Manifest del primer de maig de 2016.
Com cada any, commemorem el dia 1 de Maig les lluites que les treballadores, els treballadors i les classes populars en general hem mantingut durant segles per aconseguir unes condicions de vida dignes i assolir la utopia de construir una societat més lliure i més justa.
No són bons temps –de fet, mai no ho han sigut–, perquè la minoria que té el poder real no l’amolla fàcilment, ja que gaudeix de privilegis inconcebibles per a la immensa majoria mentre que, en canvi, veiem que se’ns neguen drets bàsics com l’accés al treball, a un salari suficient o a l’habitatge. Es qüestionen serveis bàsics universals com l’educació o la sanitat intentant privatitzar-los per estendre així una nova font de negoci. Es parla de la viabilitat de les pensions públiques amb l’únic objecte d’afavorir-ne la privatització en benefici dels poders financers i mentrestant les devaluen retallant-les fins al punt de deixar les persones pensionistes en una situació de pèrdua de poder adquisitiu.
L’any passat, a hores d’ara, parlàvem d’un canvi real, de la necessitat d’introduir en l’agenda política els problemes de la majoria: renda bàsica, treball, habitatge… Han tingut lloc alguns canvis en el nostre entorn més pròxim, pero són clarament insuficients, mentre l’horitzó polític nacional està lluny d’oferir una esperança sòlida, la repressió sindical contínua, la corrupció forma part de la nostra agenda diària i la discriminació de les dones té la seua manifestació més crua en l’increment dels episodis de violència masclista. Les polítiques de la Unió Europea són cada dia més ombrívoles i insolidàries, l’aprovació del TTIP pot ser un colp quasi definitiu per al teixit econòmic lligat a les pimes i per als drets de treballadores i treballadors, atés que deixa l’espai lliure a les grans empreses transnacionals que administren amb l’únic objectiu de maximitzar els seus beneficis. D’altra banda, l’acord de la vergonya signat amb Turquia suposa una de les pàgines més negres de la història recent, ja que oblida els drets humans, sacrifica la solidaritat i posa en marxa la deportació massiva de refugiats a un règim com el turc, que empresona sindicalistes i assassina sense pudor els resistents kurds, fet que situa la Unió Europea com a còmplice i culpable de les tragèdies siriana i iraquiana.
Cal una resposta urgent a problemes vitals per a la ciutadania, cal un finançament just i una implementació de les polítiques socials, no podem deixar passar més temps sense aconseguir que les persones joves o majors troben una ocupació digna amb una remuneració acceptable i no podem permetre més persones sense llar a causa d’una estafa que no van provocar. Tampoc podem permetre, però, més assassinats masclistes, ni més violacions de drets humans.
Per això aquest Primer de Maig és un bon dia per a exigir la constitució d’un govern per a la majoria, amb una agenda social clara, que convertisca la lluita contra la violència masclista en una prioritat política de l’Estat, que pose fi a la repressió sindical i que demane als corruptes la devolució dels diners saquejats. Que exigisca a la Unió Europea un gir en les seues polítiques de drets humans, que bloquege el tràfic i venda d’armes i que abandone una política intervencionista que ens ha conduït on estem.
Exigim un canvi de polítiques, però fem-ho des de la mobilització, i sent conscients que hem de ser agents del canvi, perquè mai a les classes populars se’ns ha donat res sense lluita. Les lluites laboral i feminista, els moviments socials (PAH, 22M), la defensa dels refugiats i l’oposició a les polítiques insolidàries de la UE són més necessaris que mai, per això el Primer de Maig isquem al carrer i exigim