PSPV, Compromís, Podem, Esquerra Unida, CCOO, UGT, Intersindical Valenciana, CGT, Amigos del Ribalta, Col·lectius per la Llengua i la Cultura de Castelló, Castelló Laica, Iaio Flautes, Comunitats Cristianes de València, Grup Cristià del dissabte, Xarxa Cristiana, Acció Cultural, Adonat, Associació Josep Climent, Amnistia Internacional, Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló, Associació de víctimes de la repressió del franquisme.
- La propaganda franquista va crear tot un món de representacions per implantar la seua ideologia en la societat amb l’objectiu de fer-se omnipresent en la vida dels ciutadans. El franquisme va fer una apropiació i un ús contrari a la fe cristiana del símbol de la creu en el Monument als Caiguts, en associar-lo als símbols de poder del règim, a la seua victòria en la cruenta guerra civil, a l’exaltació dels principis de la dictadura i, sobretot, en concebre’l com un monument en homenatge excloent d’una part dels morts, i provocar dolor i humiliació pública a una part de la nostra societat.
- Aquest monument va ser impulsat en 1940 per l’Ajuntament de Castelló —no per l’Església Catòlica— aprovant i subvencionant l’Ajuntament la seua construcció després de demanar instruccions al Ministeri de la Governació, en un temps que al riu Sec de Castelló s’estava afusellant. La inauguració del monument es va realitzar el 29 d’octubre de 1944 en un acte polític i d’exaltació patriòtica presidit pel governador civil i “Jefe Provincial del Movimiento” amb una ofrena de corones i flors en commemoració del XI aniversari de la creació de la Falange. A partir d’aquest moment el monument, obert a un ampli carrer i plaça, serà un espai ideal per a acollir actes d’exaltació de la Dictadura, aniversaris de la Falange, i actes d’ultradreta durant els primers anys de la democràcia, que encara recorden generacions de castellonenques i castellonencs.
- Al terme municipal de Castelló coneixem més creus, peirons com el de Lledó, la Creu del Bartolo —únic símbol catòlic on se celebren actes religiosos—, i l’Ajuntament i els ciutadans no se’n plantegen la retirada. Parlar de persecució religiosa per demanar la retirada d’un monument, que per a l’Església Catòlica mai va ser lloc sagrat o de culte, i que identifica la religió catòlica amb el feixisme i la violència, és una manipulació política que instrumentalitza la religió per part de grups socials, polítics i persones que defenen i justifiquen el franquisme. A més a més, aquest monument franquista plantejava una greu incoherència simbòlica i, per a algunes sensibilitats religioses, era ofensiu per als autèntics significats de la creu cristiana.
- El significat del monument no es podia canviar mitjançant una decisió individual ni política, ja que el significat del símbol és producte d’una construcció històrica i de la percepció de la gent que l’ha viscuda. El seu valor simbòlic com a vestigi del franquisme va continuar sempre inalterable, per a la societat i per a la història. No es pot negar ni esborrar una simbologia de tota la Dictadura i així continua en la memòria col·lectiva. Per això, els ciutadans són conscients de la significació d’aquest monument i queda palés en el nom com se’l coneix en l’imaginari popular: la Creu dels Caiguts. El canvi de llegenda va ser tan sols una excusa per a evitar-ne l’eliminació; les lletres van caure a poc a poc i no es van reposar. El monument recordava contínuament els vencedors i la humiliació que van exercir sobre els vençuts: la victòria, allunyada de la pau i de la reconciliació. I els espais públics no poden ofendre ni humiliar les sensibilitats dels ciutadans.
- Finalment, la seua retirada ha suposat un benefici per a la ciutadania, en recuperar el parc —com a Bé d’Interés Cultural— la seua autèntica fisonomia, el seu concepte original com a parc romàntic, després d’haver restituït el jardí i la vegetació. Un espai ciutadà obert que ja no ofén familiars ni víctimes, perquè la societat democràtica actual ja no participa dels valors representats per l’univers simbòlic del que forma part la Creu dels Caiguts.
ENTITATS SIGNANTS.
Acció Cultural País Valencià, Associació Cristiana Grup del Dissabte, Associació de Dones Nacionalistes “Terra” Adona’t, Iaio Flautas, Col·lectius per la Llengua i la Cultura de Castelló, Comissions Obreres, UGT, Compromís Castelló, Podem, CGT, Comunidades Cristianas Populares, Esquerra Unida Castelló, Intersindical Valenciana, Castelló Laica, Associació Josep Climent, Partit Socialista País Valencià Castelló, Amigos del Ribalta, Xarxa Cristiana, Amnistia Internacional, Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló, Associació de víctimes de la repressió del franquisme.