Drets laborals
La derogació de la reiteració d’absències justificades com a causa d’acomidament no resol el problema de la precarietat laboral
Per Intersindical Valenciana es tracta, més, d’una mesura presa de cara a l’opinió pública, que no en atenció a la incidència real del supòsit en l’estabilitat en la contractació.
Cert és que la recent sentència del TC ha generat un gran revol en l’opinió pública, per considerar-se, de forma generalitzada, que la reiteració d’absències justificades al treball com a causa d’acomiadament objectiu, deixava els treballadors i treballadores en una situació d’indefensió davant situacions que res tenien a veure amb la seua voluntad i que, malgrat l’opinió del TC, aquesta modalitat d’acomiadament atemptava contra tot un seguit de drets constitucionals relatius a la dignitat de la persona.
En aquest sentit, és fàcil entendre que la primera mesura del nou Govern progressista haja estat la seua derogació: de fet, ha estat un colp d’efecte mediàtic quan encara es mantenen vives les brasses del debat públic. El problema, però, és que a l’hora de valorar la dimensió laboral de la mesura, si prescindim dels soroll extern i entrem en el fons de les causes de la inestabilitat en la contractació que impera al nostre mercat laboral; potser la prioritat de l’Executiu estatal no haguera estat la d’incidir en aquesta qüestió, sinó en altres que, realment, tenen molta més incidència en el problema.
En primer lloc, l’Estatut del Treballador contempla com a causes d’acomidament objectiu - amb dret una indemnització de 20 dies per any treballat amb un màxim de 12 mesualitats –, a més de la reiteració d’absències justificades, la ineptitud coneguda o sobrevinguda, la manca d’adaptació del treballador o treballadora a les modificacions tècniques del lloc de treball i la concurrència de causes econòmiques, tècniques, organitzatives o productives de l’empresa. De totes elles, la de menys incidència pràctica en l’acomiadament objectiu és, justament, la de reiteració d’absències justificades; per tant, la influència de la mesura en la precarietat per la inestabilitat en la contractació és testimonial.
En segon lloc, el problema de la volatibilitat de l’ocupació no rau rau en si son quatre, cinc o sis les causes d’acomiadament objectiu, sinó en les garanties que té el treballador o treballadora de que l’empresari o empresaria, a l’hora de decidir el seu acomiadament objectiu, està realment ajustant-se a aquestes causes o no. És ací on, el marc legal actual desprotegeix al treballador o treballadora, en cas de ser acomiadat quan els motius al·legats per l’empresa no s’adiuen a les causes objectives taxades; doncs, només contempla, en cas d’incompliment, la declaració d’acomiadament improcedent i no la seua nul·litat, que suposa millorar la indemnització a 33 dies per any treballat amb un màxim de 24 mensualitats, però no necessàriament la seua readmissió que resta a criteri de l’empresa.
En tercer lloc, la supressió dels salaris de tramitació en els supòsits d’acomiadament improcedent i en els que l’empresari no opta per la readmissió, és un altre factor de desprotecció, doncs abarateix l’acomiadament discrecional; excepte en els supòsits que l’acomiadament siga declarat nul per vulneració de drets fonamental del treballador o treballadora (discriminació).
Per últim, si l’Executiu realment vol abordar el problema de la precarietat laboral, ho ha de fer des d’una visió global de la regulació de les relacions laborals, perquè no pot ignorar les modalitats d’acomiadament col·lectiu i altres aspectes que van més enllà de la pròpia relació contractual, com són la priorització dels convenis col·lectius aplicables, la ultra-activitat dels convenis col·lectius, la potestat de l’empresa en la modificació sunbstancial de les condicions laborals, el despenjament del conveni col·lectiu o determinades modalitats de contractació. Problemees aquests de gran incidència en la precarització del mercat laboral i en la devaluació de les condicions laborals dels treballadors i treballadores.
És per totes aquestes raons que des d’Intersindical Valenciana critiquen la manca d’aspiracions i determinació del Govern Estatal per millorar la protecció dels treballadors i treballadores front les decisions de les empreses i seguim insistint, en que la vertadera solució passa per la derogació de les reformes laborals de 2010 i 2012 i no per donar dos pinzellades estètiques que podran tenir molta repercusió mediàtica; però queden molt lluny d’aportar solucions efectives a la precarietat laboral.
Normes d'ús