Drets laborals
19 de març: manifestació per la consolidació del personal públic en abús de temporalitat
Ara fa un any que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea dictava una sentència, una més, contestant a una sèrie de qüestions prejudicials plantejades sobre la interpretació de la Directiva Europea sobre treball a temps determinat i la seua aplicabilitat als treballadors i treballadores temporals públics.
Aquesta sentència va suposar un abans i un desprès en el problema de la temporalitat laboral a les administracions públiques: per una banda va posar, negre sobre blanc, l’abús sistemàtic en utilitzar nomenaments o contractes temporals per cobrir necessitats estructurals i permanents i, per l’altra, instava a la modificació de l’ordenament intern per incloure sancions, suficientment dissuasòries, per a protegir als treballadors i treballadores públics front a l’abús.
El temps ha passat, un any per ser més concrets, i tot apunta a que a les institucions i els poders públics hagen decidit mirar cap a un altre costat, negant l’aplicabilitat i primacia del Dret de la Unió.
Sense anar més lluny, els tribunals estatals i concretament el Tribunal Suprem, ignoren reiteradament els pronunciaments del TJUE al perseverar en la declaració d’indefinit no fix del personal laboral en frau de llei, l’exclusió de l’àmbit d’aplicació de la directiva dels nomenament d’interinitat quan es tracta d’un únic nomenament de llarga durada i la tossuda exigència d’haver de superar un procés selectiu per accedir a la condició de fixesa.
En termes semblants podem expressar-nos si ens referim al poder executiu o al legislatiu, quan el Tribunal europeu insisteix en la necessitat de fer la transposició de la Directiva a la legislació estatal de personal públic. Un any desprès seguim sense cap canvi a l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic per introduir mecanismes de sanció, ni tampoc per acabar amb la temporalitat habilitant processos extraordinaris de consolidació.
Per últim, exactament el mateix podem dir de les administracions. En general, cap administració pública ha aplicat mesures correctores de l’abús de la temporalitat, restituint els drets del personal objecte de l’abús. Lluny de fer servir les eines legals que ja preveu el nostre ordenament per la consolidació del personal temporal, s’esforcen en executar les ofertes d’ocupació massives acordades en 2017, sabent que el TJUE afirma que no són una sanció efectiva per a les administracions i que no garanteixen la compensació del personal afectat.
Raons que ens duen a perseverar en la reivindicació de la consolidació de l’ocupació del personal interí i temporal en abús mitjançant solucions possibles: la creació a l’EBEP de la figura de l’empleat o empleada pública fixa, de manera que sense adquirir la condició de funcionari de carrera, es mantindria la mateixa estabilitat i inamobilitat, drets i condicions que si ho fora; la convocatòria d’un concurs de mèrits en aplicació de l’article 61 de l’EBEP on se valore, preferentment el temps de serveis prestats en la Administració convocant i la experiència en els llocs de treball objecte de la convocatòria, o, finalment, la declaració de personal a extingir. Totes tres poden ser perfectament vàlides si, efectivament, es garanteix que cap persona víctima d’abús quedarà fora de la consolidació, que aquesta serà en igualtat de deures i drets que el personal fix i que es seguiran les recomanacions del TJUE en el procés de consolidació.
Per tant, convidem a les treballadores i treballadors públics en frau de llei a participar a la manifestació de demà, 19 de març, a les 11 h a la Plaça de Sant Agustí. Perquè tenim la raó i ens assisteix el dret a gaudir d’un treball estable. Perquè cal que seguim omplint els carrers i interpel·lant a les institucions fins que, finalment, aconseguim la fixesa de les persones víctimes d’una injustícia que mai havia d’haver-se produït.
Normes d'ús