles persones que més ho necessiten. I ací, s’insereixen, inequívocament, els principis de progressivitat i redistribució que han de regir el sistema fiscal per combatre les desigualtats socials i territorials.
Sense cap mena de dubte, aquestes propostes contribueixen a incrementar l’autonomia de les persones per elegir el seu projecte vital i, en conseqüència, les fan més lliures; un primer pas perquè avancem cap a una societat més lliure. És ben cert, però, que la llibertat és un concepte més ampli, que també inclou el ple exercici de la llibertat de pensament, el dret a la informació, el dret d’expressió, la llibertat de càtedra i el dret a participar en la vida pública; uns drets que en els darrers temps són qüestionats, bé pel discurs poc plural de determinats mitjans de comunicació, bé per un sistema judicial d’imparcialitat i independència dubtosa i, fins i tot, per determinats discursos polítics d’inspiracions totalitàries. Són tot un seguit d’amenaces que caldrà tallar de soca-rel amb una actitud ferma i contundent de totes i tots, enfront de les persones o institucions que amenacen els drets més fonamentals.
Per últim, Intersindical Valenciana exigeix que s’avance en la construcció del País Valencià. De fet sempre, hem defensat un model d’organització territorial de l’Estat descentralitzat, de manera que els centres de decisió política i l’administració estiguen més a prop de la ciutadania. Només així pot ser coneixedora de les diverses realitats i necessitats específiques que demanda en cada espai territorial. És per això que entenem que hi ha molt de camí per fer en aquest sentit i som conscients que el risc d’involució centralista és una realitat, raó per la qual demanem a les forces polítiques que avancem en l’autogovern de la Generalitat, en el procés de normalització lingüística i en la sobirania financera. Sense aquesta autonomia financera, difícilment es podrà portar a terme un vertader programa polític que no sols defense els drets de les persones sinó que, a més, siga capaç de consolidar un model productiu potent i sostenible, que permeta posar els fonaments estables del futur estat de benestar de les valencianes i valencians.
Intersindical Valenciana també demana els governs – valencià i espanyol - i els partits polítics que aposten per la llibertat sindical i la democratització de les relacions laborals en les administracions públiques i empreses. Per fer-ho, cal acabar amb el tracte de favor, legislatiu i econòmic, que reben alguns sindicats als quals se’ls garanteix per llei la seua presència en qualsevol mesa negociadora sense que ningú els haja votat, quan a la resta de sindicats se’ns demana uns requisits molt elevats per fer-ho. És per això que considerem necessària la modificació de la Llei Orgànica de Llibertat Sindical i de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, així com de totes les normes legals, com ara la Llei de Participació Institucional valenciana i altres normes, que blinden el bisindicalisme en detriment d’una veritable llibertat sindical.
Intersindical Valenciana vol que les forces polítiques de la pròxima legislatura estatal i del govern valencià atenguen totes aquestes propostes. En definitiva, exigim unes línies estratègiques que com a sindicat valencià i de classe considerem que han de marcar l’acció política dels anys vinents. Per tot açò, és necessària la participació massiva de les valencianes i valencians en les eleccions: per avançar cap a unes polítiques socials, laborals i econòmiques que afavorisquen la classe treballadora i la majoria de la societat valenciana.
Avancem!
Secretariat Confederal de la Intersindical Valenciana
Normes d'ús