La dignitat de la classe treballadora no coneix de segles, la pocavergonya dels explotadors tampoc.
Intersindical Valenciana davant les declaracions del president de la CEOE, Joan Rosell, afirmant que “la feina fixa i segur és un concepte del segle XIX”
Un cop més, la CEOE amb el seu líder al capdavant, aprofitant un acte públic, torna a carregar contra els drets de la classe treballadora, amb declaracions que posen de manifest les pretensions d’una patronal que defensa un model de societat de privilegis per a uns pocs.
El que sí és propi del segle XIX és acumular beneficis a costa de l’explotació del treball, socialitzar pèrdues i privatitzar beneficis, ser liberal però no tenir problema en rebre tots els favors del poder, tant pel que lícit com pel que il·lícit. Afirmar que l’ocupació fixa i segur, amb drets, és un concepte del segle XIX és apostar per una mena de modernitat de nou encuny que més s’assembla a temps pretèrits d’esclavitud que al que hauria de ser una societat avançada com correspondria a hores d’ara . L’escenari idíl·lic per a la patronal és el d’un model de relacions laborals on la classe treballadora no tinga drets, mendique i competesca entre si per un lloc de treball, i situe a l’empresari com el salvador que, amb les seves engrunes, possibilita que les treballadores i els treballadors puguin malviure per treballar.
Aquestes declaracions no són un fet aïllat, i se sumen a altres “perles” llançades per la patronal, com les del seu predecessor en el càrrec, que va afirmar que “calia treballar més i cobrar menys”. Personatge que, posteriorment, ha estat condemnat i empresonat per frau i blanqueig de capitals.
Declaracions d’aquest calibre, que evidencien el reaccionarisme ideològic de la cúpula de la patronal, ens assenyalen el camí de la resposta, la sindicalització, l’organització i la lluita, com el proper 28M amb les Marxes de la Dignitat, les treballadores i els treballadors haurem de posar al seu lloc a aquests personatges.
Quan el que discorre per l’imaginari d’aquesta patronal retrògrada és exclusivament l’acumulació de riquesa -com únic objectiu en la vida-, sense importar les repercussions que això pugui tenir per a la resta d’individus de la societat, el medi ambient o per al futur de generacions venidores, no són d’estranyar declaracions d’aquest calibre, que evidencien l’enorme fractura social existent.
És un despropòsit i una provocació realitzar aquest tipus de declaracions enmig d’una situació dramàtica per a milions de treballadores i treballadors a l’Estat Espanyol, i deixen clara la voluntat de la patronal per perpetuar la misèria a què ens han conduït les polítiques antisocials del govern del PP al mandat de la Troica.
Però si alguna cosa deixen clar aquestes declaracions a hores d’ara, és que la suposada crisi -que ha servit d’excusa per aplicar aquestes polítiques antisocials-, amagava una estratègia del capitalisme per retallar els drets i llibertats de la classe treballadora, privatitzar els serveis públics i augmentar les diferències entre els rics i poderosos enfront del 99% de la població.
Des de la Intersindical Valenciana rebutgem aquest tipus de declaracions i actituds, i fem una crida al conjunt de la classe treballadora per enfrontar-nos, tots i totes unides, a aquesta nova manifestació de voluntat de la patronal. Per això, cridem a la mobilització com a resposta i demanem la participació multitudinària en les Marxes de la Dignitat per al proper dia 28 de maig.