País Valencià
Ara, més drets socials i laborals, més serveis públics i més autogovern
Per segon any la commemoració del 25 d’Abril està condicionada per la pandèmia sanitària i els seus efectes a tots els àmbits de la nostra societat. En aquest context, força preocupant per a les valencianes i valencians, Intersindical Valenciana va presentar el document La reconstrucció com a eina de transformació social que arreplega les seues propostes davant la situació generada per la COVID-19 i que aposta per prioritzar la reconstrucció social, en posar la recuperació econòmica al servei de les persones i no a l’inrevés, per tal d’avançar cap a una societat més justa que supere les actuals desigualtats.
Per al Sindicat, la sindèmia sanitària, social i econòmica ha posat de relleu la necessitat d’impulsar les polítiques socials, els serveis públics i l’autogovern per garantir els drets de les treballadores i treballadors i del conjunt de la societat valenciana. És a dir un veritable Pla de Xoc Social a favor de la classe treballadora i dels sectors socials en situació de vulnerabilitat. No serveix la vella política vinculada al diàleg social ni la política d’aparador que ha estat un fracàs, com ho demostren tots els indicadors que ens afecten a les valencianes i valencians, en situar-nos a la cua de salaris, pensions i finançament i al capdavant en temporalitat, precarietat i atur. Cal capgirar la situació impulsant una nova política, valenta i decidida, a favor de la majoria de la població per acabar amb les desigualtats, la pobresa i l’exclusió social.
Per a fer-ho, necessitem, a més de la voluntat política, els recursos i les competències que ho possibiliten. Un any més hem de reivindicar la sobirania fiscal, un finançament valencià i les inversions que ens pertoquen. Hem hagut de fer front a la crisi generada per la pandèmia amb uns recursos i plantilles dels serveis públics limitades, no només per les polítiques contràries dels 20 anys de majoria conservadora sinó també per l’espoli secular que pateix el País Valencià. No és retòrica ni victimisme, és una realitat quotidiana que afecta la sanitat, l’educació, els serveis i les prestacions socials, els serveis d’emergència, el model productiu i, en definitiva, tots els àmbits de la nostra societat. És per això que considerem que ja és hora de dir prou davant dels incompliments reiterats.
Molts han estat els sectors socials afectats pels efectes de la pandèmia sanitària que estem vivint en aquest darrer any. Nosaltres ho hem dit en nombroses ocasions: no volem tornar a la vella normalitat. Una «normalitat» caracteritzada per la precarietat social i laboral de la majoria de la població, en especial de la gent jove, les dones, les persones migrants i molts altres col·lectius socials. No volem tampoc que els fons estructurals de la Unió Europea servisquen per consolidar les polítiques neoliberals ni per finançar les grans corporacions ni que es decidisca a Brussel·les o Madrid el seu repartiment. La Generalitat Valenciana ha de tindre un paper rellevant en aquest assumpte que ha de servir per posar els fonaments d’una nova realitat que permeta combatre les desigualtats socials i territorials, sembrant la llavor d’un futur millor per a les valencianes i valencians.
Per a la Intersindical Valenciana, el nostre futur passa per apostar pel nostre País: per la defensa i protecció del nostre territori, les nostres hortes, rius i muntanyes; la justícia fiscal; la igualtat i els drets lingüístics; el suport als nostres sectors culturals; la salut i la seguretat en el treball; la racionalització del calendari i dels horaris laborals; la reducció de la jornada laboral a 32 hores i 4 dies a la setmana; la igualtat en el món del treball per a totes les persones, independentment de la seua orientació sexual, gènere, procedència o edat; el dret a un habitatge digne, adequat i assequible; el suport a les persones majors i el dret a una pensió pública digna; la millora dels serveis públics i l’accés universal als béns comuns o avançar envers un Marc Valencià de Relacions Laborals i protecció social. Tot açò no serà possible sense les reformes legislatives necessàries per aconseguir-ho. Unes reformes que passen per derogar les reformes laborals de 2010 i 2012, les reformes de les pensions de 2011 i 2013, així com tota l’arquitectura laboral, social i econòmica que ens impedeix avançar envers la llibertat, la igualtat i la justícia social com a elements vertebradors del País Valencià del segle XXI.
Des de la Intersindical Valenciana tenim clar que açò no serà possible sense l’organització, la mobilització i la lluita; sense un moviment sindical valencià, fort i combatiu, arrelat als centres de treball i als nostres pobles i barris, en què les treballadores i treballadors siguen els protagonistes en la presa de decisions sobre tots els assumptes que els hi afecten directament o indirecta. Tampoc ho serà sense la necessària unitat de les organitzacions sindicals i socials així com de les persones compromeses en la millora de les condicions laborals i de vida en un societat més lliure i igualitària.
Normes d'ús