El sindicat considera que, malgrat ser una noticia positiva, pot quedar desvirtuada per la temporalitat i per les contradiccions evidents amb les xifres d’altes a la Seguretat Social.
És clar que un descens de l’atur al mes de juny, de 127.248 persones, cosa que representa un minvament del 2,6% respecte de les xifres del mes de maig, sempre és una noticia positiva i així s’ha de reconèixer. Cal, però, encaixar la notícia amb optimisme moderat o, millor dit, posar-la en observació a falta d’una major perspectiva temporal i d’una anàlisi més detinguda sobre l’impacte real pel que fa a la creació d’ocupació i, també, de la seua qualitat.
El descens al País Valencià en el mes de juny ha estat d’un 1,68% front al 2,6% de l’Estat
En principi, el descens de l’atur, també el del mes de maig, està vinculat a l’increment de l’ocupació per la demanda del sector turístic als mesos d’estiu. Una ocupació de caire temporal i de poca duració, que en cap cas pot tenir la consideració d’ocupació estable i de qualitat. Per tant, la valoració d’aquestes xifres haurà d’esperar a que acabe el període estival, per poder treure conclusions sobre quina part del descens obeeix a la demanda estival, sempre precària, i quina part és atribuïble a la generació d’ocupació estable.
Per altra banda, és molt cridaner que un descens de 127.248 persones en les llistes d’ocupació es traduisca, sols, en 26.853 noves afiliacions a la seguretat social. Si a més a més, però, afegim que el nombre de contractes ha caigut un 7,87% respecte del mateix mes de 2012 i que el contractes indefinits han baixat d’un 12 a un 6% respecte del mateix període, potser la xifra de descens de l’atur siga més aparent que real. Un miratge…
Des d’Intersindical Valenciana, sospitem, amb les dades a la mà, que una part considerable del descens és atribuïble a la desvinculació dels demandants d’ocupació de les llistes de l’atur, ja que mantenir-se inscrit no aporta cap benefici. Mentre que, el descens de la desocupació per noves contractacions, valorant el percentatge de contractes indefinits, té un elevat component de temporalitat i precarietat. Dues observacions que fan que l’optimisme inicial quede esvaït en un núvol d’interrogants.
Menció a part mereix la situació al País Valencià. Òbviament, les reflexions anteriors són perfectament traslladables a les dades autonòmiques; cal fer, però, un incís: el percentatge de descens de l’atur al País Valencià en el mes de juny ha estat d’un 1,68% front al 2,6% del conjunt de l’Estat. Un percentatge que posa èmfasi sobre el major impacte de la crisi en el nostre teixit productiu, tot i que tenim un sector turístic important i sobre el gran fracàs de les polítiques actives d’ocupació dutes a terme pel Govern de la Generalitat.
Atès tot el que acabem de dir, no podem ser optimistes en la valoració de l’evolució de les dades d’atur, tant pel que fa a les dades estatals, com pel que fa a les autonòmiques, que són, si cal, més desastroses. Perquè no se’ns puga acusar d’excessivament negatius, preferim esperar a veure l’evolució de l’atur amb una perspectiva més llarga en el temps, però, avui per avui, Intersindical Valenciana no veu la llum a la fi del túnel. Al País Valencià ni tan sols veiem l’entrada…