Aquest juliol les retribucions del personal públic s’incrementaran en un 0,25%
En març de 2018 es va signar un acord de contingut retributiu entre l’aleshores ministre d’Hisenda i Funció Pública, Cristóbal Montoro, i els sindicats CCOO, CSI-F i UGT. Una signatura que se’ns ha volgut mostrar com l’acord que ha de compensar les pèrdues de poder adquisitiu que han suportat els empleats i empleades públics des de 2010 fins ara. En definitiva, l’acord, a tres anys, 2018-2020, pretén passar pàgina a una etapa negra de les retribucions d’aquest personal.
Des d’Intersindical Valenciana sempre hem mantingut que l’Acord estava massa condicionat per elements d’incertesa com ara: l’evolució del PIB, el compliment dels objectius del dèficit públic i, un element fonamental, com evolucionaria l’IPC.
Passat el temps, i eliminada una part de la incertesa, estem en condicions d’afirmar que, si l’augment teòric de les retribucions de 2018, segons l’Acord, era de l’1’75%, el real, després de descomptar l’increment de l’IPC, ha estat del 0,3%.
Seguint amb el mateixos arguments, la pujada prevista per 2019 era del 2’25% -a pagar des de gener-, més un augment del 0,25% -des de la nòmina de juliol- (sempre que el PIB de 2018 fora igual o superior al 2,5%.) Aquest últim extrem s’ha confirmat i la pujada del 0,25% es farà efectiva en juliol. A data de hui, però, l’increment de l’IPC és del 0,8%, per tant, si suposem de forma fictícia, que l’any acabara ara, l’augment real seria d’un 1,7%.
Per tant, és fàcil concloure que l’augment retributiu estimat seria d’un 2% a dos anys i que, aquesta dada queda molt lluny del 14-16% de poder adquisitiu perdut en el període 2008-2018. A partir d’ací, l’únic cal afegir és que estan confirmant-se les nostres prediccions i que la reivindicació de la recuperació del poder adquisitiu perdut amb les retallades retributives al personal públic continua plenament vigent; diguen el que diguen i li pese a qui li pese.