Pel sindicat, la segona votació d’investidura al Congrés dels Diputats, favorable a la conformació d’un govern de progrés integrat per la coalició de PSOE i Unides Podem i que compta amb el suport d’un ample ventall de partits, ha estat un exercici important de democràcia i de diàleg que permetrà, no sols acabar amb una situació de bloqueig i paràlisi política que arroseguem des de fa massa temps, sinó que, a més, representa una oportunitat per revertir les polítiques antisocials i contràries a la classe treballadora que han dominat el panorama polític a la darrera década.
Certament, portem pràcticament dos anys d’absència d’iniciativa política per la manca d’un govern estable a l’Estat, la qual cosa ha afavorit la permanència, de facto, de les polítiques imposades per l’anterior govern neoliberal, que han estat clarament orientades a salvaguardar els privilegis dels grans poders econòmics i financers a costa de penalitzar les rendes de la classe treballadora i el desmantellament del serveis públics, generant nivells de desigualtat social i de pobresa mai coneguts als darrers quaranta anys. Una situació que ha estat contestada amb un gran rebuig de la majoria social que només ha obtingut com a resposta dels poders públics, la censura a la llibertat d’expressió, la pèrdua generalitzada de drets civils i polítics i la degradació de la nostra, ja de per sí, fràgil democràcia.
Amb el nou govern constituït cal passar pàgina a aquesta etapa i començar-ne una de nova que ha d’estar presidida per la justicia social, de forma que es puguen revertir les desigualtats generades, combatent decididament la precarietat laboral en el sentit més ample del terme, garantint unes pensions públiques dignes i apostant sense complexos per uns serveis públics de qualitat gestionats directament per les Administracions Públiques. Una justícia social que no es podria entendre sense anar acompanyada de tot un seguit de mesures tendents a garantir el principi d’igualtat entre dones i homes, persones majors i joves i persones nouvingudes que erradiquen qualsevol conducta discriminatòria o violenta per raó de sexe, edat, origen, creences religioses o ideològica.
Justicia social és derogar les reformes laborals de 2010 i 2012 i incrementar el salari mínim interprofessional de forma que les persones en edat activa puguen accedir a una ocupació digna i ben retribuïda; derogar les reformes de les pensions per facilitar el dret a una jubilació que garantisca la suficiencia financera de les persones majors, compensant també les dones pensionistes i aquelles que no cobren cap prestació; així com també ho és accedir a uns serveis públics de qualitat garantint l’educació, la sanitat, el serveis socials, l’habitatge i una renda bàsica suficient per poder desenvolupar un projecte vital davant de qualsevol circumstància adversa. A més, cal garantir un finançament valencià per acabar amb l’espoli fiscal que patim les valencianes i valencians que condiciona l’autogovern i dificulta la posada en marxa de polítiques socials.
En el mateix sentit, és el moment d’iniciar un veritable camí cap a la sostenibilitat del nostre entorn, acabant amb les polítiques depredadores del territori i dels recursos naturals, que defensen el negoci fàcil d’uns pocs, però que, amb el pas del temps, acabaran passant factura al conjunt de la societat, sense que en cap moment s’exigisca cap responsabilitat. Sostenibilitat i transició energètica són dues assignatures pendents que el nou govern haurà d’encarar amb urgència i valentia, perquè sense cap mena de dubte haurà de fer front a l’oposició de grans multinacionals acostumades a fer seu el patrimoni natural comú de la humanitat.
És per totes aquestes raons per les que des d’Intersindical Valenciana considerem que, finalment, la voluntat popular ha cristalitzat en un projecte polític de progrés amb capacitat de decisió que, representa una oportunitat per legislar i executar polítiques vertaderament socials, restrituïnt l’estat de benestar i la justicia social sense deixar-se arrossegar pel discurs neoliberal. Una tasca en la que trobarà el nostre suport; un suport col·laboratiu i a l’hora crític, quan siga precís, sí considerem que que els fets no s’adiuen a les prioritats descrites.