El Primer de Maig era el dia triat perquè el col·lectiu de riders fera pública la seua denúncia per les condicions de treball que pateixen durant el confinament decretat arran la Covid-19, que confirma l’extrema precarietat laboral i risc de contagi que pateixen i que se suma a les relacions laborals que els han dut a lluitar també en els tribunals amb el suport d’Intersindical Valenciana.
La manifestació s’havia convocat per exigir els Equips de Protecció Individual que els calen, una obligació que ha de ser assumida per les empreses de distribució d’aliments i mercaderies per a les quals treballen. Ni l’autoritat laboral ni la Delegació del Govern han obligat a les empreses a l’acompliment de l’article 17.2 de la Llei 31/1995 de la Prevenció de Riscos Laborals. Aquesta infracció fa perillar la seua salut i la de les persones usuàries del servei. El Primer de Maig era també el moment per denunciar la reducció dels abonaments per trajecte que han decidit algunes empreses del sector per precaritzar, encara més, la seua situació, aprofitant la crisi sanitària, social i laboral que estem vivint. La situació de falsos autònoms que pateixen els riders és un impediment greu afegit a les seues condicions de treball, ja que els impedeix acollir-se a les mesures d’escut social que han aprovat els governs de l’Estat i de la Generalitat Valenciana, una altra reivindicació que els riders volien palesar en la manifestació del 1r de Maig.
Tant Riders per Drets i Intersindical Valenciana, havien formalitzat per tràmit d’urgència la petició d’una manifestació a la Delegació del Govern davant la decisió recent d’empreses com Glovo de retallar els drets que hem anunciat. Tot i que estava previst que la manifestació es fera amb bicicletes o motocicletes, que són els vehicles que fan servir habitualment en el seu treball, i que transcorreguera per carrers amples de la ronda interior (plaça de l’Ajuntament, carrer Barques, Pintor Sorolla i la Glorieta), no ha estat autoritzada. En la comunicació indicàrem molt clarament que es tindrien en compte totes les mesures de seguretat i protocols de protecció que les autoritats sanitàries recomanen; unes normes que els riders compleixen en la seua activitat diària durant l’estat d’alarma, malgrat el nul subministrament d’elements de protecció per part de les empreses. De fet, els riders han hagut d’aconseguir els EPI de l’Ajuntament de València i de la Conselleria de Sanitat.
La Delegació del Govern ha comunicat la prohibició de la manifestació en considerar que: “es contraposen dos béns jurídics, el dret a la manifestació i la salut pública, decidint que ha de primar aquest darrer dret vinculat al dret a la vida que gaudeix de prevalença”. Intersindical Valenciana coincideix a pensar que la salut pública i el dret a la vida han de prevaldre, raó per la qual s’ha vist obligada a convocar la manifestació dels riders per al Primer de Maig, donada la inacció del Govern de l’Estat, la Delegació de Govern i l’autoritat laboral per protegir la salut i seguretat en el treball i el dret a la vida dels riders. Per tant, considerem que és vergonyós que s’usen eixos arguments per a prohibir la manifestació mentre no fan res per evitar que les persones repartidores es juguen la salut i la vida fent la seua feina. I més encara quan l’organització de la manifestació s’havia compromés a garantir totes les mesures de seguretat necessàries per a impedir els contactes personals seguint les normes que recomanen les autoritats sanitàries.
Intersindical Valenciana lamenta que malgrat el compromís d’un sector fortament precaritzat, que ha de buscar-se la vida per poder fer el seu treball sense la protecció necessària que li és negada, ara carreguen sobre les seues espatles la negativa a manifestar els seus drets més bàsics. I més penós encara és que la Delegació del Govern vulnere el dret a la llibertat sindical de les treballadores i els treballadors que l’únic que demanen és la seua protecció. El Sindicat no acceptarà mai que es confinen els drets laborals i els drets fonamentals ni que l’Administració General de l’Estat no garantisca ni la salut pública ni el dret a la vida de totes les treballadores i treballadors.