Moviments socials
Intersindical Valenciana contra els tractats internacionals TTIP-TISA-CETA
Històricament, els tractats de lliure comerç, impulsats per l’Organització Mundial del Comerç, eren una eina que fonamentalment propiciava l’eliminació dels aranzels sobre els productes importats per qualsevol país, que tenia com a conseqüència que aquests productes resultaren més econòmics i competitius que els productes elaborats al país receptor i, en teoria, també en feien més barata l’exportació.
Aquests tractats fan un pas més enllà, ja que tracten el que s’anomena erròniament barreres no aranzelàries; és a dir, les regulacions econòmiques, polítiques i laborals que regulen la lliure competència, per exemple, i afecten àrees de polítiques públiques com la protecció de la inversió, la contractació pública, els serveis públics, l’harmonització normativa, la cooperació reguladora i el sector agrícola, entre altres àrees.
Una de les característiques més controvertides d’aquests tractats és el «reconeixement mutu de normatives», que pot semblar una cosa positiva, però, per què hem d’acceptar les lleis del Canadà o els EUA al mateix nivell que les lleis elaborades pels parlaments que triem ací?
Tothom sap que la normativa que regula els nous medicaments, per exemple, a la UE és més restrictiva que als EUA i el Canadà, on no cal demostrar que un medicament no és nociu per a la salut humana abans de comercialitzar-lo, amb conseqüències terribles en alguns casos.
En el sector agroalimentari les diferències normatives encara són més evidents, des de la utilització d’antibiòtics per a tractar el bestiar fins a la utilització de clor per a rentar la carn, passant pels productes transgènics modificats (blat, ordi, dacsa…) per a aguantar els químics utilitzats en la producció.
En l’àmbit laboral, resulta risible pensar que les normatives de protecció del treball i de les treballadores europees puga ser assumida per qualsevol estat dels EUA o del Canadà, quan ja fa molt de temps que les relacions laborals en aquests països semblen més una relació mercantil, en què el concepte «negociació i/o conveni col·lectiu» senzillament no existeix.
Respecte als serveis públics, tots els serveis públics estan sotmesos a la liberalització (privatització), excepte si s’hi fa menció especifica, menció que pot ser tan vaga i laxa que es pot convertir en falta de protecció.
Podríem elaborar una llista interminable de contradiccions normatives i legals que farien inviable aquests tractats si no fóra per la «trampa» legal a què seran sotmeses.
Aquesta trampa s’anomena tribunals d’arbitratge, que no corresponen exactament a un tribunal de justícia on es dirimeixen faltes o delictes comesos contra una llei o norma, sinó més prompte una «mesa» de lobbies i persones elegides per les organitzacions transnacionals i els estats. Aquest «tribunal» podria dictar «sentències» per damunt de les normatives i lleis que puguen existir en cada estat i exigir-ne el compliment.
No cal ser jurista per a entendre que les lleis que promulga el parlament espanyol podrien ser modificades, de fet, per «sentències» dictades per aquests òrgans, amb independència de la voluntat dels electors i dels seus representants.
Com a sindicat, a més a més, ens preocupa el nou model de relacions laborals que planteja, en la línia de les darreres reformes laborals fetes pels governs de Zapatero i Rajoy, en què els treballadors i treballadores es veuen condemnats a una major precarietat per la utilització d’ETT o directament es veuen obligats a fer-se autònoms (falsos) si volen continuar treballant en la mateixa empresa que els ha despatxat.
Per totes aquestes raons, entre moltes altres, Intersindical Valenciana vol fer una crida a totes les treballadores i treballadors a participar en la Setmana de Resistència Global contra el CETA-TTIP-TISA que organitzacions i col·lectius de tot Europa han programat per a la setmana del 8 al 15 d’octubre.
Per una Europa i un món per a les persones, no al TTIP!, no al TISA!, no al CETA!
Normes d'ús