Drets laborals

Intersindical Valenciana llança la campanya «Millorem el treball, millorem els salaris»

Per Intersindical Valenciana està fora de debat que una de les conseqüències més dolentes que ha provocat la crisi per la majoria de la societat, la classe treballadora, ha estat la pèrdua de capacitat adquisitiva dels salaris.

29 / 05 / 2018 | Intersindical

Només cal fer una ullada a tots els indicadors dels organismes oficials, nacionals, estatals o internacionals, per contrastar aquesta afirmació. En el millor dels casos, si prenem com a referència els increments salarials pactats en conveni des de 2011 fins a 2017 i els comparem amb la variació de l’IPC, el resultat reflecteix un empat tècnic. No obstant, es tracta d’un informació poc fiable, perquè des de l’inici de la crisi ha hagut una congelació, no exempta d’interès, en la negociació dels convenis col·lectius i, per tant, no es contempla la totalitat de la massa salarial.

En canvi, si ens acollim a la comparació entre l’evolució del salari mig (el punt intermedi entre el salari més alt i el més baix) a l’estat espanyol i l’IPC, observem que mentre el salari mig s’ha incrementat, des de 2008 a 2017, en un 5%, l’IPC ho ha fet en un 13’7%. La conclusió és ben senzilla, el salari mig dels treballadors i treballadores ha perdut un 8’7% de capacitat adquisitiva als darrers 10 anys.

Ara bé, si complementem aquesta anàlisi amb una valoració des d’un prisma social, potser les conclusions siguen més punyents. En primer lloc, perquè el salari mig no és representatiu de la realitat laboral, doncs, si atenem a l’enquesta d’estructura salarial de 2015 feta per l’INE, el salari mig es situava en 23.106 € bruts, però un 50% de les persones que treballen cobren menys de 19.466 i el salari més freqüent es situa en 16.798€; unes dades que no són susceptibles d’haver canviat molt fins ara i que fan palesa una estructura salarial molt injusta, en què més de la meitat dels treballadors i treballadores subsisteixen en la precarietat més absoluta. En segon lloc, perquè aquestes dades invisibilitzen els 3.800.000 de persones que, per haver perdut el seu lloc de treball o per no haver pogut accedir mai al mercat laboral, disposen d’una minsa o nul·la capacitat de compra.

Aquesta radiografia social dels salaris a l’Estat no seria la que és sense l’articulació d’un instrument cabdal per la seua configuració, com ha estat la reforma laboral. La desregulació del mercat laboral, no sols ha facilitat l’acomiadament de milions de treballadores i treballadors, sinó que, a més, ha permès que les noves contractacions ho siguen amb salaris un 23% més baixos que els anteriors a la crisi i la proliferació de relacions laborals precàries basades en la temporalitat, el temps parcial o les fórmules de subcontractació mitjançant empreses multiservei.

El problema és que, passat el temps, i desprès de diversos anys d’increments substancials del PIB i d’escoltar que la crisi ha estat superada, sense que res canvie al món laboral, cal reformular la premissa inicial: per a Intersindical Valenciana, la crisi ha estat l’excusa per aplicar una reforma laboral, amb ànim de permanència, que institucionalitza la precarietat laboral.

Davant aquest realitat, la de l’Estat, des del Sindicat, entenem que cal articular un nou marc de relacions laborals específic per al País Valencià i més garantista dels drets dels treballadors i treballadores, perquè millorant el treball millorarem els salaris.

En primer lloc, perquè l’ocupació al País Valencià té les seues especificitats quantitatives i qualitatives, que requereixen polítiques d’ocupació orientades a les seues necessitats concretes; unes necessitats que no sempre es contemplen quan les directrius emanen d’instàncies estatals amb una visió més generalista i centralista. No de bades patim una taxa de desocupació superior a la mitjana de l’estat i, per contra, els nostres salaris estan per sota de la mitjana en 160€.

En segon lloc, perquè, el fet de disposar d’autonomia real en el disseny de les polítiques laborals, ens permetria eludir la nefasta reforma laboral i aplicar mesures per la millora del nostre model productiu, que repercutirien, també, en l’ocupació i la millora de les condicions laborals. A més d’implantar incentius a la contractació estable, un salari mínim interprofessional digne o tot un seguit de garanties socials, sense tenir de sobre l’amenaça permanent del recurs d’inconstitucionalitat.

No obstant, som conscients que és un camí llarg i, és per això que, sense perdre de vista aquest horitzó, des d’Intersindical Valenciana pensem que, ara i en aquest moment, s’imposa la necessitat de sumar voluntats per dir prou, posar en marxa una campanya «millorem el treball, millorem els salaris, per la recuperació del poder adquisitiu» per informar les treballadores i treballadors de la situació que patim i convocar una gran mobilització per aconseguir un canvi real i en profunditat de les polítiques d’ocupació i de redistribució equitativa de la renda, que es tradueixen en una millora substancial del treball i de la seua remuneració, incloent-hi l’augment del Salari Mínim Interprofessional i la implementació de la renda bàsica universal. Un canvi que cal exigir al govern actual de l’Estat o al que puga sorgir de la situació política que estem vivint.




Deixa un comentari






  • Aquesta és l'opinió personal de les i dels internautes, no d’Intersindical Valenciana.
  • No està permés fer comentaris o manifestacions que atempten contra el dret a la llibertat d'expressió legalment establit ni que siguen contraris a l'honor, intimitat o dignitat de les persones o organismes.
  • Ens reservem el dret a eliminar els comentaris que considerem que incompleixen el punt anterior o que tracten qüestions alienes a la temàtica dels articles.
  • Els comentaris seran publicats una vegada hagen sigut revisats.
  • No és acceptable la publicitat i serà tractada com a "spam" o correu no desitjat.
  • Està prohibit l'ús de noms o identitats falses. Cas que es detecte aquesta situatió, el comentari serà esborrat. Així mateix, està prohibit incloure en els missatges o comentaris dades de caràcter personal o qualsevol altra informació que revele la identitat de les persones físiques o jurídiques, especialment relatives a menors d'edat.