Un infame acord que cronifica la pèrdua de drets dels treballadors i treballadores i condemna a la precarització del sector durant tres anys més. Els treballadors i treballadores no han sigut consultats. La patronal ASCER fa l’agost i es queda molt contenta, els sindicats signataris també.
No era això, companys, no era això
Potser cal ser valents altre cop
i dir no, amics meus, no és això.
(LLUÍS LLACH
Com estava previst, posteriorment d’escenificar la discrepància, les velles organitzacions sindicals UGT i CCOO, compleixen el guió establit per la patronal ASCER i signen un inacceptable preacord de Conveni Col·lectiu. Un acord que impedeix la recuperació dels drets dels treballadors/es i retarda durant tres anys més, les justes millores que els corresponen després de llargs anys d’esforços i perdudes econòmiques, socials i de seguretat i salut laboral.
El nou Conveni en realitat naix vell, ja que manté el contingut exacte de l’anterior, és a dir, manté les pèrdues socials i econòmiques que tots, fins i tot els signants, reconeixien que va suposar l’anterior conveni.
L’acord manté la mateixa jornada laboral, que ja va ser incrementada en l’anterior, ni anomena ni avança res en seguretat i salut laboral, s’oblida de la recuperació i la millorar les condicions laborals del conjunt del sector, dels treballadors de major edat i dels qui s’incorporen al mateix i, en definitiva, consolida la precarietat laboral durant els pròxims tres anys.
El nou Conveni estableix un infame increment salarial de 2,5% per a cadascun dels tres anys de vigència de l’acord, en un sector que, en 2017, va créixer un 6% i va facturar 3.510 milions d’euros en vendes totals.
És tal el despropòsit i la irresponsabilitat d’aquest acord que no estableix clàusula automàtica de revisió salarial en el cas que l’IPC siga superior als increments.
Per disfressar la vergonya del que han signat l’acord simplement diu: “Compromís en virtut del qual es declara que si la suma dels IPC’s del període de vigència supera la dels increments pactats, aquesta diferència es tindrà en compte en la negociació del següent conveni col·lectiu”.
Queda clar que, per falta de pressió i fermesa dels sindicats perdem els treballadors/es, i torna a guanya ASCER que, es marxa de vacances, sense traduir en millores de les condicions laborals dels treballadors/es del sector, ni una mínima part, ni tan sols en seguretat i salut laboral, dels alts beneficis que genera aquesta indústria.
I una vegada més veiem amb indignació com UGT i CCOO, lluny de lluitar, defensar, consultar i acordar amb els treballadors, es limiten a signar qualsevol paper que els presenta ASCER sense pensar en les conseqüències futures.
Hui més que mai, la classe treballadora necessitem estar alerta, volen humiliar-nos! no permetem que ens roben la nostra DIGNITAT i el nostre FUTUR!
“No és això, companys, no és això;
ni el comerç que es fa amb els nostres drets,
drets que són, que no fan ni desfan
nous barrots sota forma de lleis.
ens diran que ara cal esperar.
I esperem, ben segur que esperem.
És l’espera dels que no ens aturarem
fins que no calgui dir: no és això.”
Lluís Llach