Intersindical demana a Funció Pública que prioritze les persones en la solució de la temporalitat

Supose que sabeu ser un sindicar per i per a interins, no vos afavorix gens fora d’eixe àmbit. Es carregeu la igualtat d’oportunitats, per a començar. I després pregoneu justicia social. Justicia social és accedir a llocs de funcionariat en igualtat de condicions, en processos oberts, atenent a mèrit i capacitat. I als amics interins, recordar-los que consulten els significats de les paraules “interí” i “borsa de treball”. Sempre poden anar a treballar al sector privat si no están d’acord en les normes del funcionariat públic.

Estimat amic dels interins, la funció d’un sindicat no és estar afavorit, és defendre els drets de les treballadores que representa.
La igualtat d’oportunitats no se l’ha carregat cap sindicat, se l’ha carregat qui, com demostra la sentència europea, ha tingut treballadors fins a més de vint anys sense guanyar cap dret laboral ni tindre cap estabilitat en la faena, en un frau de l’esperit de les lleis que regulen dita interinitat i, se l’ha carregat perjudicant precisament als interins.
T’aconselle que sigues tu qui mire la llei que ho regula, t’adonaràs que qui no ha complit l’esperit i la normativa no són els interins ni els sindicats, són les administracions que han prorrogat la interinitat en places més enllà no sols del que és raonable, també del que és legal.
Al cap dir-te, amic dels interins, dues coses més, la primera és que les treballadores han de defensar el seu lloc de treball, no anar-se’n a treballar on a tu et parega; la segona és que les normes no són fixes i immutables, t’hauràs adonat que ja no hi ha dret de pernada o llei de perillositat social, quan les normes estan obsoletes, són injustes com és el cas o, ximplement no ens agraden, estem en el nostre dret d’intentar canviar-les, en un estat de dret hi ha mitjos establers per a fer-ho.

Estimat enemic de les opossicions,

Les funcions d’un sindicat son moltes. Desde posar-se en qüestions sociolingüistiques fins a buscar la excelència del personal al qui representa. En canvi, la funció de l’administració, és buscar els millors candidats per als llocs de treball que oferta. De forma oberta i igualitaria. I cap llei et dirá que per a ser funcionari de carrera val haber ocupat un lloc amb interinitat. La interinitat es difinix de per sí. I normalment, son molts d’eixos interins qui no volen que es convoquen opossicions.  Cap interí te dret a ocupar una plaça pública en propietat. Així de simple. I de just. Per no parlar de la barbaritat que suposaria que cada administració puguera nomenar funcionaris de carrera ad hoc, sense processos de sel-lecció públics, oberts i igualitaris. Que és el que, en el fons, defeneu. Quan ú ingressa a una borsa de treball, sap en quines condicions ho fa. I no està la de convertir-se en funcionari després d’un temps. Igual s’aprofita millor el temps estudiant, llegint i preparant-se les opossicions que buscant subterfugis, vuits legals i pagant advocats per a que es denigre l’accés i la reputació del funcionariat de carrera. Salut

Mèrit, capacitat, igualtat i publicitat. Cap normativa, ni espanyola ni europea contradiu eixe mandat, més bé al contrari. Poc bé fariem si per a arreglar la falta d’ofertes públiques d’opcupació, deixare’m d’ofertar-ne.

Pedro, no m’he declarat enemic de les oposicions i, rellegint el meu comentari, no arribe a vore de quina part del text ho pots haver inferit.
No he vist en cap estatut de cap sindicat que la cerca de l’excel·lència de les treballadores que representa siga el seu objectiu, com sí que ho és defendre els drets que ja tenen i aconseguir-ne de nous.
No he dit en cap lloc que per a ser funcionari de carrera val haver ocupat un lloc amb interinitat, ni tan sols he parlat de convertir a cap treballador en funcionari de carrera.
Quan dius que “Cap interí té dret a ocupar una plaça pública en propietat” t’equivoques, ja hi han sentències d’alts tribunals que reconeixen este dret de les treballadores, obligant les administracions a reconéixer i assumir la situació provocada sense necessitat de convertir-les en funcionàries de carrera.
No veig d’on et traus que defenc que cada administració puga nomenar funcionaris de carrera ad hoc, el que sí que demane és que les administracions resolguen un problema que han creat elles mateixes, no oferint les places que havien d’haver oferit en temps i forma i, mantenint als seus treballadors llarguíssims períodes de temps sense guanyar cap dels drets que qualssevol altra empresa està obligada a reconèixer-los.
No ningú busca denigrar l’accés i la reputació del funcionariat de carrera, el que busquem és defendre allò que pensem que ens mereixem, no ser funcionaris de carrera, però si, com qualssevol atre treballador, arribar a tindre una seguretat i una estabilitat en la faena. Tranquil, la reputació del funcionariat i els seus drets quedaran intactes, i si coneixes algú que busque subterfugis, buits legals i pague advocats perquè es denigre l’accés i la reputació del funcionariat de carrera, fes’ho públic amb noms i cognoms.

Miquel, el que comentes és el requerit per ser funcionari de carrera, res a dir sobre eixos requeriments, a mi també em pareixen justos. El que no arribe a vore és qui ha demanat que deixen d’oferir-se places, molt al contrari, és desitjable que es creen i s’ofereixen més places, tantes com calga, i que, a més, s’ofereixen totes les que vagen quedant lliures, ací sempre em trobaràs, com també crec que és necessari reconèixer i defendre els drets (jo i alguns alts tribunals) que han adquirit les treballadores al llarg del temps de dedicació i treball.

Segons la Llei de Funció Pública no es poden mantindre places vacants durant anys sense treure-les a oferta pública i això a la GVA està passant amb molta freqüència (hi han casos en què la plaça està vacant dècades inclús). D’altra banda, el fet de becar a joves per a què es preparen oposicions d’A1 (damunt, les menys nombroses) mentre el funcionari interí, ja no tan jove i amb hipoteca i fill/s -perquè abans no ha tingut ocasió de treure’s una plaça simplement perquè no eixien- ha de demanar permís sense sou per a compaginar estudi i vida familiar, és “igualtat”, “mèrit” o “capacitat”? I, per últim, informar-vos que hi ha gent que té oposicions aprovades sense plaça (és a dir, ha passat un -o més- processos de selecció pública) i en la següent convocatòria ha de començar des de zero i -torne a repetir, sí- competint amb gent més jove i sense obligacions familiars… De veritat que veieu tot això igualitari i just? Trobe que parlar d’”igualtat d’oportunitats” o de “justícia social” -ja no dic de convidar a què se’n vaja a la privada gent que, entre oposició i oposició, s’ha format paral·lelament a la seua feina i ha format part de l’engranatge que fa funcionar la Generalitat durant dècades amb totes les obligacions d’un funcionari de carrera però sense els seus drets i, fins i tot, patint “decretassos”- està molt bé a nivell teòric, però també és bo -millor, diria jo- baixar i conéixer un poc la realitat; llavors, potser, es tinga més criteri per a opinar.

Querida Núria, si vamos a tener que tener en cuenta las particularidades personales de cada persona, mal vamos. A mí me parece injusto que tengáis hasta un 40% de ventaja sobre aquellos que optan a las plazas por primera vez. Cuando durante 10, 15 o 20 años muchos de los compañeros interinos no han opositado porque no han querido. Seamos serios… si no me equivoco, aquí hablamos de oposiciones a cuerpos realativamente grandes (maestros, sanitarios, profesores) dado que haces referencia a la GVA. Miles de plazas ofertadas en estos años. No son oposiciones a judicatura, notarios, etc…que sí salen pocas y requieren sacrificios y esfuerzos enormes.

JuanRa, parles com si la plaça que ocupa l’interí fora seua i no puguera eixir a concurs públic. Totes les places sense titular haurien d’eixir ofertades. Això va en benefici del personal interí, que per fi podrá obtindre la estabilitat. Qué vols, els avantatges del funcionariat de carrera (estabilitat) però sense tenir que passar per una oferta d’ocupació pública?? Un error. I al sindicat, un missatge per a reflexionar: si podem tindre empleats públics fixes al sector públic sense les característiques pròpies del funcionariat, passarán 2 coses:

1- La figura del funcionari de carrera desapareixerá.
2- Amb els anys, les administracions es dedicaran a col.locar gent de la seua corda, previa indemnització i acomiat de qui estiguera ocupant el lloc de treball anteriorment. Com a qualsevol empresa privada.

Vicente, dir-te, abans que res, que jo parle seriosament i de “particularitats” de més persones de les que et deus pensar. Si vas a qualsevol empresa privada, l’experiència en un lloc de treball igual al qual optes és un grau i, si portes anys treballant ja en ella, se suposa que ets més valuós (et sona el “know how”?) i resulta que a la Administració pública això no li ha d’interessar? A banda, aquests interins que dius que no s’han presentat saben que corren el risc de perdre el lloc de treball; és una opció a triar, faltaria més! I, ja que en parlem, què opines dels processos de funcionarització que han gaudit alguns dels actuals funcionaris de carrera? I de les diferències entre uns processos selectius i d’altres (et recorde que al Pla d’Estabilitat no descomptaven els errors i tenim funcionaris que són de carrera gràcies a aquest procés) i entre uns OTS i d’altres? (tindrà res a vore la destrossa de les darreres convocatòries amb places desertes que ara els OTS han de fer un curset, o tu també creus que ni el xicotet percentatge necessari de persones per a cobrir les places no va preparada?). I, finalment, si foren tants milers de places les que ixen, no entenc l’enorme percentatge d’interins que encara queden i l’indesitjable “envelliment” de la Generalitat del que ara tant es parla. Talle i tanque

Nosaltres som un sindicat de treballadores i treballadors, de tots els sectors i de totes les situacions administratives. Per exemple, som un sindicat que defensa els riders. Hem estat impulsant la seua lluita per aconseguir el reconeixement de la relació laboral i la millora de les seues condicions laborals. I ho hem fet malgrat les campanyes i els assetjaments de les empreses i dels “sindicats” que han creat aquestes per impedir l’aplicació de la legislació laboral espanyola. Ens poden dir que som un sindicat de riders i nosaltres bén orgulloses i orgullosos de ser-ho. 

També sabem que hi ha assumptes que defensem que poden ser problemàtics per a determinada gent i que poden generar, fins i tot rebuig, entre algunes persones. Un d’ells és la defensa del valencià. Malgrat açò, nosaltres defensem la normalització lingüística, l’ús del valencià a les administracions públiques, la seua promoció a tots els àmbits de la societat. Nosaltres no anem a renunciar a la defensa del valencià per les crítiques que rebem d’algunes persones.

Nosaltres defensem la consolidació del personal interí. El personal interí ha accedit a les borses de treball per processos que han respectat la igualtat, el mèrit i la capacitat. Hi ha sentències dels tribunals de justícia que així ho ratifiquen. En molts casos han superat algunes proves dels processos selectius per fer-ho. Sabem que hi ha excepcions, com és el cas de les borses d’urgència en alguns dels sectors de les administracions públiques. A més, compleixen les seues tasques cada dia. Per tant, denigrar-los com si foren persones que no compleixen la seua feina o que són una espècie d’ocupes laborals ens sembla fora de lloc i inadmissible.

Nosaltres busquem solucions a la seua situació laboral. No estarem equivocats quan el TJUE ha dictat sentències que avalen les nostres argumentacions i reivindicacions. Tampoc estarem equivocats quan els partits polítics del Senat van aprovar per unanimitat una proposta presentada pel partit PAR sobre aquest assumpte i quan existeix un debat polític i social sobre la necessitat de donar una resposta a la situació de temporalitat a les administracions públiques.

Finalment, nosaltres considerem que es compatible la defensa de tots els interessos: personal funcionari, personal interí i personal que aspira a ingressar en les administracions públiques. Per fer-ho calen mesures que, a hores d’ara, cap administració vol posar damunt de la taula però que nosaltres considerem que són necessàries i urgents si es volen potenciar els serveis públics.