Drets laborals

Intersindical Valenciana acusa Iceta d’eludir responsabilitats davant el problema de la temporalitat en les administracions

25 / 06 / 2021 | Intersindical

En els últims dies ha transcendit públicament una nova proposta del ministre de Política Territorial i Funció Pública per reduir la temporalitat en les administracions públiques. S’hi plantegen dos eixos bàsics per abordar el problema: d’una banda, la reducció de la temporalitat actual mitjançant noves convocatòries massives d’oposicions i, de l’altra, modificant la normativa en matèria d’ocupació pública per prevenir, en un futur, l’abús en la utilització de relacions laborals temporals per cobrir necessitats estructurals i permanents.

Cert és que el problema ha adquirit una dimensió inacceptable i que requereix una intervenció dràstica de les administracions públiques, però no és menys cert que el ministre s’equivoca en els plantejaments al negar la major: la responsabilitat de les administracions en la gènesi del problema. Ningú a hores d’ara dubta que les administracions públiques no han convocat les ofertes d’ocupació amb la periodicitat que exigeix ​​la llei, que l’oferta de places ha estat totalment insuficient com per satisfer les necessitats de personal fix d’uns serveis públics cada vegada més demandats, ni tampoc que els diferents governs han ignorat la seua obligació de transposar a l’ordenament intern del sector públic les directrius europees de protecció de les treballadores i treballadors temporals.

Per tant, qualsevol proposta que no assumisca la premissa que les administracions són les úniques responsables i que sobre elles ha de recaure el pes de la solució, neix viciada i això és el que passa amb la nova proposta ministerial. Deriva aquesta responsabilitat cap al personal públic temporal i interí i cap a les usuàries i usuaris dels serveis públics, fent-los pagar els plats trencats d’una gestió de personal de les administracions absolutament desastrosa.
En primer lloc, pretén resoldre el problema actual de temporalitat obligant al personal que ve patint la precarietat i l’abús en la temporalitat des de fa dècades, a superar uns processos selectius de caràcter ordinari. És a dir, que planteja una solució concebuda per a un context de normalitat per a una situació extraordinària i, per tant, el ministre ignora, en primer terme la seua pròpia responsabilitat i, en segon, sembra d’incertesa el futur de milers i milers de persones i les seues famílies. Persones que veuen compromesa la seua vida laboral a l’haver d’afrontar una oposició eliminatòria i de lliure concurrència, quan les circumstàncies laborals, socials, familiars i personals són totalment adverses per poder superar el repte amb certes garanties d’èxit.
No es tracta de tenir una deferència envers el personal temporal i interí, no es tracta que accedisquen a la funció pública per una porta falsa. Es tracta que les diferents administracions assumisquen la seua responsabilitat per l’abús de la temporalitat i d’acord amb el Dret comunitari, promoguen l’estabilitat laboral del personal objecte de l’abús.

Cal no oblidar que la Directiva europea considera que la relació laboral normal ha de ser la indefinida, que cal sancionar les conductes abusives de la temporalitat i que ha de protegir els treballadors i treballadors contra aquests abusos. Una protecció i una sanció que no s’aconsegueix mitjançant la convocatòria de processos d’oposicions ordinaris, perquè com diu el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, ni garanteixen l’estabilitat laboral de les víctimes, ni tenen un cost per a l’entitat ocupadora pública.

En segon lloc, el plantejament que fa la proposta per sancionar i prevenir l’abús futur de la temporalitat, segueix la mateixa trajectòria que la que es va fer al maig i, per tant, és objecte de les mateixes crítiques. El fet de plantejar el cessament automàtic de personal temporal o interí que porte tres anys en una plaça vacant, si aquesta no s’ha inclòs en una oferta d’ocupació, només perjudica, precisament, a la persona víctima de l’abús. De la mateixa manera que el fet de proposar que la plaça no ocupada pel cessament de la persona interina, s’haja de cobrir necessàriament amb personal funcionari de carrera, és un sense sentit, ja que les conseqüències afectaran fonamentalment a la resta de la plantilla, que haurà d’assumir una càrrega de treball addicional, i als usuaris i usuàries dels serveis públics que veuran minvada la qualitat del servei que reben.

Com a novetat s’introdueix la possibilitat que el personal declarat en abús de la temporalitat perceba una indemnització en el moment de la cessament, cosa que no deixa de ser una utopia, una entelèquia; perquè si l’administració té la potestat de cessar d’ofici a la persona interina que porte tres anys en una mateixa plaça, mai es donarà el cas que se li reconega la situació d’abús i el dret a la percepció de la indemnització.

En fi, el ministre Iceta pretén aconseguir la quadratura del cercle presentat una proposta que cau pel seu propi pes, al no acceptar simplement que, la responsabilitat de les administracions en l’abús de la temporalitat ha de tenir una conseqüència negativa per a les mateixes administracions i que no es poden emparar en els principis constitucionals d’accés a la funció pública per justificar la penalització d’aquells i aquelles que són, certament, les víctimes.
No podem consentir que, un cop més, hi hagi milers i milers de víctimes i zero responsables. El Ministeri ha d’escoltar les reivindicacions dels col·lectius de personal temporal i interí que exigeixen que la solució siga l’estabilitat laboral i per això, la jornada de mobilització i vaga que es va desenvolupar el passat dia 18 de juny, només serà el preludi de més protestes i accions, si no hi ha un canvi radical en els plantejaments del ministre per resoldre el problema de l’abús de la temporalitat: l’estabilitat laboral present i futura dels empleades i empleats públics temporals. Una estabilitat que, tractant-se del sector públic, només es pot entendre com permanència en un lloc de treball en igualtat de condicions que el personal funcionari de carrera o fix.




Deixa un comentari






  • Aquesta és l'opinió personal de les i dels internautes, no d’Intersindical Valenciana.
  • No està permés fer comentaris o manifestacions que atempten contra el dret a la llibertat d'expressió legalment establit ni que siguen contraris a l'honor, intimitat o dignitat de les persones o organismes.
  • Ens reservem el dret a eliminar els comentaris que considerem que incompleixen el punt anterior o que tracten qüestions alienes a la temàtica dels articles.
  • Els comentaris seran publicats una vegada hagen sigut revisats.
  • No és acceptable la publicitat i serà tractada com a "spam" o correu no desitjat.
  • Està prohibit l'ús de noms o identitats falses. Cas que es detecte aquesta situatió, el comentari serà esborrat. Així mateix, està prohibit incloure en els missatges o comentaris dades de caràcter personal o qualsevol altra informació que revele la identitat de les persones físiques o jurídiques, especialment relatives a menors d'edat.