Intersindical Valenciana ha participat en la 104 assemblea de l’OIT que va tenir lloc durant la primera quinzena de juny
L’OIT és una organització tripartida (empresariat, sindicats i governs) de l’ONU, que, en principi, té com a objectius promoure els drets laborals, fomentar oportunitats de treball decent i millorar la protecció social.
Dir que per l’estat espanyol, a part d’Intersindical Valenciana (que vam participar com a convidats a través de la FSM), van participar representants de la CEOE, sindicats (CCOO, UGT i CIG) i del govern amb la ministra Fátima Báñez al capdavant.
Sota el nostre punt de vista, l’OIT s’ha convertit en un ens burocràtic i allunyat de les necessitats de les treballadores i treballadors. La part sindical ha assumit els postulats capitalistes i està permetent una regressió en els drets laborals de la classe obrera mundial, i no respon com ho ha de fer davant l’increment de la injustícia social, la repressió sindical i la vulneració general de drets. És lamentable que ni tan sols haja garantit clarament el dret a la vaga.
A la jornada de divendres 5 i dilluns 8, a les que vam estar presents, van intervenir gairebé un centenar de representants governamentals (presidents de govern i/o ministres del ram), representants empresarials i representants sindicals.
Les intervencions dels empresaris van tenir el mateix color, independentment de la part del globus d’on vinguessen, i no es cansaven de demanar flexibilitat, retallades i intentar limitar drets com el de vaga.
De les intervencions sindicals d’aquests dos dies, destaquem les dels representants d’Uruguai, que va denunciat el TTIP i el poder de les multinacionals enfront dels governs, i les dels sindicalistes d’Argentina, Cuba, Veneçuela i Palestina. Però sens dubte va ser intervenció del Secretari General de la FSM (Federació Sindical Mundial), el company grec George Mavrikos, el que va rebre l’ovació més gran d’aquestes jornades, en denunciar la passivitat de l’OIT, assegurant que “expressa amb facilitat desitjos, generalitats i vagues promeses i boniques paraules com dignitat, equitat, drets democràtics… però no adopta mesures per frenar els incompliments, abusos i necessitats”. I va posar com a exemple el silenci davant la detenció de treballadors palestins per Israel, la fam, la set i malalties que pateixen milions de nenes i nens, els suïcidis de 2.350 jubilats i aturats grecs causa de les retallades dels anteriors governs grecs, els assassinats de sindicalistes i la repressió sindical a Colòmbia i altres països, etc.
Finalment, pensem que és imprescindible l’enfortiment del sindicalisme més combatiu, com el conformat al voltant de la FSM, i donar un tomb a l’OIT. Cal que aquesta organització de les Nacions Unides, complesca veritablement amb la comesa de garantir la justícia social i l’ocupació estable i digne, així com la llibertat sindical i de drets com el de negociació col·lectiva i vaga.